L'espectacularització i la hiperestimulació de la ciutat La Llum a les ciutats (original) (raw)

Entre la negror del Desert de la mort i el Desert del Gran Canó, on la foscor encara existeix, un esclat de neons desafia la nit tancada: és la ciutat de Las Vegas, fins fa dues dècades la ciutat més il·luminada del món, superada en l'actualitat per Dubai. La seva excèntrica i gairebé impúdica lluminositat no és l'única cosa que la ciutat ens ofereix. La perfecció del tàndem llum-arquitectura ha estat entesa aquí com en cap altre lloc-ens atrevim a dir-del planeta. Posem un exemple. Una parella es troba dempeus fullejant la carta a la terrassa d'un restaurant, mentre decideixen si prefereixen menjar a la terrassa o a l'interior del local. A penes uns segons més tard arriben a la conclusió que són víctimes d'un engany dels sentits, a causa de la perfecta simbiosi entre arquitectura i il·luminació. L'elecció de la parella és innecessària, ja que estan en la segona planta de l'hotel The Venitian, i el restaurant en el qual es troben és un dels diversos que ofereixen els seus serveis en la reproducció de la Piazza di Sant Marco emplaçada en aquesta planta, al costat dels canals, góndoles i gondolers que recorren l'hotel per dins i per fora. Durant les vint-i-quatre hores del dia, l'escenari manté la il·luminació natural de les dotze del migdia. Així és Las Vegas: llum, espectacle, visualitat, monumentalitat, atracció, sensació, hiperestimulació visual i engany dels sentits, èxtasis, estètica sempre canviant, sempre més enllà. No obstant això, res hauria estat possible sense la llum elèctrica. O sí?