PUJADES, R. SOBERÓN, M. CUBELES, A. Entre el realisme i la idealització: la façana marítima de Barcelona i les vistes urbanes, 1450-1697 (original) (raw)
Related papers
Actes del VIII Congrés d'Història Moderna de Catalunya: «Catalunya i el Mediterrani», 2019
Barcelona i el mar Mediterrani són dues entitats indissociables i el dibuix del relleu de la ciutat s'ha convertit en una icona identificable arreu del món. Les vistes del port de Barcelona existeixen d'antic, i les obres d'art que han representat el mar i la costa barcelonina han estat nombroses. Tanmateix, l'skyline o perfil de Barcelona tan conegut avui té orígens molt poc estudiats en l'art, els quals caldria traçar a l'època postconciliar i, especialment, dins del llenguatge barroc. Encara que la presència del perfil urbà en època moderna no es limità a un gènere concret, tingué un especial protagonisme en les obres de temàtica religiosa. En el cas de la producció artística barcelonina, però també en la d'altres ciutats portuàries mediterrànies, el binomi de ciutat i sant patró esdevingué prou important per tal de poder establir una correlació explicable des d'un punt de vista formal i tipològic. Així, les obres traspuen els interessos socials i polítics que existiren rere la promoció d'uns santorals urbans que,
Las Misiones Populares, por parte de distintas órdenes religiosas, se remontan a mediados de la edad Media (famoso fue San Vicente Ferrer en nuestro país por ello). Pero no fue hasta después del Concilio de Trento en que estas prácticas religiosas vieron su sistematización, donde el dogma católico comenzaba a ser perfectamente perfilado y el surgimiento del concepto Indias Interiores concienció sobre la necesidad de formación catequética en las áreas rurales. Desde entonces, misioneros de toda la cristiandad recorrían diversos itinerarios para difundir las divinas enseñanzas e invitar a los fieles a una vida sinceramente devota. Este trabajo versa sobre la labor realizada por los misioneros paúles en la Cataluña dieciochesca, momento en que las Misiones Populares vieron un especial auge en Europa. El escrito estudia los aspectos metodológicos y doctrinales de su labor misionera popular, con las que la Casa Misión de Barcelona, perteneciente a la Congregación de la Misión, trató de persuadir a sus auditorios en la renovación del catolicismo ilustrado. La exposición presenta "El Libro de las Misiones", un registro de las campañas catequéticas, celebrabas en distintas ciudades de Cataluña desde 1717 hasta 1833. Se analiza de forma estadística el inicio de estas prácticas religiosas, frecuencia de repetición, preferencia de áreas, durabilidad, estacionalidad, número de asistentes, información de los misioneros o hechos extraordinarios relevantes según el testimonio manuscrito. Al mismo tiempo, se valora cualitativamente el contenido doctrinal de las mismas. Según el propio carisma fundacional de la Congregación, estos actores de la aculturación actuaban especialmente en las áreas rurales como itinerantes tribunales de la conciencia individual y colectiva. Las misiones constituyeron uno de los principales instrumentos de difusión del modelo devoto frente a la incipiente crítica al modelo misional barroco, puesto que la finalidad última fue el reencuentro devocional de los fieles a una nueva sensibilidad religiosa, mediante sermones, pláticas y doctrinas vicencianas, interiorizando un verdadero acto de contrición por los pecados y faltas cometidas, recibiendo en consecuencia y como reparación los sacramentos para la óptima conversión en la confesión y la comunión. Para todo ello se utiliza el legado espiritual del padre Vicente Ferrer, superior de la Casa a mediados de la centuria y primer visitador espiritual de la provincia. La investigación está en curso, obedeciendo a los resultados del TFM aún en elaboración.
J. Dantí, X. Gil, D. Sola, I. Mauro (coord.), Actes del VIII Congrés d’Història Moderna de Catalunya: «Catalunya i el Mediterrani», Universitat de Barcelona i Fundació Noguera, 2019
Barcelona i el mar Mediterrani són dues entitats indissociables i el dibuix del relleu de la ciutat s'ha convertit en una icona identificable arreu del món. Les vistes del port de Barcelona existeixen d'antic, i les obres d'art que han repre-sentat el mar i la costa barcelonina han estat nombroses. Tanmateix, l'skyline o perfil de Barcelona tan conegut avui té orígens molt poc estudiats en l'art, els quals caldria traçar a l'època postconciliar i, especialment, dins del llen-guatge barroc. Encara que la presència del perfil urbà en època moderna no es limità a un gènere concret, tingué un especial protagonisme en les obres de temàtica religiosa. En el cas de la producció artística barcelonina, però també en la d'altres ciutats portuàries mediterrànies, el binomi de ciutat i sant patró esdevingué prou important per tal de poder establir una correlació explicable des d'un punt de vista formal i tipològic. Així, les obres traspuen els interessos socials i polítics que existiren rere la promoció d'uns santorals urbans que, tant per hagiografia com per iconografia, es caracteritzaren per la important presència del mar en llurs vides i imatges.
Pedralbes: Revista d'historia moderna, 2018
* Aquesta investigació està recolzada per una ajuda FPU (Formación del Profesorado Universitario) del Ministerio de Educación y Formación Profesional del Gobierno de España (FPU16/04507) i s'emmarca en el projecte d'investigació «Culturas políticas y sociabilidad religiosa. España, Italia, América Latina (siglos xvi-xix)» finançat pel Ministerio de Economía y Empresa del Gobierno de España i dirigit pel Dr. Xavier Torres (HAR2014-53160-P). ** Aquest estudi s'emmarca en el projecte «Justicia y juicio: representaciones artísticas en la Cataluña medieval y moderna. Emplazamientos, programas iconográficos, contextos y modelos», finançat pel Ministerio de Economía y Empresa del Gobierno de España i dirigit per la Dra. Rosa Alcoy i la Dra. Cristina Fontcuberta (HAR2017-85910-P).
L’objectiu principal del present treball d’investigació és el desenvolupament d’un discurs lògic i coherent al voltant de les imatges generades en el decurs de l’època moderna que inclouen la representació de santa Madrona. Acotarem aquest període cronològic entre els primers anys del segle XVI, coincidint amb el primer gran període de la impremta catalana i l’empenta donada per l’impressor Johan Rosembach; i l’esclat de la Guerra del Francès (1808–1817). Geogràficament ens centrarem essencialment en la producció barcelonina, ja que des de 1564 fins a 1687 la santa compartí el títol de patrona de la ciutat amb santa Eulàlia, fent que el gruix de representacions es correspongui amb aquesta procedència. http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/109371
L'arquitectura de Barcelona, 1837-1868: l'ornament com a proposta de singularitat
Barcelona Quaderns D Historia, 2005
Nous espais, noves construccions El segle XIX s'inicià amb dos esdeveniments que van determinar els canvis polítics que seguiren durant gairebé tota la centúria. El primer foren les guerres contra Napoleó, que suposaren una sagnia econòmica i demogràfica. El segon, el fet que es presentés l'oportunitat política d'acabar amb el règim absolutista mitjançant la promulgació de la constitució de Cadis el 1812. Les necessitats de canvi físic durant el període vuitcentista eren el resultat de dues visions polítiques contraposades: la que encara considerava vàlid l'Antic Règim i la que intentava un canvi social i polític sota el paraigua constitucionalista. Els canvis polítics vingueren acompanyats del ressorgiment industrial i econòmic de Barcelona i del seu creixement demogràfic. Noves fàbriques i nous habitants que necessitaven expandir-se pel Pla, amb la desaparició de les muralles. Mentre aquest moment no arribava, la ciutat emmurallada aconseguia nous espais gràcies a les reformes promogudes per les autoritats municipals. L'Ajuntament constitucional de 1820-1823 projectà les primeres transformacions urbanístiques que van tenir com a meta l'obertura d'un carrer recte, que travessés la ciutat i connectés el barri del Raval i la Rambla amb l'esplanada de la Ciutadella, juntament amb la realització d'una gran plaça davant de les Cases Consistorials. D'aquesta reforma en sorgiren els carrers de Ferran, Jaume I i Princesa i l'actual plaça de Sant Jaume. Com a competència de l'autoritat militar, el 1822 es va traçar el passeig de Gràcia, i entre 1833 i 1835 s'enderrocà part de la Muralla de Mar i s'anivellà el Pla del Palau. Un altre dels esdeveniments fonamentals en la metamorfosi de la ciutat interior i motor de canvi urbanístic fou la desamortització dels béns eclesiàstics que va tenir efecte a partir de 1835. En aquest mateix any, esdeveniments de caire
La cartografia turística de Barcelona i la construcció d'un relat urbà (segles XIX i XX)
PALOU, S. (ed), Història del turisme a la ciutat de Barcelona : destinació BCN . Ed Efadós, 2016, 2016
Els plànols de ciutats compleixen la funció d’orientar i permetre la localització dels llocs, carrers i edificis dins la topografia urbana per part de ciutadans i forans. Això converteix aquests documents en imprescindibles a l’hora de transitar per la ciutat, per la qual cosa han de basar-se en una cartografia científica i en unes convencions gràfiques intel•ligibles per als seus usuaris. Ara bé, els plànols urbans sovint no només responen a aquest requeriment principal sinó que incorporen altres components que els relacionen amb la construcció d’una imatge precisa sobre la ciutat representada. El plànol es converteix, d’aquesta manera, en la representació gràfica d’una imatge de caràcter oficial sobre la ciutat que té com a tret principal allunyar-se de la complexitat que caracteritza allò que és urbà per elaborar una visió intencionada i més controlada, fins i tot estereotipada, d’acord amb una operació consistent en la selecció d’elements de la ciutat, per emfasitzar-ne uns i ignorar-ne d’altres, crear icones urbanes recognoscibles, combinar el present amb elements projectats però encara inexistents i, finalment, establir els límits de la ciutat que en cada moment es considera susceptible de representar. La cartografia turística de Barcelona s’adequa perfectament a la construcció d’un relat urbà en els termes descrits i evoluciona al llarg del temps en base a conjuntures diverses.
BIBLIOGRAFIA: La Barceloneta del Siglo XVIII al Plan de la Ribera: de la Autora
aporta por su profundización en su estudio un acercamiento a la realidad de la Barceloneta, analiza ya los problemas de deteriorización del espacio urbano, y de la integración del barrio en el marco de la ciudad de Barcelona, plantea el libro la problemática del urbanismo barroco del que la Barceloneta es su uno de sus claros exponentes, la autora en su libro realiza el estudio de dos grupos profesionales del proletariado urbano que conviven en la Barceloneta: los pescadores y los obreros proletarios.