Martínez, M., Marín, A., Prats, E. (2015). La millora de la formació inicial de mestres: el Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres, MIF. Improvement of the initial training of teachers: the MIF Program. Revista Catalana de Pedagogía, Voil. 9, 24-42. (original) (raw)
Related papers
INTRODUCCIÓN. En este artículo se aborda la necesidad de mejorar los planes de formación inicial del profesorado de infantil y primaria proponiéndose, a través de un proceso participativo entre el cuerpo docente de un departamento universitario, un conjunto de medidas orientadas a este fin. MÉTODO. Las medidas que se proponen son el resultado de una fase de un proceso de investigación-acción participativa (IAP), realizado a lo largo de un curso académico, a través de un Panel Delphi conformado por 28 profesores adscritos a un departamento de pedagogía de una universidad española de tamaño medio. RESULTADOS. A resultas del proceso participativo se proponen siete mejoras en el sistema de formación inicial de los maestros cuya puesta en marcha excede de las competencias del profesorado universitario y de las propias universidades. Por otra parte se proponen otras siete medidas que sí dependen del profesorado y de los órganos de gobierno de las universidades. DISCUSIÓN. La implicación del profesorado es condición necesa- ria para el éxito de toda reforma de la formación inicial de los docentes de infantil y primaria. Es por ello que se considera conveniente iniciar procesos como el aquí descrito ampliando el debate con la participación de un mayor número de protagonistas de la formación de los maestros.
Bordón, 2016
INTRODUCCIÓN. En este artículo se aborda la necesidad de mejorar los planes de formación inicial del profesorado de infantil y primaria proponiéndose, a través de un proceso participativo entre el cuerpo docente de un departamento universitario, un conjunto de medidas orientadas a este fin. MÉTODO. Las medidas que se proponen son el resultado de una fase de un proceso de investigación-acción participativa (IAP), realizado a lo largo de un curso académico, a través de un Panel Delphi conformado por 28 profesores adscritos a un departamento de pedagogía de una universidad española de tamaño medio. RESULTADOS. A resultas del proceso participativo se proponen siete mejoras en el sistema de formación inicial de los maestros cuya puesta en marcha excede de las competencias del profesorado universitario y de las propias universidades. Por otra parte se proponen otras siete medidas que sí dependen del profesorado y de los órganos de gobierno de las universidades. DISCUSIÓN. La implicación del profesorado es condición necesa- ria para el éxito de toda reforma de la formación inicial de los docentes de infantil y primaria. Es por ello que se considera conveniente iniciar procesos como el aquí descrito ampliando el debate con la participación de un mayor número de protagonistas de la formación de los maestros.
Col·laboració entre dues assignatures a la formació inicial dels mestres de Primària
1. El canvi metodològic Ens trobem en un moment en què és necessari i oportú emprendre una revisió de la manera de plantejar la docència universitària i, d'una manera especial, en una carrera clarament professionalitzadora com la de formació de mestres. Les concepcions vigents sobre l'ensenyament i l'aprenentatge i el debat actual arran de la construcció de l'espai europeu d'educació superior ens donen elements per analitzar les nostres pràctiques docents i introduir-hi millores. Aquesta revisió ens porta a fer-nos preguntes sobre: -L'atenció que posem a l'ensenyament i l'aprenentatge de procediments i d'actituds, a més a més dels continguts declaratius. -El paper que té l'alumne en la seva formació: la responsabilització en el seu aprenentatge, el paper actiu que se li dóna, la implicació que se li demana. -El valor de l'intercanvi i del treball cooperatiu. -El paper del professor com a planificador, dinamitzador i organitzador del procés...
La formació inicial del mestre en la Facultat d´Educació de la Universitat de les Illes Balears
ResumenEl artículo presenta un análisis de la evolución que, agrandes rasgos, han sufrido los diferentes planes deestudios en la formación inicial de los maestros deeducación primaria y educación infantil en las últi-mas décadas, haciendo una especial mención a cómohan afectado los cambios de la unificación del Espa-cio Europeo de Educación Superior en la formaciónde los futuros maestros. Así, se realiza una breve des-cripción de los planes de estudios de 1993 y de 2002,para después mostrar una fotografía de lo que ha su-puesto el EEES en el mundo universitario. Final-mente, se exponen los rasgos más significativos delGrado en Educación Infantil y del Grado en Educa-ción Primaria de la Universidad de las Islas Baleares
La dramatització històrica en la formació inicial de mestres
Quaderns digitals.NET, 2017
La dramatització històrica és un recurs d'innovació educativa que té capacitat per generar un treball cooperatiu i de participació activa dins de l'aula, vàlid per qualsevol etapa educativa, que permet incidir en el procés de formació de l'estudiantat i en el desenvolupament de les seues competències bàsiques. Dramatitzar la història permet fomentar la implicació en el propi aprenentatge de forma independent, alhora que introdueix l'organització de grups perquè tota l'aula esdevinga partícip dels continguts que es treballen i avaluen. La dramatització com a recurs didàctic permet un apropament singular a les tècniques i els mètodes de la recerca històrica i la metodologia científica, així com també un aprenentatge integral, interdisciplinar i significatiu. Paraules clau. Dramatització històrica, aprenentatge significatiu, treball cooperatiu.
El professorat, la seva preparació i actuació professional, constitueix l’eix fonamental per al bon funcionament dels centres educatius; és el factor que més influencia té sobre la qualitat de l’educació escolar (Hattie, 2003). La intervenció d’altres factors pot fer que un sistema escolar estigui per sota de la categoria del seu professorat; el que no pot succeir, però, és que la categoria d’un sistema sigui superior a la dels seus professors; ells marquen el llistó fins on es pot arribar. Així doncs, no hi ha política educativa orientada a la millora de l’escola més important que la centrada en el professorat (Bonal & Verger, 2013). De fet, aquells països amb sistemes escolars amb èxit prioritzen la qualitat dels seus mestres abans que altres mesures susceptibles de millorar l’ensenyament (OECD, 2014a). Dit amb altres paraules: els docents són la base, el fonament d’un bon sistema escolar. No són poques les evidències que sustenten aquesta asseveració.
Temps d’Educació
Undoubtedly, the initial education of teachers has been a constant concern of contemporary society since the end of the First World War, as evidenced in the constant emergence of new pedagogical thought, discourse and educational institutions that highlight the need for pedagogical renewal at the initial stages of teacher education. Throughout this period, good teacher education has remained key in the belief that school must transform society if democracy is to be safeguarded. At an international level, this has been defended by educational theorists of the calibre of Eduard Spranger and Georg Kerschensteiner; in Catalonia, it is seen in the work of Joan Bardina’s “Escola de Mestres” (1906–1910), the Catalan government’s “Escola Normal” (1931–1939) and the University of Barcelona’s ”Seminari de Pedagogia” (1930–1939). The article looks at the history of this concern, from its origins at the beginning of the last century to the present day, and concludes by proposing what the initia...
La formació inicial del professorat d´educació
Innovib Recursos I Recerca Educativa De Les Illes Balears, 2011
La formació inicial del professorat Dolors Forteza Forteza d'educació secundària. Passat i present http://www.innovib.cat/