La rosassa de l'església de Bellpuig: un model d'imitació (1568-1692) (original) (raw)
Related papers
Quaderns de El pregoner d'Urgell, núm 21, 2008, pàgs.3-15., 2008
Durant la segona meitat del segle XVIII Palamós deixà enrere un llarg període de penúria i inestabilitat per viure una notable recuperació econòmica. Durant aquestes dècades de prosperitat es van impulsar nous projectes arquitectònics i artístics, que s'inscrivien dins del Barroc tardà. Un d'aquests exemples es la capella del Sant Crist a l’església parroquial de Santa Maria. El comte de Palamós, que llavors era el duc de Sessa i baró de Bellpuig, no va ser nomes un dels artífex principals de prosperitat de Palamós amb la construcció d'un nou port, si no un gran mecenes; les seves donacions permeteren l'aixecament d'aquest interessant edifici, destacat exemple del barroc ornamental a la nostra vila.
El plet per a la baronia de Bellpuig (1462-1537)
Quaderns de "El Pregoner d'Urgell", 2021
Hug III de Cardona-Anglesola i de Centelles, baró de Bellpuig, va seguir el bàndol contrari al rei Joan II durant la Guerra Civil catalana (1462-1472), essent capturat a la batalla de Rubinat (1462). La baronia i totes seves les possessions foren confiscades, atorgades al seu germà Antoni, i mesos després Hug fou ajusticiat (1463). En acabada la guerra, la vídua d’Hug, Elfa de Perellós i de Mur, baronessa de l’Albi, va pledejar pels drets dels seus fills sobre la baronia de Bellpuig. Ara, gràcies a la troballa d’un document (transcrit a l’apèndix), podem saber millor el desenvolupament del judici i les posteriors apel·lacions, fins a un acord final l’any 1537.
Obres entre 1512 i 1550 al castell de Bellpuig. I afegiments als segles XVII i XVIII
Urtx. Revista d'humanistats de l'Urgell, 2016
Article que aporta nova documentació sobre la construcció del castell de Bellpuig al segle XVI. A partir d’això, i de l’anàlisi d’altres escrits apareguts anteriorment, queda clar que les obres, aquelles que constitueixen el nucli principal dels vestigis conservats, foren realitzades entre 1512 i 1524, i foren dirigides pel mestre Joan Llopis. També fem un estat de la qüestió de remodelacions fetes a l’època barroca, així com una contextualització/descripció de les restes visibles a l’actualitat, i també mitjançant fotos antigues.
Sobre els viacrucis de Bellpuig i de Passanant. Nota ceràmica a Torregrossa
Quaderns de "El Pregoner d'Urgell", 2014
Text que tracta sobre vuit aspectes sobre art de la vila de Bellpuig, poc coneguts o completament inèdits. Bona part d'aquests, concretament cinc, es poden observar pel carrer: una capelleta o fornícula a la façana d'una casa, unes mènsules amb figures que hi ha als porxos, un víctor pintat a la façana de la parroquial, les restes d'un viacrucis fet en ceràmica (foto) i una llinda amb la representació de les eines d'un mestre de cases. Dos temes són de caires documental: notes relacionades amb dues antigues germandats (la de sant Isidre i una altra de nom compost, anomenada de sant Roc i sant Sebastià); i obres pagades pel duc de Sessa en relació al convent, el castell i el molí. Finalment, surt a la llum l'escultura d'una Immaculada Concepció, obra espectacular de la segona meitat del segle XVII, que es pot vincular amb el taller dels Grau.
Pere Gomar de Bellpuig, procurador general del duc de Sessa, 1701-1729.
Quaderns del Pregoner d'Urgell, núm. 23, 2010, pàgs. 3-20., 2010
Amb aquest breu estudi es pretén esbossar un retrat de Pere de Gomar i Tarroja, un modest candeler de Bellpuig que entre 1701 i 1729 va ser procurador general de les propietats que el comte de Palamós, el duc de Sessa, tenia en el Principat. Un personatge modest amb aspiracions de noblesa que va viure temps convulsos; implicat en la lluita entre austracistes i borbònics per la successió del tron d'Espanya, va patir l'empresonament, el segrest dels dominis de Palamós i Calonge (al seu càrrec), saquejos, represàlies contra les seves propietats, fins que finalment fou destituït de les seves funcions de procurador per certes discrepàncies amb el passament de comtes. En aquest article ens interessem pels aspectes inèdits de la seva biografia però sobretot per la relació que aquest personatge mantenia amb els dominis empordanesos del duc de Sessa: el comtat de Palamós i la baronia de Calonge.