Notes sobre la Bíblia i el salteri dels post-reportadors vicentins (original) (raw)
Related papers
Tamid 17: 81-104, 2022
In the Episcopal Archive of Vic, there is a precious Bible in four volumes, dating from 1268. It was written in the style of the great Bibles of Paris, in Catalan Gothic minuscule, and produced specifically for study purposes, as evidenced by its large margins. The text of the Vulgate of this Bible has been eruditely glossed with different biblical readings (Hebrew Bible, Septuagint, Josephus, veteres versiones, Jerome, Glossa ordinaria, etc.), a fact that makes this manuscript an extremely important witness for biblical textual criticism in Catalonia. The aim of this paper is to offer a critical analysis of the biblical glosses contained in it: its philological and theological vane may help us to situate this Latin Bible in the historical, cultural and theological context of the Barcelona Disputation (1263).
La Bíblia a les cròniques i als parlaments de Corts
Joan Santanach, Joan Ferrer, Sergi Dalemus, La Bíblia en la literatura catalana, 2022
This paper study the presence of the Bible in chronicles and speaches at Courts, how much the authors know the Scriptures and how they use them to enhance their own ideas.
Llengua & Literatura, 2019
El concepte de postmemòria, encunyat per Marian Hirsch, al·ludeix al procés d’elaboració de la memòria traumàtica de l’Holocaust per part de les generacions posteriors. Aquest concepte ha demostrat ser d’una gran eficàcia analítica, aplicant-se en àmbits diferents, com les dictadures Sud-americanes o la guerra civil espanyola. En aquest paper volem aplicar-lo a dues obres recents produïdes en el marc del polisistema literari hispànic. Una, procedent del sistema català —Un home que se’n va (2014), de Vicenç Villatoro—, i una altra del sistema castellà —El monarca de las sombras (2017), de Javier Cercas. Tots dos són autors pertanyents a la generació dels nets dels que van patir directament l’efecte de la guerra civil espanyola i la posterior dictadura. Aspectes fonamentals de la postmemòria, com ara la necessitat de maduració del trauma heretat, la seua mediació i manipulació artística o la instrumentalització de les fotografies com a mitjà de projecció emocional i de reconeixement del passat, hi ocupen un lloc rellevant. La manera com les recreacions literàries dels autors estudiats subjectivitzen els llocs de memòria dels avantpassats ens parla de la capacitat de la literatura per a sublimar artísticament una herència traumàtica per a possibilitar, així, la seua assimilació.
Esclavatge i saviesa: fluctuacions d’una anècdota entre biografia, novel·la i els Fets de Tomàs
Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia 14, 2024, pp. 51-73, 2024
Scholars tend to draw attention to the characteristics shared by various texts considered “open”, “pluriform”, “fluid” or even “lowbrow literature”, such as, especially, the Life of Alexander by Pseudo-Callisthenes, the Life of Aesop, or some Apocryphal Acts of the Apostles, in particular those of Paul, Peter and Thomas. Undoubtedly, the fluidity of this type of texts explains well some of their compositional devices and the complex vicissitudes of their transmission, but it is important not to lose sight of the fact that their redactors come from a common rhetorical training and that the expectations of their audience were also very similar, with the differences for each work that should not be ignored, of course, but that, in any case, allow to trace some significant common trends. To prove this, I will consider the fluctuation between some of these works of an essentially novel narrative material: the sale of the protagonists as slaves, with the frequent presence of kidnappings by pirates. This shared anecdotal pattern also make it possible to explain the “sapiential” characterization, the image of the clever and cunning sage, which the protagonists of all these works usually present to a greater or lesser extent.
Sobre l'edició de les traducciones bíbliques catalanes medievals: el cas de la Bíblia valenciana
Anuari De L Agrupacio Borrianenca De Cultura Revista De Recerca Humanistica I Cientifica, 1997
L'edició de les traduccions bíbliques catalanes medievals planteja nombrosos problemes de crítica textual, les més de les vegades provocats per un procés de contaminació tan intens, que dificulta extraordinàriament la utilització dels mètodes neolachmannians basats en l'error comú per a establir l'ascendència d'un manuscrit i la diferenciació de branques textuals. L'ús com a textos de base per a les traduccions, ben sovint al mateix temps, de textos llatins, francesos i occitans, i les posteriors correccions de les diverses traduccions a partir d'aquests mateixos textos o d'uns altres, desdibuixa de tal manera la genealogia dels manuscrits que ens han pervingut que, de fet, fins el moment, els estudiosos poques vegades han gosat establir de manera taxativa la filiació de les traduccions bíbliques catalanes medievals (vegeu Izquierdo 1997, cap. 2). Amb tot, l'aspecte més clarament divergent respecte de les teories neolachmannianes afecta, més que els mètodes de treball, no només vàl•lids sinó imprescindibles, els objectius finals que ha de tenir l'aplicació d'aquests mètodes a les traduccions bíbliques, pel fet que cada manuscrit que ens ha pervingut esdevé el reflex d'una determinada lectura, o el reflex d'un determinat treball d'exégesi del text. A més, cada versió o recensió és, en ella mateixa, una edició crítica, en què s'ha tractat de millorar el text rebut o, més ben dit, s' ha tractat d'aproximar el text a un original que, freqüentement, no es correspon amb I original real, sinó amb el que el corrector o 'editor' creu que és l'original (observareu aquest fet als exemples que posarem més endavant del procés contra Daniel Vives, corrector de la Bíblia valenciana). L'objectiu hauria d'ésser, doncs, explicar per què el text és el que és, i quins factors, textuals i extratextuals, hi han intervingut en la seua singularitat. No pretenc amb això afirmar, com ja he dit, que els mètodes tradicionals de la crítica textual no siguen vàlids, sinó que cal adaptar-los a nous objectius. El mètode genealògic no estarà només al servei de la recerca d'un original, sinó també al de la recerca de la història del text, en major mesura del que ho ve sent. Cada traducció i cada versió tindrà la seua pròpia història (que en molts casos s'entrecreuarà amb les altres), per a la determinació de la qual són necessaris els instruments que ens proporciona la crítica textual; però no estaran només al servei de la determinació de les lectures originals, sinó també a la de donar raó de quines foren les tries de cada traductor o de cada corrector. En la mesura en què cada versió bíblica és una edició crítica, el que caldrà fer, doncs, és reconstruir el seu aparat. Tenim un exemple força aclaridor de la necessitat d'aquesta perspectiva pel que fa a l'edició dels textos bíblics: el cas de la Bíblia valenciana, la més famosa i, alhora, la més
"Bíblia i Verb: Estudi literari de les fonts veterotestamentàries en la poesia de Carner".
Catalan Review. International Journal of Catalan Culture 25: 233-255, 2011
This article offers, for the first time, a literary commentary on eight poems of biblical influence written by the catalan poet Josep Carner and published in 1957 in Verb. These poems, together with Nabí, his most extensive poem, were inspired by different episodes and characters of the Old Testament. The purpose of this paper is to offer a formal, stylistic and argumental analysis of these poems. It will also pay special attention to the influence of the Old Testament on the one hand, and to the use of the biblical source that the poet made, on the other.