El jaciment protohistòric de Mas Castellar (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès): un nucli d’acumulació d’excedents agrícoles a la conca del Foix (segles VII-III aC) (original) (raw)
Related papers
Arraona n°36, revista del Museu d'Història de Sabadell, 2016
El poblament prehistòric del paratge de Can Gambús-1: l'evolució dels assentaments agrícoles des del neolític final fins a l'edat del ferro (3000-500 cal. aC) El paratge arqueològic de Can Gambús-1, amb una superfície de més de trenta hectàrees excavades en extensió i en la seva totalitat entre els anys 2003-2006, consta de quasi un miler d'estructures. Entre el conjunt d'ocupacions detectades s'identifiquen quatre grans fases o períodes cronològics successius que s'enquadren entre el 3000 i el 500 cal. aC. En primer lloc, tenim un important assentament del neolític final amb presència de cabanes, sitges i estructures de combustió, juntament amb un extens registre de material arqueològic característic d'un poblat estable. En segon lloc, es documenta un assentament del bronze inicial, també amb cabanes, sitges i amb l'existència d'estructures funeràries complexes del tipus hipogeu d'inhumació múltiple successiva. Atribuïbles al bronze final tenim un conjunt d'estructures agrupades al mig de la carena, amb diverses estructures complexes del tipus fons de cabana, sitges i un canal antròpic associat. Finalment, s'identifiquen dos assentaments aglomerats de tipus agrícola amb sitges de la primera edat del ferro.
The Iberian silos at La Bassa (Santa Margarida i els Monjos): an approach to the late Iberian period in the Foix basin The aim of our paper is to review the materials from the two Iberian silos at La Bassa, now in the Vilafranca del Penedès Wine Museum. The Iberian silos at La Bassa were discovered by chance in 1944 and were excavated by Pere Giró i Romeu. We have used up-to-date criteria for refining the chronology of use of the silos which, as we have established, were in operation in the first half of the 1st century BC. The results are compared with other archaeological information about El Penedès such as the silo at Bellester, used between the 2nd and 1st centuries BC; the field of silos at Mas Castellar, which was abandoned in the first half of the 2nd century BC; or the Roman villa at the Aviation Field (Santa Margarida i els Monjos). Those data allow us to observe the proliferation in the 2nd century BC in the Penedès of isolated silos or fields of silos. The phenomenon is part of an agrarian expansion by the Iberian world. It is also interesting to point out the use of an arula in one of the two silos at la Bassa.
Novetats epigràfiques ibèriques dels segles V-IV aC del Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà)
Cypsela, 2016
This paper analyses eleven unpublished Iberian inscriptions from Mas Castellar (Pontós), seven on Attic pottery and the other on grey ceramic. Seven consist of only one sign, but the three longest inscriptions contain probable Iberian personal names without any morph added. One aspect that has to be pointed out is the stratigraphic chronology of the new pieces presented in this work, as they are among the oldest Iberian inscriptions. In particular, the Attic ceramics that have appeared among the rubble of a building abandoned in the last quarter of the five century BC, which makes it the oldest Iberian inscription for stratigraphic chronology. --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- En aquest treball s’analitzen onze inscripcions ibèriques inèdites del Mas Castellar (Pontós), set sobre ceràmiques àtiques i una sobre ceràmica grisa. Set només consten d’un sol signe, però a les tres inscripcions de major longitud s’identifiquen probables antropònims ibèrics sense cap morf afegit. Un aspecte a destacar és la cronologia estratigràfica de les noves peces presentades en aquest treball que les situa entre les inscripcions ibèriques més antigues. En particular, la que ha aparegut entre les runes d’un edifici amortitzat al darrer quart del s. V aC, cosa que la converteix en la inscripció ibèrica més antiga per cronologia estratigràfica. -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- En este trabajo se analizan once inscripciones ibéricas inéditas del Mas Castellar (Pontós), siete sobre cerámicas áticas y una sobre cerámica gris. Siete sólo constan de un solo signo, pero en las tres inscripciones de mayor longitud se identifican probables antropónimos ibéricos sin ningún morfo añadido. Un aspecto a destacar es la cronología estratigráfica de las nuevas piezas presentadas en este trabajo que las sitúa entre las inscripciones ibéricas más antiguas. En particular, la que ha aparecido entre los escombros de un edificio amortizado en el último cuarto del s. V a.C., lo que la convierte en la inscripción ibérica más antigua por cronología estratigráfica.
Amb aquesta aportació pretenem exposar els avenços experimentats en els darrers anys des del grup de recerca Ocorde en terres de la Catalunya Central, tot donant continuïtat a unes primeres dades publicades en les anteriors jornades d’arqueologia (Folch et ali, 2012). Llavors fèiem conèixer els resultats acumulats en diversos projectes de prospecció i excavació desenvolupats al llarg d’una quinzena d’anys i que, a nivell geogràfic, se circumscrivien especialment a l’àrea del nord del Bages i el Baix Berguedà. Ara, però, la nostra intenció és centrar-nos en els dos jaciments on hem mantingut activitat durant els darrers temps, Monistrol de Gaià i Cal Ticó. La seva exposició i tractament conjunts es justifiquen, més enllà de la seva proximitat geogràfica, per la seva natura d’establiments caracteritzats principalment per l’existència d’una activitat específica de producció de manufactures que s’insereix en un context històric i cronològic prou precís, que es correspon amb els primers temps comtals (segles X-XII) i la imposició de senyories.
El Castellar d’Elx: l’origen de la ciutat medieval
Este libro constituye el catálogo de la exposición homónima, fruto de la colaboración científica surgida entre la Diputación de Alicante, a través del MARQ, la Universidad de Alicante y el Ayuntamiento de Elche, a través del Institut Municipal de Cultura. El Castellar d’Elx o de la Morera es uno de los yacimientos arqueológicos más interesantes que el panorama de la arqueología islámica puede ofrecer en la provincia de Alicante. Es además uno de los yacimientos más controvertidos y olvidados en el ámbito de la arqueología islámica en la provincia Alicantina. Se trata de encontrar una explicación histórica a la existencia de este importante asentamiento en las afueras de Elche a la luz de los convulsos procesos de la formación de una sociedad islámica entre los siglos VIII y X, entre los que se sitúa la problemática de la localización del topónimo árabe “Al-‘Askar” (el campamento), denominación que aparece en un pequeño número de fuentes históricas relativas a los acontecimientos que se producen en esta región a finales del IX y principios del siglo X. El proyecto, iniciado en el año 2007, está dirigido por Pierre Guichard, Profesor Emérito de la Université Lumiere II de Lyon (Francia); por la Catedrática de Arqueología Medieval de la Universidad de Alicante, Sonia Gutiérrez Lloret y por el arqueólogo medievalista del MARQ, Jose Luis Menéndez Fueyo. Junto a ellos, el equipo de investigación lo completan un amplio grupo multidisciplinar de medievalistas e investigadores de la comunidad valenciana. El Castellar viene a aportar luz en el estudio del poblamiento de la ciudad de Elche y su entorno, siendo uno de los pocos yacimientos arqueológicos que puede ofrecer datos concretos relativos para explicar la fundación de la actual ciudad de Elche.