'Els ètims catalans dins el Codex Cumanicus' (original) (raw)

Les corts catalanes i els manuscrits trobadorescos

Plecs d'història local, 174: 5-7, 2019

Les corts catalanes medievals formaven part d'una xarxa d'aliances i vincles tant amb cases peninsulars com occitanes: són ben coneguts els interessos de la Casa de Barcelona a Provença, a Montpeller i altres territoris. No és estrany, doncs, que entre els segles XII i XIV fossin també terra de trobadors i contribuïssin de manera decisiva a la producció i difusió tro-badoresques. En una estimació con-servadora, 121 trobadors van estar relacionats d'alguna manera amb la cort reial catalano aragonesa, amb branques laterals de la casa reial o amb la noblesa catalana. Seguint aquesta mateixa estimació, 25 se-nyors catalans van tenir relació di-recta amb la producció i difusió de la cultura trobadoresca, com a receptors o com a promotors. Dins d'aquesta xarxa, la lírica i, per extensió, la cultura dels trobadors va convertir-se en una marca de dis-tinció, transmissora d'un sistema de valors en el qual la noblesa i la mo-narquia s'emmirallaven i del qual aprofitaven el prestigi. És una lírica que formula en clau amorosa aquest sistema de valors cortesans, però que també reflecteix conflictes polítics, s'esforça a projectar la imatge desit-jada pels poderosos (o contrarestar la dels enemics) i ressegueix els vin-cles canviants entre els diversos centres de poder. És, en definitiva, un factor essencial per definir la cultura d'aquest període a Catalu nya, alhora que un reflex de la realitat coetània, passada pel filtre de la creació lite-rària, que ens hauria d'ajudar a perfilar, per exemple, el con-cepte i la naturalesa de la cort, així com la manera com es justifiquen alguns esdeveniments i tensions. En el cas català, a més, la continuïtat d'aquesta associació ideològica, del con-reu líric en aquests cercles i del model trobadoresc va esde-venir durant tota l'edat mitjana un tret definidor de les ini-ciatives reials i del perfil de la noblesa. A Catalunya, les corts reials són un motor fonamental per a la difusió d'aquesta cultura. Convé no oblidar, però, la importància i el poder efectiu, també en el terreny cultural, de les cases dels infants i d'algunes famílies comtals i vescomtals. Desgracia-dament, manquen estudis monogràfics aprofundits sobre aquests entorns, que ajudarien a passar pel sedàs moltes de les al·lusions històriques de les poesies i de passada permetrien una interpre-tació més global. Com a mostra, po-dríem assenyalar que s'ha destacat el paper de l'infant Pere d'Aragó com a mecenes poètic, però havia passat per malla el fet que el seu germà Ramon Berenguer també és destinatari de poe-sies en què es descriu la seva cort en termes elogiosos. En conjunt, cal ex-plorar les connexions entre senyors, corts i trobadors i l'impacte en la pro-ducció i difusió cultural de manera sis-temàtica i dins d'un marc geogràfic i geopolític ampli, tal com ens hem pro-posat com a direcció de recerca al projecte Trob-Eu (www.trob-eu.net) i a la base de dades Can çoners DB (candb.narpan.net; hi trobareu les lo-calitzacions actuals dels manuscrits que esmentem més endavant). Hem volgut afegir a aquesta anàli-si els cançoners, és a dir, els reculls manuscrits que actualment ens per-meten llegir la lírica dels trobadors i que són testimoni de la importància que va rebre durant aquests segles i més enllà, però que també donen claus precioses per definir la cultura dels centres comitents. Recordem que la còpia de manuscrits trobadorescos presenta un retard considerable res-pecte al conreu: si situem l'origen de la lírica dels trobadors al pas del segle XI al XII, els primers manuscrits conservats

El glotònim catalanovalencià i altres fórmules duals

2023

En l’acord normatiu de 2005 titulat Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), tenint en compte la «dualitat onomàstica del nostre idioma», recomana l’ús, en l’àmbit científic, de «fórmules sincrètiques o similars, per exemple». I com a «fórmules compostes o sincrètiques» duals l’acadèmia considera, almenys, les següents: català o valencià, català-valencià, català i valencià i catalano-valencià, amb les variants inverses. Ara bé, el dictamen ni valida estes fórmules ni en recomana cap en concret. Considera que són els governs implicats els encarregats d’adoptar les «fórmules» necessàries «en alguns contexts» (es deu referir als àmbits legal i administratiu, per exemple), «especialment fora de l’àmbit lingüístic compartit»; i dictamina que «[e]stes fórmules s’haurien d’anar introduint també en àmbits acadèmics» i altres. En l’estudi fem una anàlisi valorativa de les distintes fórmules duals existents per a denominar la llengua o referir-se a ella, amb l’objectiu últim de col·laborar en la concreció de la línia que, en este àmbit, marca l’AVL des de 2005. L'estudi fon guanyador del premi d'investigació Joaquim Garcia Girona 2021, atorgat per l'associació Taula de Filologia Valenciana. Esta versió ha sigut actualitzada. Serà publicada en Aula de Lletres Valencianes.

Drames Litúrgics a Catalunya Assumpcio Nativitat Estany

Els territoris de llengua catalana foren els primers de la Península Ibèrica en integrar-se a la cultura europea, en aquella "Europpa vel Regnum Caroli" amb la qual, de fet, nasqué Catalunya com a país de Marca adscrit a l'Imperi carolingi, cosa que li imprimiria una particular originalitat especialment en les seves manifestacions artístiques.

Els moriscos catalans: la tràgica dissort d'una minoria

L Avenc Revista De Historia I Cultura, 2010

Eclipsats pels nombrosos contingents de moriscos valencians, aragonesos i granadins, els moriscos catalans, minoritaris, són encara molt desconeguts. I tanmateix, hi eren: el 1610, en el moment de l'expulsió, hi havia uns 5.000 moriscos a Catalunya, dels quals aproximadament 3.500 van ser forçats a l'exili en condicions dramàtiques. Pregària musulmana utilitzada pels moriscos com amulet trobada a Ascó (Ribera d'Ebre). Font: Jordi Ferrús

En relació amb l’edició catalana de l’«Ètica» de Spinoza

2016

Arran de la publicacio de la traduccio catalana de l’ Etica de Spinoza a cura de Josep Olesti, al present article, s’hi fan unes consideracions sobre la rellevancia de l’obra principal de Spinoza, sobre l’estat de la questio de les seves edicions historiques i de les mes recents, i s’hi analitzen les caracteristiques mes destacades de la traduccio catalana.

Nous documents ibèrics de l'àrea catalana

Palaeohispanica, 2005

Es presenten catorze noves inscripcions ibèriques, una procedent del Llenguadoc i la resta de l’àrea catalana. Una part són peces inèdites. La resta són elements esmentats en diverses monografies arqueològiques al costat d’altres troballes significatives dels diferents jaciments. L’oportunitat d’oferir-ne un comentari epigràfic i l’interès de reunir-les aquí per posar-les a disposició dels experts en el debat sobre l'ibèric són els motius que justifiquen el present article, que permet augmentar el corpus de la llengua ibèrica amb nous documents.

Uns Pastorets en castellà, amb acotacions catalanes, escrits a Mataró el 1766

El Museu Arxiu de Santa Maria, de Mataró, conserva un valuós document literari: uns Pastorets manuscrits datats el 1766 a Mataró, escrits en castellà però amb les acotacions en llengua catalana. En aquest article donem a conèixer informació sobre el seu autor, un mestre de minyons que va viure a Mataró el segle XVIII; sobre les fonts del text, basat sobretot en diversos autos del Nacimiento del siglo de Oro; i sobre aspectes de l'obra, des de la seva escenificació fins als personatges, especialment els gitanos, de ben segur vinculats amb la ciutat de Mataró.

ELS «ALTRES ASSAIGS» DE JAUME SERRA HÚNTER: INÈDITS CATALANS EN LA SEVA OBRA PÒSTUMA

Convivium, 2023

Els «Altres assaigs» de Jaume Serra Húnter van aparèixer editats en traducció castellana al final del seu llibre pòstum El pensamiento y la vida: estímulos para filoso far de 1945, publicat a Mèxic. L’original en català, en canvi, tot i que també comptava amb uns «Altres estudis pòstums», no incorporava cinc d’aquests textos que van ro mandre exclusius de l’edició castellana. Una reedició digital bilingüe recent, publicada l’any 2020 per la UNAM, afegeix més confusió al separar aquests estudis pòstums en dos capítols diferenciats. D’on surten, doncs, aquests «Altres assaigs»? Pretenem primer contextualitzar l’aparició d’aquesta obra per poder formular una hipòtesi que reforça la necessitat urgent d’elaborar un catàleg i una classificació acurada de l’obra de Jaume Serra Húnter i deixar d’usar una terminologia equívoca o errònia. Després, dediquem la part principal del text a restituir a la seva llengua original aquests articles que només es coneixien fins ara en una traducció de Pere Matalonga

Joan Coromines, editor de textos catalans i occitans

Anàlisi de les virtuts i els defectes de les edicions de textos catalans (de les "Homilies d'Organyà" a les obres de Pere Coromines) i occitans (l'obra poètica de Cerverí de Girona) dutes a terme per Joan Coromines.