Pineda (2021) El marcatge diferencial d'objecte en català (i Fabra) (original) (raw)
Related papers
eHumanista/IVITRA, 2018
This paper focuses on the study of differential object marking at the beginning of Modern Catalan (17th century). The tendencies that appeared in the previous stage (Old Catalan) are now confirmed: in broad strokes, prominence in terms of animacy and/or definiteness is a key semantic factor that accounts for the scope and evolution of the phenomenon in the language, and that allows to account for the existence of a quite noticeable dialectal difference between Valencian varieties, on the one hand, and Eastern varieties, on the other.
Pineda (2020) La (in)transitivitat en Fabra. Aspectes clau
Pompeu Fabra, a la Universitat i de la Universitat, 2020
En aquest treball parlarem de dos fenòmens sintàctics relacionats amb la (in) transitivitat, amb l’objectiu de veure com Fabra s’hi va referir i quin tracta- ment se’n fa en la normativa catalana actual (GIEC 2016). Els dos aspectes de la sintaxi catalana de què ens ocuparem són la concordança del verb "haver-hi" i l’ús de la preposició "a" davant del complement directe.
Llop & Pineda (2017) L'estudi de la variació sintàctica en català: on som i cap on anem
Publication: Manuel Pérez Saldanya & Rafael Roca i Ricart (ed.) (2017): Actes del XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015 [Recurs electrònic], 2017
Studies on dialectal variation in Catalan are clearly scarce, that is, specific works or research projects dedicated to syntactic variation are near on non-existent. That is why in this article we have two main goals. On the one hand, we determine at what stage the research on dialectal variation of Catalan is, and we conclude that, although some descriptive generalizations on general properties have been made, and also some syntactic variations have been studied, there is still a lot to explore. On the other hand, we point out the triple nature of the research in this field of grammar: (i) discovery of syntactic isoglosses, (ii) typological comparison of syntactic dialectal data and (iii) impact on codification. We exemplify all these interests through the research on two specific topics: the accusative/dative alternation and the expression of emphatic polarity. Summing up, we aim to present the state of the art in the field of the syntactic variation in Catalan and the challenges that Catalan faces when not so well-studied data has to be interpreted. The truth is this data proves just how rich the syntactic variation of Catalan dialects is.
Un i u en l'obra de Fabra. Autora: Ana Sastre Gadea
Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia, 5, . 143-248, ISSN: 2253-7694., 2015
El treball mostra que els dubtes que tenen les persones formades en l'ús de les formes un i u provenen de dos fets, u lingüístic (les variacions que hi han en la llengua viva) i l'altre extralingüístic (haver regulat les formes un i u d'una manera difuminada i poc coherent amb les estructures de la llengua). L'anàlisi (que es limita a obres de Fabra) indica quins són els conceptes que cal caracteritzar per a interpretar l'objecte d'estudi (modificadors quantitatius, qualificatius, qualificatius locatius, classificació dels quantitatius, pronom, article) i descriu quina estructura hi ha (que és fonètica i sintàctica, {plen > ple}, {bon dia / dia bo, el més bo}). Forma part de l'objecte d'estudi explicar per quin motiu s'han perdut les formes ordinals clàssiques (set taules / taula setena > taula set). El conjunt del treball també és una introducció a l'estructuració de les gramàtiques de Fabra i una aportació per a estudiar la seua actuació com a lingüiste.
Vilaweb, 2018
Les llengües de Fabra, un tresor amagat «Fabra no va escriure de la seva mà gairebé ni una ratlla sobre la seva relació amb les llengües, però en canvi, sí que va tenir una biografia lingüística de gran relleu, que va bastant més enllà de la imatge del lingüista dedicat de ple al català i a la seva codificació» Aquest mes continuem amb les biografies lingüístiques i recorrerem Fabra llengües a través. Si Enric Serra reflexionava en l'article del juliol sobre el gènere i les seves més diverses variants, dedicarem el d'aquest mes a una biografia lingüística carregada de celebracions: 150 anys del naixement, 100 anys de la primera gramàtica normativa i 70 anys de la mort. Com és lògic, en la commemoració d'aquests aniversaris, la figura de Pompeu Fabra sol anar sempre lligada a la llengua catalana, però hi ha un Fabra menys (o gens) reivindicat que és molt il·luminador per al món d'avui: el Fabra de les llengües, les que parlava i les que llegia, les que escrivia i les que traduïa, les que volia estudiar més a fons i de les que només en sabia uns rudiments… I refent tot aquest mosaic, tenim un esgraó més de tota una escala: la persona en primer lloc, i amb ella tota una cultura i una societat. Tot i que sovint se sol pensar en una Catalunya (eternament?) bilingüe, el lloc i el temps de Fabra s'assemblen més a un país multilingüe que no pas a un de bilingüe o monolingüe. Des de la infantesa fins a la vellesa, Fabra va estar en contacte amb diverses llengües i hauria estat tot un regal que ell mateix n'hagués escrit alguna cosa, però no ho va fer i aquí topem amb un primer obstacle a l'hora d'encarar la biografia lingüística de tota una personalitat: la primera persona no hi és, hem d'anar als testimonis i als estudiosos. Fabra no va escriure de la seva mà gairebé ni una ratlla sobre la seva relació amb les llengües, però en canvi, sí que va tenir una biografia lingüística de gran relleu, que va bastant més enllà de la imatge del lingüista dedicat de ple al català i a la seva codificació. Hi ha grans escriptors i intel·lectuals que han situat el món de les llengües en el centre de la seva reflexió intel·lectual i ens han deixat autobiografies de culte: Elias Canetti, La llengua salvada; Norman Manea, La llengua nòmada; els diferents llibres autobiogràfics d'Ng?g? wa Thiong'o… Reconstruint tot el que s'ha estudiat sobre el nostre lingüista eminent, que és moltíssim, tenim més d'un Fabra possible per recordar i reivindicar, i els accents es poden posar aquí o allà. 'Una persona són moltes persones i totes són diverses', va comentar Fabra a un dels seus col·laboradors quan aquest li va comentar la seva intenció d'escriure-li una biografia.
Lloret (2022). El llegat de Badia a la lingüística: morfologia
Veny, J. & T. Cabré (ed.) (2022). Antoni M. Badia i Margarit : rellevància acadèmica, inquietud científica i servei a la llengua : commemoració del centenari del seu naixement. Barcelona: IEC, 2022
La taula 2 mostra les obres de Badia esmentades de manera explícita en els manuals clàssics de morfologia i lexicologia del català que he buidat.
La marcación diferencial del objeto (DOM) en español - ¿una construcción con varios significados?
2016
Differential Object Marking (DOM) in Spanish – A construction with several meanings? Differential Object Marking (Bossong, 1985) is a widespread linguistic phenomenon, evident in numerous languages around the world. Within this differential marking, the variability of objects is attributed to two different mechanisms (reference and animacy) or their interaction. In Spanish, both mechanisms interact, resulting in a complex operation of DOM. Several competing theories (markedness, transitivity, topicality, etc.) have been developed; however, to date there remains no conclusive consensus determining the cause of the variation. I subsume these theories using a new theoretical approach (Construction Grammar) to examine their quantitative plausibility based on the Corpus del Español (Davies, 2002-) data and by means of statistical analyses (mixed models and conditional inference trees). My statistical analyses show that a cognitive process (metonymy) interacts with the realization of DOM, and demonstrate that (i) only animacy gives positive results in a statistically significant and predictive manner, (ii) transitivity appears as a by-product of animacy, (iii) DOM in Spanish in the totality of cases can be reduced to a single cognitive pattern. Consequently, animacy and metonymy explain the functioning of Spanish DOM. German: Die differentielle Objektmarkierung (DOM) im Spanischen – Eine Konstruktion mit mehreren Bedeutungen? Die differentielle Objektmarkierung (Bossong, 1985) ist ein weitverbreitetes Phänomen in den Sprachen der Welt. Die Variabilität der Objekte wird dabei auf zwei unterschiedliche Mechanismen (Referenz und Animation) oder deren Verknüpfung zurückgeführt. Im Spanischen interagieren beide Mechanismen, was zu einer komplexen Funktionsweise der DOM führt und viele verschiedene und konkurrenzierende Theorien hervorbrachte (Markiertheit, Transitivität, Topikalität, etc.). Da bis heute noch kein endgültiger Konsens über die Ursachen der Variation herrscht, werden die verschiedenen Theorien mittels eines neuen theoretischen Ansatzes (der Konstruktionsgrammatik) zusammengefasst und anhand der Daten aus dem Corpus del Español (Davies, 2002-) und statistischen Verfahren (mixed models und conditional inference trees) auf ihre quantitative Plausibilität hin überprüft. Die statistischen Verfahren zeigen, dass ein kognitiver Prozess (die Metonymie) mit der DOM- Realisierung interagiert, weshalb (i) die Animation als einziger Erklärungsansatz statistisch signifikante und prädiktive Resultate hervorbringt, (ii) die Transitivität als Nebenprodukt der Animation auftaucht, (iii) die spanische DOM in allen Fällen auf ein einziges kognitives Grundmuster zurückgefuhrt werden kann. Die Animation und die Metonymie erklaren somit die Funktionsweise der spanischen DOM.
This study aims at discussing the interrelation between definiteness and differential object marking in P’orhépecha, a language spoken in the state of Michoacán, Mexico. The investigation, which contrasts with the proposals of other specialists in this language, provides new data on this phenomenom. The research hypothesis is that the function of object marking is to restrict the denotation of the noun phrase (NP) in the contexts in which the omission of case marking is possible. Such function demonstrates, not only the apparently optional character of marking in indefinite NPs, but also the fact that, contrary to what is expected according to the scale of definiteness, certain NPs with a definite interpretation occur without marking when it is possible to unequivocally identify its referent.