Diaris i revistes: panoràmica editorial i d’audiències a Catalunya (2012-2013) (original) (raw)
Related papers
Diaris i revistes: panoràmica editorial i d'audiències a Catalunya (2014-2015)
2014
El bienni 2014-2015 presenta poques novetats respecte a l'anterior pel que fa al panorama que va viure la lectura de la premsa escrita i els mitjans informatius digitals a Catalunya: es va mantenir la tendència ja apuntada en el període 2012-2013 (Franch; Guallar, 2014, p. 37), caracteritzada per una davallada constant de les vendes i de lectors dels mitjans impresos i un augment, en canvi, del consum en general dels continguts en format digital. La situació la descriu bé Corbella en l'Informe de la Comunicació a Catalunya 2013-2014: «els editors tradicionals en paper segueixen desorientats (...) ja que les vendes d'exemplars no deixen de baixar any rere any, els ingressos per publicitat no es recuperen i ningú no espera que ho facin i, al mateix temps el negoci digital, tot i créixer, no genera recursos suficients per equilibrar els comptes» (Corbella, 2015, p. 118). * En premsa gratuïta, l'OJD informa de «mitjana d'exemplars distribuïbles», PGD. Dades ordenades segons la difusió de gener-desembre 2015. Font: elaboració pròpia amb dades d'Introl/OJD.
La difusió de premsa diària i setmanal a Catalunya
Analisi Quaderns De Comunicacio I Cultura, 1980
Catalunya: procés autonomic i sistema de comunicació dominant L'any 1969 pot ser decisiu en la historia de Catalunya: el mes d'agost els diputats catalans a les Corts de Madrid aprovaven el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya, I'octubre era refrendat pel poble de Catalunya-per bé que arnb un 40,2 % d'abstenció-i el desembre ratificat finalment per les Corts. Malgrat totes les seves deficiencies, 1'Estatut de Catalunya ha estat majoritariarnent valorat com un primer instrument per a I'autogovern de Catalunya, com la acarta magna, signada per 1'Estat espanyol amb la qual reconeix el dret de Catalunya a I'autonomia política i concedeix de fet un cert grau d'autonomia d'acord amb els seus interessos. Aixo, d'alguna manera 1'Estatut ho indica ja en el seu anicle primer, quan diu: Catalunya, c o n a nacionalitat iperaccediralseu autogovern, es constitueix en Comunitat Autonona d'acordamó la Constitució i amb elpresent Estatut; i especifica després clararnent que elspoders de la Generalr'tat emanen de la Constitució, així corn delpresent Estatgt i delpoble. És interessant de constatar que després de referir-se al tcrritori (art. 2), 1'Estatut planteja seguidament la qüestió de la llengua en I'article tercer; I'ambigüitat del text d'aquest anicle respon tant a la dificultat d'assolir una decisió conscnsuada enue les forces polítiques corn a la mateixa import3ncia dc la decisió; I'afumació que la llengua p@ia de Catalunya és el catala (m. 3. 1) 6s matisada tot seguit amb l'ia'ioma cat& és llojiciaí de Catalunya, així com també ho és el castella, ojicial a tot llETtat espanyol (m. 3.2). Per a Catalunya, definir el catala corn a llenguapdpia-eufemismc de dlengua nacional*-ha estat sempre prioritari, perqui? el cata12 simbolitza políticament i cultural molt més que un simple ccodi lingüístic~ utilitzat per uns pocs habitants del planeta. Significa reivindicar la propia idcntitat corn a nació enfront de les altres nacions de 1'Estat espanyol-especialment Castella-i de fora, així corn plantejar en termes bhicament polítics la pervivtncia del catala corn a llengua viva i, en general, de tota la cultura catalana. Ara bé, I'aspiració política del redregament de Catalunya corn a nació-o si es vol, corn a aregió central* de la nació catalana formada per tots cls Pa'isos Catalans-descansa sobre dos puntals igualment imprescindibles: la historia de la fonnació de la nació catalana sobre el seu territori (amb el seu pauimoni lingübtic, cultural, economic, jurídic, etc.), i el nivell de consci2ncia nacional que la població de Catalunya té en cada moment. Ningú posa en dubte que en el moment present aquest segon puntal té una importancia decisiva de cara a I'esdevenidor, i és aquí on incideix plenamcnt cl rol del sistema dominant de comunicació. En la societat catalana-c o m en qualsevol-, han existit i existeixen diversos sistemes de comunicació, o millor, diversos sistemes globals de producció, circulació, consum i conserva, de la cultura en el seu sentit anuopologic més ampli. Els diversos sistemes poden ser complementaris o adversaris, i en aquest scgon cas pugnaran enue si per esdevenir dominants. A Catalunya-i valgui almenys per ara corn a hipotesi de ueball-, el sistema dominant de comunicació en I'actualitat podria esquematitzar-se amb aquests termes: <Sistema de comunicació de masses segons el model del pa'isos capitalistes europeus, adoptat i adaptat per 1'Estat espanyol durant la dictadura de Franco i readaptat ara pel nou ri?gim de-mocr2tic~. 1 Els csnidis existents sobre la prcrnsa actual a Catalunya no solcn refe+-sc a la difusió globaimcnt considerada. Les poqucs rcccrques fctcs cn aqucst scctor paneixcn d'aiucs plantejamcnts. Així, i scnsc b i m s d'exhaustivitat, cal esrnentar algunes aponacions efectuadcs cn cls darrers anys sobrc upcctes diversos, cspccialrncnt sobrc la problcrnitica de la producció dc prcrnsa-c n gcncral o cn catala-a Cataiunya. En primer Iloc, cal csmcntar quauc blocs d'aponacions col.1ectivcs d'interes notablc: Pto/¿cte de resolucions dins llArnbtt de Mi~anr de Cornunicació (del Congris k Cu/tirra Catalana, Bucclona, 1977, cdició rnirneografiada), Ics ponencies i conclusions del I Congrés de Pe
Aquest estudi cataloga les publicacions periodístiques que han sortit a Mataró, de l’any 1820 a l’any 1980. També comenta els aspectes més significatius de l’aportació individualitzada i de conjunt dels periòdics apareguts en aquest període. Aquesta segona edició incorpora una actualització parcial, en comentar les publicacions més importants dels anys 1980-2013.
Fonts d'informació professionals de premsa. Una panoràmica, 2010
12es Jornades Catalanes …, 2010
Resum L'objectiu de la comunicació és descriure i analitzar els principals productes professionals que faciliten l'accés i la consulta digital de la premsa i els seus continguts en suport digital. Amb l'anàlisi d'una selecció de fonts d'informació professionals d'accés a premsa (Acceso, Factiva, Iconoce, Icrece, Imente, LexisNexis, Mynews, Pressdisplay i TNS) l'estudi mostra com alguns productes es caracteritzen per la seva especialització en un tipus de servei, ja sigui el d'hemeroteca o el de seguiment, i altres ofereixen als seus usuaris els dos tipus. L'anàlisi dels productes permet veure les prestacions documentals en aspectes com ara la tipologia de fonts recollides, la cobertura temporal, el sistema de consulta, les opcions de gestió dels resultats, la possibilitat de configuració dels seguiments, l'existència de serveis de valor afegit, etc. La comparació de les diferents fonts permet identificar fàcilment la funcionalitat i característiques de cada producte a l'hora d'escollir-ne un o altre. Resumen El objetivo de la comunicación es describir y analizar los principales productos profesionales que facilitan el acceso y la consulta digital de la prensa y sus contenidos. Con el análisis de una selección de fuentes de información profesionales de acceso a prensa (Acceso, Factiva, Iconoce, Icrece, Imente, LexisNexis, Mynews, Pressdisplay y TNS) el estudio muestra como algunos productos se caracterizan por su especialización en un tipo de servicio, ya sea el de hemeroteca o el de seguimiento, mientras que otras ofrecen a sus usuarios los dos tipos de servicio. El análisis de los productos destaca algunas prestaciones documentales, como por ejemplo, la tipología de fuentes recogidas, la cobertura temporal, el sistema de consulta, las opciones de gestión de los resultados, la posibilidad de configuración de los seguimientos, la existencia de servicios de valor añadido, etc. La comparación de las diferentes fuentes permite a los profesionales identificar fácilmente la funcionalidad y características de cada producto ante la necesidad de elegir uno u otro.
Els Orígens dels impresos periòdics als Països Catalans
1992
oldría començar referint-me sumàriament a l'estat general dels nostres coneixements sobre la premsa i el periodisme antics en terres catalanes fins a les acaballes del segle XVIII. En part, per aprofitar l'avinentesa de la convocatòria i proclamar la necessitat d'una revisió histórica global del nostre patrimoni paleoperiodístic. Però en part també, d'una banda, per cridar l'atenció sobre alguns criteris tradicionals d'avaluació de la protopremsa que em semblen poc fonamentats-o francament errats-, i, d'altra banda, per assenyalar alguns aspectes en els quals la revisió de plantejaments esdevé plausible a partir d'allò que ja sabem. Comencem a tenir una idea bastant aproximada del tràfec informatiu del segle XVI i de com operava la xarxa de postes i correus que controlaven els Tassis (o Taxis) (1). Sabem prou bé que, arran dels conflictes i les agitacions del segle XVII, la millora introduïda per l'establiment de les estafetes (2), no aconseguí d'agilitzar gaire la transmissió d'informació (cartes) , tot i que aquestes mateixes dificultats potser encara esperonaren la curiositat del públic i contribuïren a interessar-lo per la lectura o l'audició de "notícies" (noves). Cartes i noves tendeixen a fondre's en l'epoca del paleoperiodisme i, al capdavall, totes dues són relats (relacions) de fets noticiosos, d'esdeveniments susceptibles de mobilitzar l'afany receptor. Sabem prou bé, de fa anys, com es produí el desenvolupament de la manufactura del paper, i també, em sembla, la progressió de la impremta i de l'art tipogràfica. I com, encara, de la iniciativa d'inquiets impressorsllibreters (de vegades impressors-llibreters-poetes, o bé llibreters-impressorspublicistes), delerosos de guany econòmic, anà creixent el negoci dels plecs solts. Efímers, fràgils, barats. En tenim molts de conservats i/o catalogats.
Revista de la Asociación Española de Investigación de la Comunicación
Las audiencias activas son un actor cada vez más relevante en el ecosistema comunicativo digital. Sin embargo, la participación en los medios no es un fenómeno reciente, sino que presenta una larga historia. Estudiar su desarrollo es útil para comprender las actuales fórmulas de interacción entre medios y públicos y la diversidad de sus enfoques. En particular, la participación es un elemento clave de los medios alternativos, con una estructura y organización horizontales más abiertas a la implicación de la sociedad civil que los medios convencionales. Este artículo ofrece una visión histórica de la participación en los medios alternativos a partir del análisis de cuatro revistas de Cataluña, un territorio con una rica tradición de prensa alternativa. Se clasifican y analizan las oportunidades que tienen los lectores de publicar contenidos,