Expectatives de futur per al valencià: els seus parlants més joves (anàlisi de les actituds lingüístiques a la població infantil de Moncofa) (original) (raw)

Joves i llengua: un estat de la qüestió

Eines 43. Actualitzar la política lingüística, 2022

La paradoxa de l’estat del català entre el jovent ens porta a una generació que té unes competències lingüístiques més grans, però que alhora és la que en fa un ús més limitat. Les realitats diferents que es viuen als diversos territoris dels Països Catalans dificulten trobar patrons conjunts absoluts, però arreu s’apunta a la necessitat de prestigiar i promoure la utilitat de la llengua com a elements imprescindibles per capgirar la situació. Enllaç: https://irla.cat/articles/joves-i-llengua/

Les actituds lingüístiques en els escolars de la frontera catalanoaragonesa

Treballs de sociolingüística …, 2008

1. L'estudi forma part del treball que va rebre el Premi Antoni M. Badia i Margarit de recerca empírica sociolingiiística, en la convocatbria realitzada el 1997 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i ha estat possible gricies a un ajut del Centro de Investigación y Documentación Educativa (CIDE) obtingut en el concurs #Ajuts a la Investigació Educativa del 1097.

¿Té futur el valencià? Dos actituds diferents

Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia , 2012

It is understandable for a Valencian nationalist to wonder if the Valencian language has any future. However, the question appears to be of little relevance, considering that the future of a language is linked to the evolution of the people who speak that language. Besides, the future is not set in stone. A marginal country will have a positive development if it produces social movements that make proposals that, as well as being feasible and positive for a society, can be assumed by the majority of the people. The aim of this work is to exemplify this statement: analytical works that associate the Valencian language to the Valencian identity make prospective deductions, whereas those where the Valencian identity is missing, also miss any prospection (either it is purely desiderative or strongly negative and pessimistic). Deep-rooted works set specific social measures that can be implemented in order to recover the public use of the Valencian language.

Las mudas lingüísticas de los jóvenes catalanes

Estamos bastante acostumbrados a medir los usos lingüísticos de muchas maneras, especialmente a obtener mapas o gráficas sobre la presencia relativa del catalán y del castellano en Cataluña y en otros contextos en momentos concretos. En cambio, sabemos poco de las trayectorias lingüísticas de los hablantes y de los cambios que experimentan en su comportamiento lingüístico a lo largo de la vida. Estos cambios es lo que llamamos "mudas lingüísticas" y son el tema central de este artículo. Presentamos aquí algunos aspectos de los resultados de un estudio sobre lengua y jóvenes realizado por la UOC por encargo de la Secretaría de Política Lingüística y por el Observatorio de la Juventud de la Generalitat de Catalunya (Gonzàlez et al. 2014). El estudio combina el análisis cuantitativo de los datos de diversas encuestas con el análisis cualitativo de datos obtenidos a partir de entrevistas y debates de grupo. Las encuestas en que se basó fueron la Encuesta a los Jóvenes de Cataluña 2002 y 2007 (EJC02 y EJC07) y la Encuesta de Usos Lingüísticos 2003 (restringida a los resultados de los menores de 35 años). Las entrevistas y debates de grupo se realizaron especialmente para este trabajo: Fueron 15 debates de grupo y 25 entrevistas en profundidad con un total de 102 participantes de entre 16 y 35 años.

La (re)construcció de l'estàndard lèxic valencià: un estudi d'actituds

Treballs de Sociolingüística Catalana, 2019

The dissemination of the standard form of the language has not always been easy for such languages as Catalan. Even so, the standard form of Catalan has taken root among the Valen-cian people with a certain success (Segura, 2003; Baldaquí, 2015). Recently, however, the publication of the Diccionari normatiu valencià (DNV, AVL) has marked a partial change in the lexical component of the standard language for Valencian Catalan. This paper deals with some words which do not appear in the prescriptive dictionary (Diccionari de la llengua cata-lana, DIEC2, IEC), such as clevill, gasto, roín and ximenera, but which are indeed included in the DNV, as well as other words which are secondary forms in the DIEC2 but primary in the DNV, thus giving preference to vacacions, parat, catxerulo and entropessar as opposed to vacances, aturat, milotxa and ensopegar, to give some examples. This study is based on surveys among young Valencians. They have been asked about their lexical preferences regarding some words in the standard form of the language. Our aim is to assess the degree of introduc- tion and dissemination of different words and the attitudes young people show with respect to them. Following a cognitive sociolinguistics approach (Geeraerts, Kristiansen & Peirsman, 2010), the findings of this study show that the standard form of Valencian is prototypically formed by the words of the general standard form of Catalan and of the so-called convergent standard.

La Transmissió de la llengua entre generacions a Castelló de la Plana

Treballs de Sociolingüística Catalana. Llengua i Ensenyament, núm. 20. 2010, 2010

L’objecte d’estudi és la transmissió de la llengua entre generacions a la ciutat de Castelló de la Plana durant el segle xx i ens cal, per esbrinar-ho, primer, conèixer la llengua principal i, després, analitzar el pas entre generacions, per la qual cosa s’ha dissenyat un model que, a més a més, es vol amb dades significatives des del punt de vista estadístic.