De l'espoli a la sostenibilitat territorial. El cas de les oliveres mil•lenàries del Maestrat (original) (raw)

Resum: Quan no és fàcil subsistir, és lícit accentuar l'interès pel medi ambient? ¿Els vestigis del passat poden esdevenir signes d'identitat col•lectiva? Aquest text tracta de respondre aquestes qüestions, de descriure un procés de conflicte per la sostenibilitat. El cas d'estudi refereix a l'acció col•lectiva engegada fa deu anys per uns llauradors del Maestrat que, davant l'espoli d'oliveres mil•lenàries, optaren per defensar el patrimoni natural. Ara els arbres monumentals són protegits, fan un oli que cobra valor i recullen reconeixements d'abast mundial. I més encara, els vells ullastres esdevenen una icona d'identitat territorial: són al cor d'un projecte de desenvolupament al país de l'olivera i. 1. INTRODUCCIÓ La política europea de desenvolupament rural s'orienta, des de la declaració de Cork del 1996, cap a la perspectiva de la sostenibilitat, fet que afavoreix la biodiversitat i la multifuncionalitat agrària. La sustentabilitat és un concepte polisèmic, equivalent a estabilitat, prudència i equitat en les interaccions humanes amb l'entorn natural. És un concepte de tres vessants: econòmic, sociocultural i mediambiental. Tots tres han de confluir per tal que les activitats humanes puguen ser considerades "sostenibles". El desenvolupament rural pot ser "productivista", centrat en el creixement d'unitats tangibles; o més qualitatiu, centrat en la racionalització dels recursos materials, o dels més intangibles, en l'aprofundiment de les capacitats distintives: els coneixements i les artesanies, en la cultura. La perspectiva sistèmica del territori, pròpia de l'agroecologia, emfasitza el potencial endogen de la cultura i dels sabers tàcits, des del compromís amb la biodiversitat ecològica i sociocultural (Sevilla, 2006). Als pobles del Maestrat milers de famílies sobreviuen conreant el patrimoni natural. Tal com feren els seus avantpassats, procuren mantenir i extreure valor de l'herència familiar més preuada, unes velles oliveres tan "improductives" que potser caldria substituir-les per unes altres, de més joves i rendibles. La productivitat és la diferència entre recursos utilitzats i resultats obtinguts, una mesura d'eficiència econòmica segons la visió neoclàssica, autista: els recursos considerats són únicament el temps, els diners i el treball propis.