El temps dins la sociologia: entre l’oblit teòric i l’omnipresència analítica (original) (raw)
Related papers
El temps dins la sociologia : entre l’oblit i l’omnipresència analítica
2010
L’article revisa l’aproximació sociològica a l’estudi del temps des dels clàssics de la disciplina fins a la sociologia contemporània. Tot i les referències que la literatura clàssica dedica al problema del temps, la revisió de la producció sociològica posterior posa de manifest un cert oblit d’aquestes primeres reflexions teòriques. En aquest sentit, es planteja un interrogant epistemològic sobre el temps: és un concepte teòric oblidat o una dimensió analítica omnipresent?.
L’empremta de Norbert Elias en l’estudi sociològic del temps
Papers. Revista de Sociologia. Vol 96 Núm 2. Catalan, 2011
L’article defensa que l’obra Sobre el tiempo, de Norbert Elias, representa una empremta teòrica i analítica per desenvolupar l’estudi sociològic del temps. Tal com s’exposa al llarg de l’escrit, aquesta empremta inclou tres aspectes estretament lligats amb les fases de la investigació sociològica: facilita la ruptura epistemològica, nodreix un ric marc teòric i convida a fer operatiu el concepte en vistes a la recerca empírica.
2017
Aquest estudi ha estat desenvolupat al si de l’Institut Superior d’Investigacio Cooperativa IVITRA [ISIC-IVITRA] de la Generalitat Valenciana (Programa de la Generalitat Valenciana per a la Constitucio i Acreditacio d’Instituts Superiors d’Investigacio Cooperativa d’Excel∙lencia, ref. ISIC/012/042), i en el marc dels projectes d’investigacio seguents: “Gramatica del Catala Modern (1601–1834)” (MINECO, ref. FFI2012-37103); “Continuacio de la Gramatica del Catala Modern (1601–1834)” (MINECO, ref. FFI2015-69694-P); “Constitucio d’un corpus textual per a una gramatica del catala modern (Gcm)” (IEC, refs. PT 2012-S04-MARTINES; IEC1-15X); Digicotracam (Programa PROMETEO per a Grups d’Investigacio en I+D d’Excel∙lencia, Generalitat Valenciana, ref. PROMETEOII-2014-01), financat amb fons FEDER de la UE; i el “Grup d’Investigacio en Tecnologia Educativa en Historia de la Cultura, Diacronia linguistica i Traduccio” (Universitat d’Alacant, ref. GITE-09009-UA). A mes, ha estat possible gracies ...
Contribucions a la sociologia de la professi� period�stica a Catalunya
2005
La realitat professional del periodisme català ha canviat en els darrers anys, tant per adaptar-se als nous contextos de producció informativa (derivats dels canvis organitzacionals, tecnològics, econòmics, etc.), com per trobar la seva funció en el concert social, cultural i polític de la Catalunya de principis del segle XXI. El perfil del periodista, les seves condicions sociolaborals i les seves actituds han variat força tres dècades després del procés de transició política. El desenvolupament d'una nova cultura professional, l'aparició de noves i precàries maneres d'exercir la professió, el creixent poder de les fonts en la difusió d'informació, la pseudopresència de les dones a la professió i la incidència de les noves tecnologies són algunes de les més importants i vistoses transformacions de la tasca periodística a Catalunya. Paraules clau: sociologia de la professió periodística, Catalunya, canvi professional, enquestes, entrevistes en profunditat.
Els temps del testimoniatge. El testimoniatge en el temps
Temps i espais de memòria, 2021
Els temps del testimoniatge. El testimoniatge en el temps Resum Aquest text focalitza l'atenció en dos aspectes clau dels testimonis personals en la construcció de memòries socials. D'una banda, la historicitat de la paraula, és a dir, el moment en què es pren la paraula o es tria el silenci. D'altra banda, els contextos específics en què això passa, en funció dels marcs institucionals i de les condicions de qui rep o escolta aquestes veus.
Esclavatge i saviesa: fluctuacions d’una anècdota entre biografia, novel·la i els Fets de Tomàs
Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia 14, 2024, pp. 51-73, 2024
Scholars tend to draw attention to the characteristics shared by various texts considered “open”, “pluriform”, “fluid” or even “lowbrow literature”, such as, especially, the Life of Alexander by Pseudo-Callisthenes, the Life of Aesop, or some Apocryphal Acts of the Apostles, in particular those of Paul, Peter and Thomas. Undoubtedly, the fluidity of this type of texts explains well some of their compositional devices and the complex vicissitudes of their transmission, but it is important not to lose sight of the fact that their redactors come from a common rhetorical training and that the expectations of their audience were also very similar, with the differences for each work that should not be ignored, of course, but that, in any case, allow to trace some significant common trends. To prove this, I will consider the fluctuation between some of these works of an essentially novel narrative material: the sale of the protagonists as slaves, with the frequent presence of kidnappings by pirates. This shared anecdotal pattern also make it possible to explain the “sapiential” characterization, the image of the clever and cunning sage, which the protagonists of all these works usually present to a greater or lesser extent.