Socialitzar l'arqueologia i el patrimoni: propostes des de l'arqueologia pública (original) (raw)
Related papers
Memoria Viva. Publicación del proyecto Patrimoni del Programa de Extensión Universitaria de la Universitat Jaume I de Castelló., 2021
El present article pretén oferir una visió de conjunt de les accions que des de l’any 2016 s’han realitzat al Puig de la Nau de Benicarló per a apropar aquest tresor del patrimoni arqueològic a la societat en el seu conjunt. Quan parlem de socialització del patrimoni ens plantegem l’objectiu, entre altres, d’oferir al nombre més gran possible de persones eines per a conèixer-lo, comprendre’l i respectar-lo; aquesta necessitat implica que la tasca no es podrà abordar únicament des d’un tipus d’acció, sinó que requerirà diferents eines que respondran als diversos perfils de participació i els objectius específics que es persegueixen en cada cas. Però totes aquestes eines poden englobar-se en un únic concepte que ens ofereix multitud de possibilitats didàctiques: la reconstrucció històrica i totes les seues línies de treball en els diferents àmbits d’actuació.
Gestió i socialització del patrimoni arqueològic: de recurs cultural a producte turístic
2015
Gestió i socialització del patrimoni arqueològic: de recurs cultural a producte turístic XÈNIA CALZADA SOLER Resum: La investigació científica i la posterior socialització dels resultats obtinguts són factors que haurien d'anar sempre de la mà, per tal d'aconseguir una major sensibilització de la societat envers el patrimoni cultural. En aquest sentit l'arqueoturisme es perfila com a eina essencial per garantir l'accessibilitat al patrimoni arqueològic i la seva valoració.
Arqueología Pública: RESUMEN.-Este artículo presenta algunas de las experiencias metodológicas llevadas a cabo en Barcelona con la intención de estudiar y comprender mejor las interacciones entre arqueología, patrimonio y su(s) público(s) y abrir una reflexión sobre las investigaciones participativas en el ámbito de patrimonio y arqueología. Este trabajo se enmarca dentro de un proyecto más amplio que estamos realizando un grupo de especialistas que formamos el Grup d'Arqueologia Pública i Patrimoni. Más que ofrecer resultados definitivos, el objetivo de este articulo era mostrar que no existe un solo método para hacer investigación participativa que funcione a nivel global, al igual que no existe una ley específica para la protección del patrimonio arqueológico, y eso hace que nos veamos obligadas a describir algunos de las estrategias metodológicas con las que nos hemos ido encontrando durante nuestra investigación. PALABRAS CLAVE.-Arqueología Urbana, Puesta en valor del patrimonio, Etnografía Arqueológica, Metodologías Cualitativas, Participación, Barcelona. ABSTRACT.-This article discusses some methodological experiences carried out in Barcelona with the intention to study and better understand the interactions between archaeology, heritage and its public(s) with the intention to provide a space of reflexion about participatory research in the field of heritage and archaeology. This work is part of a larger project that since April 2014 are conducting a group of specialists that form the Archaeological Group on Heritage and Public Archaeology..Rather than provide definitive results, the aim of this article is to show that there is no single method to understand the relations between archaeology and its audience and undertake participatory research in heritage issues. Therefore, this article describes methodological research strategies employed in Barcelona as well as raise some of the concepts confronted during the research.
Este artículo presenta algunas de las experiencias metodológicas llevadas a cabo en Barcelona con la intención de estudiar y comprender mejor las interacciones entre arqueología, patrimonio y su(s) público(s) y abrir una reflexión sobre las investigaciones participativas en el ámbito de patrimonio y arqueología. Este trabajo se enmarca dentro de un proyecto más amplio que estamos realizando un grupo de especialistas que formamos el Grup d’Arqueologia Pública i Patrimoni. Más que ofrecer resultados definitivos, el objetivo de este articulo era mostrar que no existe un solo método para hacer investigación participativa que funcione a nivel global, al igual que no existe una ley específica para la protección del patrimonio arqueológico, y eso hace que nos veamos obligadas a describir algunos de las estrategias metodológicas con las que nos hemos ido encontrando durante nuestra investigación.
Quatre idees sobre història local i patrimoni
2006
P rimer de tot, però, paga la pena fer una remarca inicial. Les relacions entre el conreu de la història local i la preocupació pel patrimoni cultural van de bracet des de ben lluny. Si més no, des de la Renaixença del segle XIX. Va ser en aquest marc, i en el context del romanticisme a tot Europa, que per tot arreu van aparèixer persones interessades a recrear el passat. Un passat que era més fàcil d'identifi car a partir del territori immediat, sovint amb un tractament nostàlgic, de
El patrimoni arqueològic un recurs
ALCALDE, G.;AQUILUÉ, X; BURCH, J; JUANOLA, R; ROJAS, A;TREMOLEDA, J. (2011) El patrimoni arqueològic, un recurs. La patrimonialització de l’arqueologia. Conceptualitzacions i usos actuals del patrimoni arqueològic en el ne de la península ibérica (Alcalde, Burch eds.),141-144. , 2011
ALCALDE, G.;AQUILUÉ, X; BURCH, J.; JUANOLA, R; ROJAS, A., JOAQUIM TREMOLEDA, J. (2011) El patrimoni arqueològic, un recurs. La patrimonialització de l’arqueologia. conceptualitzacions i usos actuals del patrimoni arqueològic en el ne de la península ibérica (Alcalde, Burch eds.),141-144. ISBN: 978-84-9984-131-1.
Arqueologia i acció social: de la inutilitat a la praxi, alguns exemples
Estrat Crític. Revista d'Arqueologia. 6: 85-102, 2012
This paper aims to present a brief analysis on the social function of Archaeology. Its usefulness and, above all, the action of the social agents involved and which are responsible of it. It has been a long time since these needs were first taken into consideration and still there are too many who do not take them into account. Based on three examples, we approach the matter from different points of view: the pedagogical, the political and the practical. We hope it becomes a reference for those who are just starting to get involved in Archaeology, and a reminder for those who from this community have not yet taken it into account.