Absències i desajustos en l'estudiantat de primer curs a la Universitat de València (original) (raw)
Related papers
2011
preferente es divulgar las investigaciones realizadas en el seno de las titulaciones que agrupa la mencionada Facultad y, consiguientemente, en sus diversas áreas de cono cimiento -Sociología, Derecho del Trabajo y Seguridad Social, Economía Aplicada, Organización de Empresas y Trabajo Social-. A pesar de esta preferencia, la revista está abierta a toda la comunidad universitaria y a otros autores externos a la Universidad de Valencia.
EL VALENCIÀ EN LA DOCÈNCIA I L’APRENENTATGE A LA FACULTAT DE CIÈNCIES SOCIALS DE LA UV
Aquest article estudia com s’estructuren els usos del valenci à a la facultat de ciències socials (FCS) de la universitat de valència (UV) i quins són els conflictes i expectatives sobre ells . La presència de la llen gua catalana en el conte xt universitari pot potenciar -ne el val or i l’ús social , per ò en el nostre cas aquesta llen gua s’hi troba en situació minorit ària front al castellà, en coherència amb el lloc que ocupa en la societat valenciana . La dominació del castellà es comprova amb un estudi de fonts secundàries de la UV (normativa sobre valencià, estructura i evolució d’oferta docent se gons llengua en les titulacions de la FCS i avaluacions docents que mostren inc ompliment d’aquella oferta). Els grups oferts en castell à superen quantitativament els de valencià, dins la normativa de mínims de la UV. Hi ha, també, més grups impartits en castell à tot i ser oferts en valencià, que no el contrari . Per explorar els motius, imatges i valoracions que es tr oben rera aquestes dades , es recorre al discurs recollit en entrevistes semiestruct urades i tres focus grups amb estudiants i professors (PDI) de les diferents titulacions i personal d’administració i serveis (PAS). Els discursos recollits i les pràctiques a què es fa referència mostren com s’expressa la dominació del castell à i el paper que hi juga el val or simbòlic identitari de les dues llen gües en interacció . La presència del valenci à al conte xt universitari no en pressuposa la plena promoció dels usos i val oraci ons ni el compliment d’expectatives en relació a ells . Per a que s’hi promogui el català, cal conèixer la percepció del conflicte lingüístic per part dels mem bres de la comunitat universit ària i les limitacions de la política lin güística duta a terme fins avui.
La Inserció Universitària Dels Alumnes De Primer Curs
Resum Partint de que els alumnes que arriben a l'Escola Politècnica Superior ja han assolit la decisió prèvia de seguir estudis tècnics, i porten un semestre després d'haver iniciat el curs, els proposem una reflexió sobre els seus estudis i la possibilitat d'exposar les seves il·lusions i els seus desencisos respecte al que n'esperaven de la universitat. Aprofitem per a remarcar-los-hi la disponibilitat dels recursos que proporciona el Centre per facilitar-los-hi la integració a la Universitat, a l'Escola i concretament al seu estudi. Aquesta part del procés s'inicia amb l'oportunitat de respondre una enquesta preparada per fer el seguiment de la seva inserció universitària amb preguntes de resposta oberta que al mateix temps d'ajudar a la verificació del funcionament de les diferents activitats de suport que els dóna l'escola, serveixen d'invitació a la reflexió tant per als alumnes matriculats per primera vegada com per als professors i equ...
La transició secundària-universitat. L’acollida als estudiants de primer curs
Resum Aquest estudi analitza els processos de transició de l'educació secundària a la universitat i, en concret, la incorporació i l'acollida dels estudiants de primer curs. L'estudi de camp realitzat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) recull principalment les opinions de responsables institucionals, estudiants de primer curs, estudiants de secundària i organitzacions d'estudiants. Així mateix, s'analitzen documentalment les pràctiques de promoció, acollida i tutorització d'estudiants de primer curs d'altres universitats espanyoles i estrangeres. Els resultats revelen actuacions variades adreçades a la captació i l'acollida d'estudiants, però són escasses les vinculades amb els processos de tutoria i orientació dirigides al mateix col•lectiu. En qualsevol cas, es tracta de mesures estructurals que no sempre responen a les dificultats amb què es troben els estudiants o a les seves preocupacions, percepcions i expectatives. Àmbit general d'interès de la innovació La universitat ha d'adaptar-se permanentment a una societat en canvi continu, cosa que comporta modificacions estructurals i operatives en les formes d'ensenyar i gestionar. Així, és un fet l'interès creixent de les universitats per acollir, orientar i atendre els seus estudiants proporcionant-los orientació i ajuda quan cursen els seus estudis i també recolzament en la seva transició al món del treball. Totes aquestes accions reforcen la centralitat de l'estudiant i del procés d'ensenyament i aprenentatge que cal potenciar com a motors de l'activitat universitària. Tanmateix, cal tenir present que l'educació de qualitat exigeix processos de transició organitzats, que permetin superar les dificultats que troben els estudiants en el procés formatiu, facilitant la major coordinació possible entre tots els actors implicats.
Causales De Deserción De Estudiantes De Primer Año De La Universidad Central De Chile
2016
La desercion de los alumnos al cabo de su primer ano de estudios es una de las grandes preocupaciones del sistema de Educacion Superior en Chile y del Ministerio de Educacion. Por tanto, es fundamental conocer los factores que inciden en la retencion de los estudiantes y los motivos que los llevan a dejar sus estudios para adoptar acciones que permitan enfrentar la desercion de mejor manera. Bajo este contexto, el siguiente estudio tiene como proposito conocer las causas explicativas de la desercion universitaria de los estudiantes de primer ano la Universidad Central abordando la dimension economica, academica, institucional y personal. La metodologia responde a la aplicacion de una encuesta tipo censal, a partir de la cual se proyecta encuestar a todo estudiante que, pasado un ano desde su ingreso a la Universidad Central, no presenta una nueva matricula, entendiendose en tal acto su desercion de sus estudios. Con los resultados obtenidos de la encuesta, se realiza un analisis des...