L'estructura sil·làbica del dialecte valencià (all chapters) (original) (raw)
Related papers
L'estructura sil·làbica del dialecte valencià. 1 Introducció / 1 Introduction
1997
En l'elaboració d'aquesta tesi hi han intervingut una sèrie de persones, a les quals vull agrair el suport intel·lectual i afectiu que m'han prestat. En primer lloc, als directors de la tesi, els professors Ángel López García i Manuel Pérez Saldanya, per encoratjarme a realitzar aquest treball. Ángel López ha estat el meu primer mestre i m'ha trasmés la importància de la metodologia. Manuel Pérez Saldanya ha confiat en mi i m'ha ajudat pacientment i generosament.
L'estructura sil·làbica del dialecte valencià. Conclusions & Referències
1997
El punt de partença d'aquest treball ha estat la constatació que l'estructura sil·làbica serveix per articular una sèrie de generalitzacions referides al comportament d'una llengua. A partir d'aquesta idea, s'ha tractat de mostrar que la Teoria de l'Optimitat proporciona les eines adequades per a la descripció dels processos relacionats amb la síl·laba. Si s'ha optat per aquest model ha estat pel convenciment que, darrere de la variació entre els diversos dialectes del català, subjeuen els mateixos condicionants o, en termes optimals, els mateixos principis. Caldrà ara realitzar un balanç de les conclusions a què hem arribat i avaluar en quina mesura el model de la Teoria de l'Optimitat permet millorar l'anàlisi i la comprensió de les dades.
L'estructura sil·làbica del dialecte valencià. 6 Els apèndixs sil·làbics / 6 Complex codas
1997
L'objectiu d'aquest capítol és analitzar el comportament dels grups de consonants en posició final de mot. La presència d'un grup de consonants en aquesta posició pot desencadenar tres alternatives: la inserció d'una vocal per sil·labificar el grup, l'eliminació d'una de les consonants o la incorporació de totes dues com una coda complexa. La inserció d'una vocal de suport per sil·labificar un grup de consonants és exigida pel principi SONICITAT. Aquesta qüestió ja ha estat tractada en apartats anteriors (cfr. cap. 2, § 3.2, i cap. 4, § 2.2); en aquest capítol, per tant, ens centrarem en l'anàlisi 1995) deriva els resultats adients per a un mot com ara /apt/. El candidat (11a) és seleccionat, tot i afegir una vocal epentètica, perquè satisfà principis superiors que violen els resultats alternatius: el candidat (11b) viola la condició sobre la sonicitat dels segments presents a les codes, i el candidat (11c), en eliminar la /t/, deixa sense integrar els trets que corresponen a aquest segment. La mateixa jerarquia permet obtenir els resultats adients en valencià per a les seqüències que no segueixen els requeriments de la restricció SONICITAT (12). 9
1997
Alguns d'aquests principis, en concret, CONTIGÜITAT i CONTIGÜITAT MOTS , ja han estat utilitzats en seccions precedents, però d'altres es refereixen -més o menys específicament-al comportament dels clítics (d'entre 6 A (13) definim aquestes restriccions com a subprincipis del principi general CONTIGÜITAT (cfr. Kenstowicz 1994b, i els capítols segon, § 3.1; quart, § 2.3, i sisè, § 2.3.4). En alguns dels treballs que citem, però, les restriccions de (13) han estat definides com a principis d'alineament prosòdic/morfològic (cfr. McCarthy & Prince 1993b, i el capítol primer, § 2.2.4).
Trazando cambios en la estructura silábica del euskara
Interlingüística, 2006
Resumen: Los estudios diacrónicos del euskera han avanzado considerablemente en los últimos años (vid. Lakarra 1995(vid. Lakarra , 1998(vid. Lakarra , 2002. La reconstrucción del protovasco ha sido llevada a cabo mayormente por Michelena ([1961, 1977] 1990), siendo éste el autor más reconocido por los estudiosos de la lengua. Ahora, los estudios de Lakarra han ahondado en profundidad el tema. Esta comunicación tratará sobre un tema que parece haber cambiado a través del tiempo y que todavía no se refleja directamente en las investigaciones recientes: la estructura silábica. Por un lado, se presentarán los cambios observados en la estructura silábica desde el proto-vasco al vasco actual; y por otro lado, se trazará la hipotética estructura silábica del estadio reconstruido por las investigaciones recientes. Para ello, el estudio se basará en la tipología holística propuesta por Donegan y Stampe (1983, 2004). El objetivo de la comunicación es contribuir a la reconstrucción del euskera, desde el ámbito de la fonología.