L'estructura sil·làbica del dialecte valencià (all chapters) (original) (raw)
L'estructura sil·làbica del dialecte valencià. 1 Introducció / 1 Introduction
1997
En l'elaboració d'aquesta tesi hi han intervingut una sèrie de persones, a les quals vull agrair el suport intel·lectual i afectiu que m'han prestat. En primer lloc, als directors de la tesi, els professors Ángel López García i Manuel Pérez Saldanya, per encoratjarme a realitzar aquest treball. Ángel López ha estat el meu primer mestre i m'ha trasmés la importància de la metodologia. Manuel Pérez Saldanya ha confiat en mi i m'ha ajudat pacientment i generosament.
L'estructura sil·làbica del dialecte valencià. Conclusions & Referències
1997
El punt de partença d'aquest treball ha estat la constatació que l'estructura sil·làbica serveix per articular una sèrie de generalitzacions referides al comportament d'una llengua. A partir d'aquesta idea, s'ha tractat de mostrar que la Teoria de l'Optimitat proporciona les eines adequades per a la descripció dels processos relacionats amb la síl·laba. Si s'ha optat per aquest model ha estat pel convenciment que, darrere de la variació entre els diversos dialectes del català, subjeuen els mateixos condicionants o, en termes optimals, els mateixos principis. Caldrà ara realitzar un balanç de les conclusions a què hem arribat i avaluar en quina mesura el model de la Teoria de l'Optimitat permet millorar l'anàlisi i la comprensió de les dades.
L'estructura sil·làbica del dialecte valencià. 6 Els apèndixs sil·làbics / 6 Complex codas
1997
L'objectiu d'aquest capítol és analitzar el comportament dels grups de consonants en posició final de mot. La presència d'un grup de consonants en aquesta posició pot desencadenar tres alternatives: la inserció d'una vocal per sil·labificar el grup, l'eliminació d'una de les consonants o la incorporació de totes dues com una coda complexa. La inserció d'una vocal de suport per sil·labificar un grup de consonants és exigida pel principi SONICITAT. Aquesta qüestió ja ha estat tractada en apartats anteriors (cfr. cap. 2, § 3.2, i cap. 4, § 2.2); en aquest capítol, per tant, ens centrarem en l'anàlisi 1995) deriva els resultats adients per a un mot com ara /apt/. El candidat (11a) és seleccionat, tot i afegir una vocal epentètica, perquè satisfà principis superiors que violen els resultats alternatius: el candidat (11b) viola la condició sobre la sonicitat dels segments presents a les codes, i el candidat (11c), en eliminar la /t/, deixa sense integrar els trets que corresponen a aquest segment. La mateixa jerarquia permet obtenir els resultats adients en valencià per a les seqüències que no segueixen els requeriments de la restricció SONICITAT (12). 9
1997
Alguns d'aquests principis, en concret, CONTIGÜITAT i CONTIGÜITAT MOTS , ja han estat utilitzats en seccions precedents, però d'altres es refereixen -més o menys específicament-al comportament dels clítics (d'entre 6 A (13) definim aquestes restriccions com a subprincipis del principi general CONTIGÜITAT (cfr. Kenstowicz 1994b, i els capítols segon, § 3.1; quart, § 2.3, i sisè, § 2.3.4). En alguns dels treballs que citem, però, les restriccions de (13) han estat definides com a principis d'alineament prosòdic/morfològic (cfr. McCarthy & Prince 1993b, i el capítol primer, § 2.2.4).
Anàlisi contrastiu de l'estructura lèxica de la parla castellana-valenciana
2010
Una de les idees més repetides als centres de secundària és la coordinació interdepartamental, especialment quan existeixen forts lligams entre les assignatures. A l'àrea de llengües, és molt important fins i tot en qüestions que poden semblar mínimes però que a l'alumnat li crea dubtes i vacil•lacions, com ara la terminologia emprada per a designar una mateixa funció sintàctica o, en el cas que ens ocupa, els processos de formació de paraules (d'ara endavant FP).
Trazando cambios en la estructura silábica del euskara
Interlingüística, 2006
Resumen: Los estudios diacrónicos del euskera han avanzado considerablemente en los últimos años (vid. Lakarra 1995(vid. Lakarra , 1998(vid. Lakarra , 2002. La reconstrucción del protovasco ha sido llevada a cabo mayormente por Michelena ([1961, 1977] 1990), siendo éste el autor más reconocido por los estudiosos de la lengua. Ahora, los estudios de Lakarra han ahondado en profundidad el tema. Esta comunicación tratará sobre un tema que parece haber cambiado a través del tiempo y que todavía no se refleja directamente en las investigaciones recientes: la estructura silábica. Por un lado, se presentarán los cambios observados en la estructura silábica desde el proto-vasco al vasco actual; y por otro lado, se trazará la hipotética estructura silábica del estadio reconstruido por las investigaciones recientes. Para ello, el estudio se basará en la tipología holística propuesta por Donegan y Stampe (1983, 2004). El objetivo de la comunicación es contribuir a la reconstrucción del euskera, desde el ámbito de la fonología.
Nunc dimittis. Estudis dedicats al professor Antoni Ferrando, 2019
ABSTRACT: The most striking difference between the Catalan and the Spanish vowel systems is the fact that Catalan distinguishes two more vowels in stressed position, including, in addition to the Spanish vowels /i, e, a, o, u/, the two mid-open vowels /ɛ/ and /ɔ/. Besides having a larger set of segments in stressed syllables, Catalan varieties display other features that suggest the same global configuration of the system. Focusing on Valencian data, we show that, in unstressed position, this variety regards all the open vowels as a class, so that the low vowel /a/ is realized as a closer vowel as well, similarly to what happens in Eastern Catalan. In stressed position, on the other hand, we detect a tendency to prefer mid-open vowels to mid-close vowels, emphasizing thus the stressed syllables, already prominent by definition, with a prominent feature - the openness of the vowel. RESUM: La diferència bàsica entre els sistemes vocàlics del català i del castellà és el nombre major d’unitats en l’inventari del català en posició tònica, que inclou, a més de les vocals /i, e, a, o, u/ del castellà, les dues vocals mitjanes obertes /ɛ/ i /ɔ/. A banda d’un nombre major d’unitats en la posició tònica, les varietats del català presenten altres peculiaritats que apunten a una mateixa configuració global dels sistemes. Centrant-nos en les dades del valencià, mostrem que, en la posició àtona, aquesta varietat tracta el conjunt de vocals obertes com una sola classe i tanca també la vocal /a/, de manera semblant al que ocorre en els dialectes orientals. En la posició tònica, d’altra banda, detectem una tendència a utilitzar en totes les varietats el segon grau d’obertura de les vocals mitjanes per a emfatitzar amb un tret prominent –l’obertura– allò que és ja per naturalesa prominent –la posició accentuada.
Dialectologia, 2021
Este trabajo estudia el proceso evolutivo de la glotalización y pérdida de /s/ en posición implosiva en el español peninsular desde una perspectiva geolingüística a partir de los datos del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). El cartografiado de los datos permite observar la extensión geográfica de este fenómeno y las diferentes etapas evolutivas que presenta. Los resultados revelan el comportamiento variable de-/s/ según la posición en la cadena fónica, el contexto fonético y el contexto fonético-sintáctico.
Sobre la naturaleza de la sílaba y la estructuración de sus elementos en euskera
Anuario del Seminario de Filología Vasca Julio de …, 2008
This article deals with the nature and the importance of the syllable in linguistic studies, especially in phonological ones. The article holds that the syllable is a fundamental linguistic unit. The structuring of the syllable is the other main topic: Specific ally the principal elements of Basque syllable structuring are considered.
El secessionisme lingüístic valencià
La llengua catalana al tombant del mil·leni. Aproximació sociolingüística., 1999
catalana a/ tombant del mil•lenni és un treball de l :-: ~~ .. _i caràcter miscel•lani que pretén fer una passejada pels ::: diversos territoris del domini lingüístic de la llengua-' catalana amb la voluntat d'avaluar-ne l~ realit~t •t sociolingüística. L'anàlisi defuig l~s 9ra~s disquisicions ~' teòriques i té el modest objectiu de fer balanç de la ';~ situació del català, des d'Andorra a l'Alguer, de_les Illes a la : Franja de Ponent, i del País Valencià a la Catalunya Nord .
Los pronombres clíticos en el español hablado de Valencia. Un estudio sociolingüístico
Diálogo de la Lengua, 2018
Este trabajo tiene por objeto el estudio de los pronombres átonos de tercera persona en la conversación coloquial del español hablado de Valencia. Para observar su comportamiento analizamos toda una serie de variables, tanto lingüísticas (género del referente, su carácter animado o contable, la posición del pronombre, características del verbo, etc.) como sociales (edad, sexo, nivel de instrucción y lengua habitual). A continuación, analizamos también los casos en los que el pronombre átono le realiza la función de objeto directo y estudiamos qué factores condicionan más su utilización. A pesar de que el uso de este clítico con funciones acusativas no es muy frecuente en Valencia, aparece, sobre todo, con ciertas variables (el género masculino, el carácter animado del referente, el tipo de sujeto), unido a determinadas construcciones (con predicativo, infinitivo o se impersonal) y a verbos que designan procesos que afectan al ánimo o producen acciones emotivas (aburrir, agradar…), estructuras que la normativa interpreta como casos de falso leísmo. Realizamos, por último, un estudio multivariante para determinar el peso probabilístico de cada una de las variables significativas desde el punto de vista estadístico.
L’univers calidoscòpic de la sociolingüística de la variació en l’àmbit de la llengua catalana
Treballs de Sociolingüística Catalana, 2011
En el transit d'una linguistica autonoma, aixo es, centrada exclusivament en l'analisi de l'estructura de les llengues, a una linguistica que preveu programaticament la interaccio entre les variables linguistiques i les variables sociopragmatiques, s'han posat damunt la taula un bon grapat d'enfocaments teoricometodologics. Sens dubte, un delsmodelsmes reeixits ha estat el variacionista, el qual ha permes avancar en la caracteritzacio social del llenguatge i en l'ordenacio i la interpretacio de la diversitat linguistica. L'article s'ocupa d'abordar els diferents vertexs amb que es manifesten els estudis variacionistes en l'ambit de la llengua catalana: des de l'ortodoxia dels plantejaments de W. Labov fins a la socialitzacio dels enfocaments dialectologic i geolinguistic.
Léxicografía dialectal del gallego
Léxico dialectal y lexicografía en la Iberorromania, 2018
El objetivo de este capítulo es ofrecer una revisión historiográfica de la lexicografía dialectal del gallego, desde los trabajos precursores de figuras prominentes de la Ilustración gallega, como Sarmiento o Sobreira, hasta los proyectos innovadores desarrollados en los primeros años del siglo xxi. A tal fin, tomando como base el análisis y descripción de la metodología de trabajo adoptada y de los modelos seguidos, establecemos una periodización centrando nuestra atención en las obras y autores más relevantes de cada uno de los períodos considerados. El capítulo se cierra con un balance del trabajo realizado y una reflexión sobre las tareas pendientes. This chapter reviews Galician dialectal lexicography from an historical perspective, beginning with the pioneering works by prominent figures in the Galician Ilustración like Sarmiento and Sobreira, and continuing all the way down to innovative projects in the early twenty-first century. Adopting criteria relative to the methods they use and the models they follow, these materials are classified by period, paying special attention to the most significant works and authors in each period. The chapter concludes with an assessment of achievements so far and remaining tasks.
Algunos rasgos dialectales del latín de Hispania
Faventia, 1990
Two cases of the hispanic latin 's dialectal traits produced under the in-jluence of the italic settlers, especially oscan, are analyzed: the mascu-lin singular nominative of the second declension's noms formed with the secondary sufix -yo, and the plural nominative of the ...