Masos medievals i cognoms endèmics a les terres de Girona (original) (raw)
Related papers
Oficis i cognoms medievals al bisbat de Girona, segles XIII-XIV
Joan Tort – Montserrat Montagut, eds., Els noms en la vida quotidiana. Actes del XXIV Congrés Internacional d’ICOS sobre Ciències Onomàstiques. Annex. Secció 12, Barcelona: Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura – Direcció General de Política Lingüística, 2014., 2014
L’objectiu de la comunicació és l’estudi dels cognoms originats a partir del nom d’un ofici que es documenten als segles XIII i XIV. L’interès d’aquests cognoms és que, en primer lloc, feia relativament poc que s’havien fixat els cognoms tal com els coneixem ara. En segon lloc, no és un grup de cognoms massa nombrós, però és indicatiu de la diversitat de les activitats econòmiques que practicava la població rural medieval, a banda de l’agricultura. I, a més, gràcies als capbreus senyorials i els llibres notarials, podem ubicar el lloc de residència de les famílies que duien aquests cognoms. Com a hipòtesi, plantegem que als nuclis de població concentrada dels quals coneixem tota o la major part de les famílies que hi residien als segles XIII i XIV –la vila de Monells, el castell de Cruïlles, les celleres de Vidreres, Cassà de la Selva, Santa Coloma de Farners, etc.– els cognoms derivats dels oficis representen un percentatge important dels cognoms que s’hi troben. Lògicament, entre els habitants dels masos, la proporció dels que duien noms d’ofici és menor, però existeix. Això podria evidenciar que també als masos existien unes quantes activitats artesanals que s’hi donaven amb anterioritat al desenvolupament dels nuclis de població concentrada. Per completar la recerca, analitzarem les possibilitats econòmiques que oferien els masos per a l’existència d’una artesania rural: la presència de ramats ovins als masos generava produccions de llana i cuiro, matèries primeres per a l’artesania del teixit; igualment, els camps on es plantava lli també servien per a elaborar teixits; i amb el cànem es produïen cistells, cordes, sabates, etc.
Les celleres medievals de les terres de Girona
Quaderns de la Selva, 2009
Sagreres i celleres són els dos noms amb què es coneixen a la Catalunya Vella els nuclis de poblament concentrat nascuts al voltant d’esglésies a partir del segle XI. A diferència de les sagreres, que compten amb una llarga tradició historiogràfica al seu darrere, les celleres medievals han estat força menys estudiades, amb algunes excepcions rellevants. En el present treball hem volgut analitzar les sagreres i les celleres, estretament vinculades entre elles, a les terres del comtat de Girona o, el que és el mateix, a la meitat meridional del bisbat gironí que ocupaven els ardiaconats de Girona i la Selva.
Novals i conreu de nous productes agraris al bisbat de Girona, segles XIII-XIV
Estudis d'Història Agrària, 2016
Agricultural growth in the eighteenth century came about by the introduction of new crops and also by the expansion of agriculture in previously uncultivated areas. In the “Green Book of Fiefs”, a study written for the bishop of Girona in 1362-1371, and in other documents from the manorial and episcopal archives, there is evidence of agricultural growth in the thirteenth and fourteenth centuries with similar characteristics to that of the Modern era. The purpose of this article is to define more precisely, for the entire bishopric of Girona, the forms of agricultural growth that occurred in the Middle Ages, and the nature of conflicts that led to the cultivation of newly broken fields (novalia) and the introduction of new crops, such as saffron, common madder, redoul, woad, and a cereal known as gruanum. L’expansió agrària del segle xviii es va manifestar, d’una banda, amb la introducció de nous conreus agraris i, de l’altra, amb l’extensió de l’agricultura en terrenys fins aleshores no dedicats a l’agricultura. A partir de l’estudi del Llibre Verd dels Feus del bisbe de Girona (1362-1371), juntament amb notícies procedents dels arxius senyorials i episcopals, es pot constatar com el creixement agrari dels segles xiii i xiv va tenir unes manifestacions similars a les de l’època moderna. L’objectiu de la present contribució és definir amb major precisió, per al conjunt del bisbat de Girona, les formes del creixement medieval i la naturalesa dels conflictes que va generar l’explotació de les terres novals, per un costat, i la introducció dels conreus tintoris —safrà, pastell, roja, roldor— i d’un cereal poc conegut —el gruany—, per l’altre. Paraules clau: delme, novals, expansió agrària, safrà, gruany, pastell, roldor, roja.
Estudi General, 1986
LA INTEGRACIO A L'<<ALOU FEUDAL)) DE LA SEU DE GIRONA DE LES TERRES BENEFICIADES PEL ((REGIM DELS HISPANS)). ELS CASOS DE BASCARA I ULLA, SEGLES IX-XI (*) RAMON MARTÍ L'objectiu d'aquest paper és resseguir el procés de subjecció econbmica fiscal, a la Seu de Girona, de l'espai agrari comprks al seu domini durant els segles IX-XI. Aquest resseguiment és restringit als indrets més ben documentats i que ens aporten dades fiables al llarg dels tres segles. Veurem com el procés de subjecció seguira uns passos diferents i obtindra uns resultats diferents a cadascun dels llocs estudiats, conseqiikncia de la participació de circumstancies locals concretes. No hem trobat ((gironins)) fidels del bisbat de Girona, només propietaris de terres i habitants d'una vila (villa) o ((vilan) (villare) a l'hora de fer valer els seus drets sobre la terra. Recentment Th. N. Bisson ha fet palesa l'ínfima <(catalanització>) de Catalunya al segle XII'; amb més raó cal suposar-ho encara als segles precedents. Aquests (<catalans)) tenen per identitat la del lloc on viuen i la heretada dels seus avantpassats. De vegades l'únic testimoni de l'origen d'un home és el seu nom; puntualment anotarem a peu de pagina la relació d'antropbnims d'origen germanic/llatí quan tinguem un grup coherent de pobladors2. El primer precepte carolingi conservat és el que atorga el 834 Lluís el Pietós al bisbe Wimer, on li reconeixia drets fiscals sobre 9 viles i 4 ((vilars)). El darrer el rebra Wigo el 922 de Lluis d'Ultramar i hom hi fa menció de gairebé 30 viles, 15 ((vilars)), 2 cenobis i diverses valls3. Aquest increment del nombre de propietats proper al 200 O/ o en menys d'un segle i l'adquisició de nous drets fiscals és la pauta seguida per la Seu gironina en el període estudiat. En els dos preceptes citats es reconeix al bisbe la facultat de jutjar i fer justícia en el seu domini, la qual cosa li sera útil per fer-se justícia ell mateix i por-' d'essor de la Catalogne: identité, pouvoir et idéologie dans una société du XII. sitcle>), Annales E.S.C., 1984, n." 3 , pp. 454-79. ((... au début du XII. sikcle, lorsque italiens et étrangers parlent pour la premikre fois de ((catalans)) et de ((Catalania)), c'est-a-dire, selon l'étymologie la plus plausible, (d'hommes issus) de la ferre des chdtelains (((castlans). Ilparait douteux que cette perception implique d'autres dimensions culturelles de l'identité social. Ni les juges, ni les moines, pour ne mentionner que deux catégones sociales caractéristiques, ne manifestent un intér2t ou un attachement ouvertement régionalistes au x~=sit?cle)), p. 456. Dintre del grup d'antropdnims llatins compte també els d'origen grec i hebraic que deuen la seva difussió al cristianisme. De vegades la tasca de classificació dels noms presenta dificultats, degut a la corrupció de les formes que ens han arribat a les copies. Ens ha estat una gran ajuda rellegir AE-BISCHER, P., Essai sur l'onomastique catalane du IX au x~~~s i k c l e ,