Antoni M. Alcover i el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (original) (raw)

La participació dels valencians en el primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana

la societat catalana de cara a posteriors iniciatives en favor de la llengua, entre elles, el procés de codificació ortogràfica, gramatical i lèxica dut a terme per estudiosos que havien col . laborat en aquest congrés. Com diu Solà (1977: 41) «va ser un fet important per a la història de la llengua, encara que no fos pels fruits lingüístics immediats que se'n va treure. Al capdavall, una llengua no es purifica ni es codifica en assemblees patriòtiques». 3 Centrant-nos en la participació dels valencians en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana veurem com aquesta és «esquifida en nombre de participants i insignificant quant a aportacions científiques» (FERRANDO, 1988: 167). Efectivament, la presència valenciana fou, gairebé, testimonial, i la majoria dels assistents acudiren al Congrés per les relacions que mantenien amb mossèn Alcover. Com diu Ferrando (1988: 169) eren «un grup de ratpenatistes i clergues seduïts pel carisma d'Alcover, entre els quals figuren algunes de les personalitats més destacades de la vida cultural valenciana de principis de segle», i que, segons aquest, representaven «dues generacions, dues visions del País Valencià i dues actituds sobre la llengua». Com a mostra d'aquestes dues tendències tenim la presència de Teodor Llorente, patriarca de la Renaixença valenciana i president honorari de Lo Rat Penat, i de Faustí Barberà, futur president de la renovadora associació València Nova. Els altres valencians inscrits al Congrés van ser Francesc Carreres i Llinyana, 4 natural de Moixent i rector del Seminari

Entorn dels tres primers volums d'Actes dels Col·loquis Internacionals de Llengua i Literatura Catalanes

1977

metodes d'analisi relativament diferenciats. Amb el temps les divergencies, fonamentals a I'origen, esdevingueren menudencies domestiques, diferencies de detall: hom parlava en la prktica d'un metode estructural i, en qualsevol cas, tots dos compartien unes limitacions similars. Enmig d'aquest context, B. Benveniste no 2. La linguistique catalane, actes du premier colloque international de linguistique catalane, publikes par A. Badia i Margarit i Georges Straka, dins "Actes et Colloques", Klincksieck, Paris, 1973 (abreujat La Iinguistique), Els Marges, 10. 1977

La "invenció" de la carta de població d'Alcover (comentari i transcripció del document)

Butlleti Del Centre D Estudis Alcoverencs, 2005

COMENTAR1 I TRANSCRIPCIÓ DEL DOCUMENT) 3. Cf. J. M. Font Rius: Cartas de población y franquicia de Cataluna, 3 vols., Madrid-Barcelona, CSIC, 1969-83. En els darrers anys han aparegut corpus similars pel que fa als altres territoris de la Corona d'Aragó. En podem citar especialment dos: M. L. Ledesma: Cartas de población del Reino de Aragón en los sigios medievales, Zaragoza, 1991; E. Guinot, Cartes de poblament medievals vaiencianes, Valencia, 1991.