DIVERSITAT, GLOBALITZACIÓ I DESIGUALTAT: UNA MIRADA ETNOGRÀFICA A DUES RESPOSTES DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA EDUCATIVA A CATALUNYA (original) (raw)
Related papers
RESULTATS DEL MODEL LINGÜÍSTIC ESCOLAR DE CATALUNYA. L’EVIDÈNCIA EMPÍRICA
RESULTATS DEL MODEL LINGÜÍSTIC ESCOLAR DE CATALUNYA. L’EVIDÈNCIA EMPÍRICA , 2011
In the 1983-1984 school year the Linguistic Immersion Program started at the request of Spanish-speaking parents, and teachers, in some schools in the Barcelona (Catalonia) hinterland. With a very good social reception, Catalan-medium schooling, as from 1992-1993 became the teaching model throughout Catalonia. With a large teacher in-service retraining programme, the model spread quickly. However, in recent years the model has received strong attacks from what many describe as being Spanish nationalist circles. In this booklet empirical academic and cognitive results are analyzed, and we conclude that the attacks are based on political rather than pedagogical or social criteria.
MODELS LINGÜÍSTICS ESCOLARS I USOS ENTRE IGUALS: ALGUNS RESULTATS DES DE CATALUNYA
Les dinàmiques socipolítiques dels darrers 25 anys a Catalunya han desembocat en la configuració d'un sistema escolar en què, sota un marc legislatiu aparentment uniforme, a la pràctica conviuen diferents models lingüístics escolars. Des d'un punt de vista legal, els esforços realitzats per promoure la presència del català han desembocat en una formulació legal que consagra el català com la llengua d'ús habitual al sistema escolar català. Aquesta fórmula s'inscriu, després de diverses polèmiques, a la Llei de Política Lingüística 1/1998 del Parlament de Catalunya. Des del punt de vista de les autoritats educatives, els censos escolars corroboren que el model de conjunció en català 2 ha esdevingut clarament majoritari a l'escola primària.
This essay aims to propose a revision of Dionýz Ďurišin's concept of Interliterary Community and Pierre Bourdieu's concept of Field, in order to explain the possibilities of an inner comparative frame in Catalonia, which may be very interesting to the contemporary idea of European literature. The frame reflection by Ďurišin, subject to a thorough review, may be a good framework to understand the place of Catalan literary tradition in European literature in the twentieth century, and even more clearly in the last thirty years. But in this revision it's necessary to consider that interliterariness is deeply conditioned by tension between political, intellectual and literary fields. Catalonia can be conceived as a community with a double interliterary process: on the one hand, by belonging to the Iberian interliterary community -which differs from others by its definition of conflict-, but on the other hand in an inner relationship with literatures written in Spanish in Catalonia -by Catalans but also American writers-, with the growing situation of literatures written in others languages in Catalonia, with other individual writers' situations, and so on; all this together with current relations with European and American literature. So Catalonia should be a double case because the relationship between Catalan literature and other literatures occurs both outside and inside, in a dimension almost unique in Europe, but not quite unlike other European references. In this respect, Catalan literature may become, along with these other references, a key part of the redefinition of contemporary cultural identity. La literatura -la cultura en general-ja no ocupa el lloc central que en altres temps va tenir en la constitució de les societats, però paradoxalment això no impedeix que, a Catalunya, el camp literari sigui escenari i objecte alhora d'algunes de les més enceses polèmiques polítiques dels darrers anys. 1 Ara bé: el cas català no representa cap excepció a Europa, i per tant el seu estudi s'hauria d'alliberar dels dramatismes amb què sovint se'n parla, però també cal fer una passa endavant per situar-lo en aquest context europeu de reflexió que el fa intel·ligible. Precisament per això cal pensar en la manera com s'establirien les relacions entre la literatura catalana i les literatures del seu entorn -espanyol, ibèric, europeu; i en un altre pla, occidental, mundial-arribat el moment de la independència política efectiva: perquè l'endemà de la constitució de Catalunya com a Estat independent en el si de la Unió Europea, en aquest país hauran canviat moltes coses, però d'altres no: continuaran parlant-se les mateixes llengües i continuarà escrivint-se la mateixa literatura, o literatures. I això serà important tant en el terreny exterior com en l'interior, en el camp literari nacional i en el camp literari internacional.
2018
Assaig que pretén oferir un marc conceptual que ofereixi una mirada i posicionament més garantista en relació al dret a l’educació inclusiva a partir de dos eixos argumentatius. En primera instància, valorant la pertinença de la perspectiva antropològica en la comprensió de tot allò vinculat al fenomen de la inclusió educativa –que engloba dinàmiques, pràctiques, concepcions, etc. En segon terme, però no menys important, reflexionar sobre la necessitat d’un enfocament de drets i el seu abordatge en la situació actual de l’àmbit de la inclusió escolar dels infants amb diversitat funcional.
Unitat o diversitat en el model de llengua dels llibres de text valencians
2010
57 | Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • núm. 50 • p. 57-68 • gener 2010 La diversitat de formes en la llengua vehicular dels llibres de text valencians és un fet constatat els darrers anys. La manca de consens en el model de llengua respon a una valoració heterogènia dels criteris de correcció, adequació, propietat i representativitat. El particular procés de normativització i normalització del català al país ha provocat certa inestabilitat en l‘establiment d‘un registre formal escrit. Diverses propostes per als models d‘estàndard oral i escrit no han considerat prou l‘equilibri entre la identificació dels usuaris i la facilitat de la comunicació formal per tot el domini lingüístic. La persistència de tendències diverses ha contribuït a establir la proliferació innecessària de variants en aquests textos. D‘altra banda, el reconeixement normatiu de formes usades en la llengua oral ha provocat interferències en la terminologia dels llenguatges especialitzats dels...