Del frontal d'altar al retaule primitiu: evolució estructural dels suports de fusta (original) (raw)
Related papers
2015
Les vint-i-sis taules policromades ?frontals, laterals d?altar i retaules primitius- que s?analitzen en aquesta tesi doctoral han estat assenyalades repetidament com a obres clau de la transicio artistica del romanic al gotic. Representen l?evolucio d?un llenguatge pictoric que correspon al periode artistic denominat gotic lineal catala. Aquestes taules, han estat estudiades a nivell iconografic i estilistic des de les ultimes decades del segle XIX. Els estudis artistics, dotats de certa subjectivitat i focalitzats en aspectes documentals, historics i estilistics, encara no han desvelat tots els elements claus per a la completa comprensio de l?obra. Fins al moment, no existien estudis exhaustius individualitzats i sistematics que permetessin relacionar les tipologies, els materials i les estructures del suport del llegat de taules policromades d?estil gotic lineal catala, moment clau en l?evolucio estructural de les taules, en el que conviuen mobles d?altar -frontals i laterals- i e...
2015
Estudi preliminar realitzat a partir de la inspecció visual d’un frontal d’altar a les sales de reserva del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, lloc on es custodien les restes del que fou aquesta magnífica obra policromada de tombants del segle XIII executada en l’àmbit del bisbat d’Urgell. Avui en dia, la capa pictòrica ofereix un precari estat de conservació, però encara es conserven els estats preparatoris i una gran part del suport ligni. Les dades per a l’elaboració d’aquest estudi han estat recollides en diferents visites al museu durant els anys 2008-09.
Un retaule major per a Granollers (1492/1493-1500)
Retorn a Granollers del retaule gòtic de sant Esteve, 2019
Estat de la qüestió sobre l'obra, amb un repàs de la documentació, un anàlisi iconogràfic i una nova proposta de reconstrucció del retaule (a patir de les dimensions de les taules i altres aspectes). Finalment, abordo el tema estilístic sobre l'anomenat "grup Vergós", un calaix de sastre on hi ha els germans Pau i Rafael Vergós, el pare Jaume Vergós II, i altres pintors subcontractats (Joan Gascó, el Mestre de l'Alliberament de Galceran -sorgit a partir de la cultura artística de Joan Barceló-, el Mestre d'Ithaca i un col·laborador seu que treballa al retaule de la Doma a la Garriga -educats a redós del taller de Bartolomé Bermejo-); tot i tenint en compte que poden haver taules realitzades per més d'una mà, degut a la mort del mestre que va capitular l'obra.
Els retaules i la decoració escultòrica de l'església [Jesús, Tortosa]
La construcció del convent franciscà de Jesús (1732-1792). Els fonaments d'un poble, 2014
Els elements decoratius conservats a l'interior de l'antiga església conventual franciscana, actual parròquia de Jesús (nucli del municipi de Tortosa), és un espectacle per a la vista, sobretot si tenim en compte l'enorme destrucció del patrimoni religiós al Baix Ebre. La decoració a voltes, parets i cúpula va anar a càrrec l'escultor Joaquim Garcia l'any 1772. Després, entre 1773 i inicis de 1774, es feren l'altar major i vuit retaules laterals, repartits entre Josep Ochando II, Cristòfor Sancho, Vicent Rico i l'esmentat Joaquim Garcia. Val la pena destacar que els ornaments i retaules es fan a base de guix, i impera el motiu de la rocalla.
n México, durante la época colonial que abarcó los siglos XVI, XVII y principios del XVIII, el uso de la madera desempeñó un papel muy importante en la elaboración de soportes para la pintura sobre tabla, retablos y esculturas. Según Muñoz Camargo (1576) -citado en Carrillo (1983)-, las maderas de buena calidad utilizadas para ese propósito fueron obtenidas de cedros, cipreses, enebros, oyameles, pinos y sabinos distribuidos en las montañas, valles y sierras nevadas del valle de México, en la región que ahora conforman la ciudad y el Estado de México.
Notes sobre el proveïment de fusta a Reus (segle XVIII
Un dels sectors més importants en el segle XVIII a Reus fou la indústria de l'aiguardent, la seva comercialització a l'exterior fou clau per al desenvolupament de la seva economia, per al transport de la mercaderia es necessitaven bótes, la fusta per la seva fabricació arribava d'Europa a través del port de Salou. Agustí Segarra Blasco 1 documenta a través de la Companyia d'Aragó que en l'explotació de la fàbrica d'aiguardent dels anys 1784 i 1786 la boteria suposava un 13,5% de les despeses, el 1787, un 16% i el 1789, un 8,6%. En els costos d'una bóta de quatre càrregues plena de vi blanc el 1780 portada de Valls a Reus, el contingut equivalia al 62,8%, la bóta un 18, 2% i el transport un 7,6%. La fusta també era necessària per a la construcció de cases, la fabricació de carros i molts altres oficis. Segons el cadastre de Reus de 1816 estudiat per Jordi Andreu, a la ciutat s'hi registren 129 boters, el segon ofici més nombrós darrere els pagesos, el tercer era el de veler, de fusters n'hi havia 29, de fabricants de carros vuit, de