3.6. El monestir cistercenc de Santa Maria de Valldonzella a Barcelona, un exemple poc conegut d'arquitectura modernista catalana tardana (original) (raw)

L’origen de la investigació que presentem avui va ser l’encàrrec el 2009, per part de la comunitat femenina cistercenca de Santa Maria de Valldonzella de Barcelona, d’una monografia que mostrés l’evolució històrica d’aquest monestir des dels seus orígens medievals, investigació que permetria omplir una llacuna en el coneixement dels centres femenins cistercencs catalans, situar-lo al costat dels monestirs de Vallbona de les Monges, Poblet i Santa Maria de Solius i en el context del Cister europeu en general. 1

Sign up for access to the world's latest research.

checkGet notified about relevant papers

checkSave papers to use in your research

checkJoin the discussion with peers

checkTrack your impact

El Reial Monestir de Santa Maria de Valldonzella de Barcelona (1147 – 1922). Història i art en un centre d'espiritualitat cistercenca

2013

El Reial Monestir de Santa Maria de Valldonzella ha estat una institució lligada a la història de Barcelona i de Catalunya al llarg dels segles, amb una continuïtat que arriba fins als nostres dies. Nasqué el segle XII com una comunitat de dones que buscaren la solitud de la muntanya de Collserola per tal de viure la seva espiritualitat, però ben aviat quedaren integrades en el creixent orde del Cister, i poc temps després canviaren i s’establiren a redós de la ciutat de Barcelona. Des de la seva arribada a la ciutat, la comunitat de Valldonzella s’inscrigué en la vida ciutadana, tant des del punt de vista espiritual, fent present l’esperit cistercenc a la ciutat, com essent un focus cultural. Com la resta de barcelonins, patí els moments de dificultats i enfrontaments bèl·lics, que la portaren al canvi de casa en múltiples ocasions. Santa Maria de Valldonzella és un exemple de la ferma voluntat de les seves integrants al llarg dels temps de no deixar extingir la Comunitat. En aquest estudi es ressegueix l’aparició i el desenvolupament d'aquest centre d'espiritualitat femenina cistercenca de Barcelona, des del segle XII fins al 1922.

El Reial Monestir de Santa Maria de Valldonzella (1147 – 1922). Història i art en un centre d'espiritualitat cistercenca.

2013

El Reial Monestir de Santa Maria de Valldonzella ha estat una institució lligada a la història de Barcelona i de Catalunya al llarg dels segles, amb una continuïtat que arriba fins als nostres dies. Nasqué el segle XII com una comunitat de dones que buscaren la solitud de la muntanya de Collserola per tal de viure la seva espiritualitat, però ben aviat quedaren integrades en el creixent orde del Cister, i poc temps després canviaren i s’establiren a redós de la ciutat de Barcelona. Des de la seva arribada a la ciutat, la comunitat de Valldonzella s’inscrigué en la vida ciutadana, tant des del punt de vista espiritual, fent present l’esperit cistercenc a la ciutat, com essent un focus cultural. Com la resta de barcelonins, patí els moments de dificultats i enfrontaments bèl·lics, que la portaren al canvi de casa en múltiples ocasions. Santa Maria de Valldonzella és un exemple de la ferma voluntat de les seves integrants al llarg dels temps de no deixar extingir la Comunitat. En aquest estudi es ressegueix l’aparició i el desenvolupament d'aquest centre d'espiritualitat femenina cistercenca de Barcelona, des del segle XII fins al 1922.

Noves aportacions per a un estudi de l’evolució arquitectònica del monestir cistercenc de Santa Maria de la Real de Mallorca

2020

L’orde del Cister es va establir a Mallorca gracies a la conquesta catalana de 1229. El 1233 es funda un primer monestir en terres de l’alqueria Alpic d’Esporles, pero a l’any 1239 els monjos s’establiren en unes terres a prop de la ciutat de Mallorca, on a partir de 1254 aixecaren un segon monestir, en el que s’hi instal·laren el 1266. L’orde del Cister ocupa el monestir de Santa Maria de la Real fins a l’any 1836, quan, mitjancant la llei de Desamortitzacio de Mendizabal, foren obligats a abandonar el lloc. Mes endavant, el 1897 i fins a dia d’avui, la vella abadia cistercenca fou ocupada pels Missioners dels Sagrats Cors. Amb la recerca de diversa documentacio i bibliografia s’han pogut revisar la topografia del cenobi i plantejar algunes hipotesis que se’ns dubte ens ofereixen nous punts de vista sobre l’evolucio arquitectonica de diverses estances monacals tan importants com l’esglesia, el claustre, el refetor, la cuina o la sala capitular.

Loading...

Loading Preview

Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.

Carretero Calvo, Rebeca, y Criado Mainar, Jesús, "La Congregación Cisterciense de la Corona de Aragón y el monasterio de Piedra: aproximación a su arquitectura en la Edad Moderna", en Monasterio de Piedra, un legado de 800 años, Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 2019, pp. 249-257.

Monasterio de Piedra, un legado de 800 años. Historia, Arte, Naturaleza y Jardín, 2019