MANUSCRITS MEDIEVALS DEL MATARRANYA (TEROL) I LLURS APORTACIONS AL LÈXIC CATALÀ* MEDIEVAL MANUSCRIPTS OF MATARRAÑA (TERUEL) AND THEIR CONTRIBUTIONS TO THE CATALAN LEXICON (original) (raw)

Manuscrits medievals del Matarranya (Terol) i llurs aportacions al lèxic català

Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 2019

L’estudi de la llengua en què foren escrits els documents antics de la Franja és del tot imprescindible per a contribuir al coneixement de la història de la llengua catalana en aquest territori d’Aragó. Certament, el llenguatge formulari que s’hi troba i l’homogeneïtat escripturària són limitacions d’aquests manuscrits a l’hora d’esbrinar elements realment dialectals, perquè l’espontaneïtat resta restringida a la mínima expressió; de fet, el lector que s’hi apropa comprova que hi ha una scripta coincident amb la d’altres textos de la mateixa època i d’altres zones. Nogensmenys, el seu estudi corrobora que, d’elements marcats diatòpicament, n’hi ha, fins i tot en la sincronia medieval en la qual foren redactats. En aquestes pàgines analitzarem les particularitats lèxiques d’alguns manuscrits del Matarranya dels segles XIV i XV, clarament occidentals i atestades majoritàriament en documents produïts en l’àrea valenciana o la nord-occidental. També presentarem els aragonesismes aplegat...

SCRIPTA NORD-OCCIDENTAL EN MANUSCRITS DEL MATARRANYA DEL SEGLE XV

Resum: Dins el marc d'una llengua catalana escrita hipotèticament homogènia, emergeixen trets corresponents al dialecte propi del territori. Una de les àrees menys afavorida, quant a aquest tipus de recerca, ha estat la Franja, tot i que en els darrers anys s'han elaborat treballs que presenten dades interessants sobre la scripta nord-occidental reflectida en la documentació antiga produïda en municipis aragonesos catalanòfons. I també és cert que la informació es refereix bàsicament als segles XIV i XVI, ja que els treballs se centren sobretot en manuscrits d'aquests dos períodes, mentre que ben poca cosa s'ha dit sobre els textos redactats durant el segle XV. El propòsit de l'article és contribuir al coneixement de la scripta catalana en terres aragoneses durant el primer quart del segle XV, moment en què tingué lloc el compromís de Casp (1412), fet històric transcendental per al futur del català a l'Aragó. La base de l'estudi és un llibre de testaments conservat a l'Arxiu Municipal de Fondespatla (Terol), que conté minutes redactades entre 1398 i 1429. En aquestes pàgines comentem els trets dialectals que hi apareixen, malgrat el llenguatge formulari que caracteritza aquests textos. Paraules clau: llengua catalana, història de la llengua, gramàtica històrica, dialectologia. Abstract: Written texts in Catalan language are considered quite homogeneous; however, a closer look reveals several dialectal features in written documents. An area that has not yet received the attention it deserves from this dialectal viewpoint is The Franja. There are several studies devoted to the study of the northwestern scripta found in manuscripts produced in Catalan-speaking areas in Aragon, but most of them just refer to the 14 th and 16 th centuries since these studies are based on manuscripts written during these two centuries. Very little has been said about documents written during 15 th century. The goal of this paper is to elaborate on the Catalan scripta in Aragon during the first quarter of the 15 th century. A crucial time for the future of Catalan in Aragón since this is the time when the Compromise of Caspe (1412) was made. This paper analyses the language used in a book of wills and testaments written between 1398 and 1429 and kept at the Fuentespalda Municipial Archives in Teruel. Despite the formulaic language that characterizes this type of documents, several dialectal features are found.

APORTACIÓ AL CONEIXEMENT DE LES TERRES DE CONREU A CATALUNYA A L'EDAT MITJANA

Amb aquest estudi intentarem analitzar algunes de les característiques de les terres de conreu a Catalunya, a I'edat mitjana, especialment entre els segles x i XII. A partir d'una analisi del significar dels noms utilitzats a I'epoca, veurem les característiques que tenien els terrenys dedicats al conreu, segons la documentació escrita; també veurem com es crearen i, finalment, la relació que hi havia entre aquestes tetres de conreu i els Uocs de poblament, d'una forma especial en les contrades on va predominar I'hibitat dispers.'

DICCIONARI DE LA CATALUNYA MEDIEVAL (SEGLES VI-XV)

Aquest diccionari vol fer més fàcil I'aproximació del lector al món medieval. Amb prop de mil dues-centes entrades, inclou noms d'institucions i d'esdeveniments, noms de realitats econòmiques, socials i ecIesiàstiques, termes relacíonats amb la cultura, amb la vida quotidiana i amb I'arqueologia medievals. En aquest sentit, és un instrument valuós per abordar els manuals i els estudís sobre la història medieval de Catalunya; alhora també és útil per a tot aquell que vulgui aprofundir en el coneixement d'aquesta època, la qual, malgrat que ens pugui semblar lIunyana, va donar origen a moltes de les realitats del món actual.

CATALUNYA MEDIEVAL. UNA APROXIMACIÓ AL TERRITORI I A LA SOCIETAT A L'EDAT MITJANA

Medieval Catalonia. An introduction to the territory and society in the Middle Ages / Catalogne médiévale. Une introduction au territoire et à la société au Moyen Âge Aquest llibre mostra com vivia un cavaller, com era un torneig, un setge o un judici contra un criminal o una bruixa, com pensava una dona medieval o com es vivia en un monestir. L'edat mitjana va ser l'època en què es fundaren gairebé tots els pobles actuals, en què s'edificaren milers de molins, s'organitzaren les ciutats i els oficis, i es feren obres d'art notables. Fou l'època en què es posaren els fonaments d'uns nous paisatges rurals i urbans, d'unes noves relacions socials, d'unes institucions basades en el pacte i d'una nova cultura científica. Aquest llibre permet acostar-nos a la gent que va viure a l'edat mitjana en un país que, des del segle XII, ja rebia el nom de Catalunya-

ALGUNES DADES SOBRE ELS MANUSCRITS DE LA VERSIÓ CATALANA DE LA LEGENDA AUREA

Resum En aquest treball presentem un estat de la qüestió sobre alguns aspectes relacio-nats amb la versió catalana de la Legenda aurea, especialment els que es refereixen als manuscrits més complets que en conserven el text, les relacions entre ells, les modificacions més importants que introdueixen, les limitacions dels estudis que se n'han fet fins ara. Proposem algunes línies de treball i mirem de remarcar els aspectes més característics d'aquests manuscrits, que poden ajudar en el coneixe-ment de la traducció, de la filiació i de la difusió d'aquesta versió romànica del text de Voragine. Abstract We present a review on certain aspects of the Catalan version of the Legenda Au-rea, especially those related to the most complete manuscripts, the relationship between them, the most important changes introduced in them, and the limitations of the studies that have been done so far. We suggest some lines of work and we try to highlight some of the most unique aspects of these manuscripts, which can help in understanding the translation, the filiation of the manuscripts and the dissemination of this Catalan version of Voragine's text.

LA ESCRIBANÍA DEL CONCEJO DE TERUEL EN LA BAJA EDAD MEDIA: EVOLUCIÓN E INJERENCIA MONÁRQUICA THE COURT SCRIBE OF THE COUNCIL OF TERUEL DURING THE LATE MIDDLE AGES: EVOLUTION AND ROYAL INTERFERENCE

Aragón en la Edad Media, 2019

Scribes have always been an important gear in the government machine in every age. Through these pages we will study the figure of the Turolean council's scribe during the Late Middle Ages. At the same time, we will analyze different attempts carried out by the Aragonese monarchy in order to meddle in its designation, and juridical confrontations held up between the town and the Crown. Resumen: Los escribanos siempre han sido un engranaje imprescindible en la maquinaria de gobierno en cualquier época y circunstancia. A lo largo de este trabajo se analizará la figura del escriba-no del concejo de Teruel durante la Baja Edad Media. A la par, se estudiarán los diversos intentos por parte de la monarquía aragonesa de interferir en su designación, así como los enfrentamien-tos jurídicos que ello generó entre el mu-nicipio y la Corona.