Projecte Rambla de la Mina. Colors per trepitjar (original) (raw)
Related papers
La Mina. Pla d'Accions de Barri en Espai Públic
2006
La qualitat de l'espai públic d'un determinat territori compleix un paper important en la definició d'aspectes de la seva identitat, sent una part d'un projecte que té un impacte directe en la seva imatge física. Independentment dels usos i funcions atribuïdes, els elements urbans que moblen l'espai públic han de contribuir a la creació de llocs accessibles, segurs, llegibles i sostenibles per a tots els ciutadans. Aquests elements han de ser introduïts acuradament i la seva localització ha de ser subtilment considerada, per a reforçar la identitat i el sentiment de pertinència local. El disseny dels elements individuals del mobiliari urbà no ha de competir per cridar l'atenció, sinó conformar-se a les referències formals dels carrers i espais públics. Els elements urbans han de ser de qualitat, en el disseny i forma dels productes o pels materials utilitzats, durabilitat i manteniment, i també pel seu paper efectiu en les polítiques de sostenibilitat de la ciutat. MULTIPLICITAT D'AGENTS IMPLICATS És necessària una coordinació i integració entre totes les autoritats implicades en el procés de presa de decisions sobre l'espai públic. De fet, quan és possible abordar un projecte en la seva totalitat i independentment de les situacions jurídiquesadministratives, com és el cas actual de La Mina, es realitza una gestió integrada del projecte. No obstant això, aquesta no és la realitat normal de les intervencions en els espais públics. En la majoria dels casos, les intervencions es limiten a activitats de manteniment o a projectes puntuals, per a solucionar algun problema existent o per a procedir a millores. De totes maneres, aquestes operacions tenen sempre una dimensió temporal-el manteniment de l'espai públic no es realitza en una sola ocasió, configurant-me com una activitat constant que es prolonga per diversos anys-que hem de considerar. Depenent de les situacions jurídiques administratives, és molt difícil establir i fer complir regles de tractament de l'espai públic que siguin seguides per tots els organismes implicats. Per això, una gestió integrada requereix imaginació i flexibilitat, capacitats que permeten la realització d'un espai públic moblat i que respongui a patrons orgànics i sistemàtics. POLÍTICA D'UNA GESTIÓ INTEGRADA. Si excloem unes poques operacions de conjunt, en les que es pot treballar de forma coherent i consistent, com es podrà posar en pràctica una gestió integrada de l'espai públic? En primer lloc, ha d'existir una voluntat política clara, orientada cap a la regeneració del territori com un tot-social, econòmic, urbanístic, educatiu-, com un projecte unitari, segons una perspectiva temporal, o sigui amb l'objectiu d'actuar en una determinada direcció durant un determinat temps. Possiblement una perspectiva inclosa en el pla estratègic de la ciutat. Òbviament aquesta voluntat política ha de traduir-se també en recursos: humans, tècnics, operatius i organitzacionals. Vitoria. Ordenació d'una cruïlla
La arquitectura de Miralles tiene un trasfondo inequívoco: medir a la disciplina con el devenir. Por ello, no es de extrañar que la reflexión sobre el tiempo sea aquello que conduce su trabajo. Tiempo implícito y provocador cuando Blanchot anunciaba que, en el recuerdo, se liberaba el pasado. Así Miralles, al preguntarle un estudiante que le aclare qué entiende por tiempo, responde: " …entiendo el tiempo físico que se obtiene en un lugar determinado…Cuando empiezas a traba-jar la primera pregunta a hacerse es ¿cual es la naturaleza del momento en el que empiezas? Eso no implica continuidad con el pasado. Si crees que el pasado es un aspecto del futuro, entonces te sorprenderías de lo que puedes hacer. " Esta presencia del tiempo en la actividad del arquitecto que Miralles desarrolla tie-ne un final previsible: " Un proyecto no cierra, diálogos: siempre deja cosas inaca-badas, porque es imposible resolverlas y porque así es mejor. El diálogo puede re-sumirse en el próximo proyecto recuperando finales perdidos, trabajando con ellos en el tiempo. La duración del proyecto se traspasa de uno a otro, con relaciones invisibles y razones secretas que continúan existiendo ". Miralles quiso representar ese devenir en sus proyectos y lo enunció sin ambigüedades: " En el Parlamento de Edimburgo estamos interesados en mantener esta especie de temblor " .
Tirant lo Blanc: una deu de possibilitats didàctiques
2013
Tirant lo Blanc es una bona font d'activitats didactiques de literatura, de llengua i d'altres arees o interdisciplinars. Una prova d'aixo la constitueix el monografic Tirant lo Blanc: propostes didactiques, elaborat pel Servei d'Ensenyament del Catala, on abunden les propostes didactiques, diverses pel que fa a l'area de referencia i al nivell de dificultat. Les propostes que aqui es presenten son una mostra de les multiples possibilitats que queden obertes a partir d'un simple fragment de Tirant lo Blanc i del profit que en podem treure a les aules mes enlla del Ve. centenari de la seva publicacio.
Barreres i oportunitats de les cobertes mosaic
2019
Sumari 8.3.2. Oportunitats legals i 27 administratives de la implementació de les cobertes mosaic 8.3.3. Escala i etapa on es produeixen 27 les barreres i oportunitats legals i administratives 8.4. Àmbit econòmic 30 8.4.1. Barreres econòmiques de la 30 implementació de les cobertes mosaic 8.4.2. Oportunitats econòmiques de la 31 implementació de les cobertes mosaic 8.4.3. Escala i etapa on es produeixen 31 les barreres i oportunitats econòmiques 8.5. Àmbit arquitectònic i tecnològic 34 8.5.1. Barreres arquitectòniques 34 i tecnològiques de la implementació de les cobertes mosaic 8.5.2. Oportunitats arquitectòniques 35 i tecnològiques de la implementació de les cobertes mosaic 8.5.3. Escala i etapa on es produeixen 35 les barreres i oportunitats arquitectòniques i tecnològiques 8.6. Escales i etapes on es produeixen 38 les barreres i oportunitats per àmbits 9. ANÀLISI DELS RESULTATS 40 DE L'ENQUESTA 9.1. Resultats 40 9.2. Relació entre l'enquesta i el seminari 40 10. CONCLUSIONS 44 BIBLIOGRAFIA 47 RESUM 50 MANIFEST 51
Art Públic, Regeneració Urbana I Participació . El Projecte Cartografies De La Mina
2009
The evolution of public art throughout the twentieth century has resulted since the 60’s in a kind of practical intervention in the urban domain with a strong social and participatory intention. This paper presents several of these projects in relation to the kind of participattory levels, and detecting different trends. The paper Specially focuses on the project “Cartografies de La Mina”, developed in Sant Adria de Besos (Barcelona) between 2002 and 2005 by the POLIS Research Centre at the University of Barcelona.