Cultures en contacte a Catalunya (original) (raw)
Related papers
Les pràctiques culturals a la Comunitat Valenciana
Se trata de un estudio sobre las prácticas culturales en la Comunitat Valenciana a partir de las encuestas realizadas por el Ministerio de Cultura desde comienzos de este siglo hasta 2015. En el mismo se describen los distintos campos de actividad y se construye una tipología de la población valenciana en relación con los intereses y prácticas culturales. El análisis de los datos, consideramos, es una herramienta imprescindible para las políticas y la gestión culturales. Este estudio constituye una premisa para una investigación posterior fundada en una encuesta específica centrada en la Comunitat Valenciana
El folklore com a acte comunicatiu
Hi ha folklore quan un subjecte es troba en una situació comunicativa al si d'un tcpetit grup)) i es veu necessitat a superar una dificultat determinada que fa ctdelicadan la situació. Aleshores, formula el seu contingut d'una manera ctespecial)) (artística), que el porta lluny de la transmissió estrictament tcinformativan. Folklore exists when a subject finds him or herself in a communicative situation in a smal group and is obliged to overcome a determined difficulty that makes for a ((delicate)) situation. In this case, he or she formula tes a message in a ccspeciab (artistic) manner, which carries it a long way from strictly ccinformative)) transmission.
Internet és motor de canvi social i cultural i al mateix temps Internet és una construcció social i cultural, alhora que un cas singular en el qual els usuaris han jugat (i segueixen jugant) un paper important en el modelat de la tecnologia i en la seva expansió. Aquesta singularitat ve donada per un procés històric particular i les aportacions de diferents cultures que estan en tensió perquè tenen alguns propòsits comuns i altres divergents.
La mort en la cultura ibèrica a la Catalunya meridional
raco.cat
Tradicionalment, i'arqueologia ha mostrat un gran interes per I'excavació i I'estudi de les necrbpolis. Inicialment, aquest interes derivava del caracter de dipbsit tancat de les tombes -fet que permetia establir sincronies de ma-terial~ útils en termes tipocronologics-i, per que no dir-ho, de l'espectacularitat de les troballes que s'hi produien en comparació amb les provincnts de contextos habitacionals. No obstant, el fet que usualment les necrhpolis no acostumen a tenir estratigrafies, en el sentit ortodox, va conduir ben aviat a intents de seqüenciar cronologicament les diverses unitats d'enterrament dins de cada conjunt. En aquest sentit foren pioneres les investigacions de Sir W.M. Flinders lJetrie a Egipte. Amb excepcions molt particulars, l'interes que despertava aquest tipus de jaciment estava centrat, doncs, en els aspeaes objectuals, tipolbgics i cronolbgics.
Cultura catalana, cultura europea
2014
Cultura catalana, cultura europea A començaments del segle XX les influències artístiques europees a Catalunya són especialment franceses, amb el pes important de l'impresionisme, com ho palesa l'organització de l'exposició internacional de belles arts de 1907 on van participar massivament els impressionistes francesos: Monet, Renoir, Pissaro i Sisley entre d'altres. Pràcticament al mateix temps, a recer de l'estada de Picasso, Cadaqués es convertia en el punt de trobada d'artistes d'avantguarda, com ara Max Jacob. L'impuls posterior que Salvador Dalí va donar a la vila hi va portar artistes cabdals com Marcel Duchamp i Man Ray. Mentrestant, a l'altra banda de la frontera, l'esculptor Manolo Hugué convertia Ceret en la meca del cubisme on sovintejaven Picasso, Braque i Juan Gris. Amb el pas del temps, a Barcelona les influències estrangeres i les novetats artístiques europees ja no arribaren tant degut a la presècia física dels artistes o a grans exposicions col•lectives sinó per mitjà de galeries privades, d'entre les quals destaca la de Josep Dalmau que es convertí en el principal vector d'introducció de les arts d'avantguarda a Catalunya: hi exposaren les seves obres artistes com Juan Gris i Fernand Léger, i fins i tot una de peces cabdals de l'avantguardisme com era el Nu baixant l'escala de Marcel Duchamp. Val a dir que l'esclat de la Primera Guerra Mundial i l'estàtus neutral d'Espanya va comportar i facilitar el sojorn d'artistes europeus a Catalunya, on Barcelona es va convertir durant un temps en capital mundial del dadaisme. Francis Picabia hi va fundar la revista 391 i durant el seu període barcelonès (els quatre primers números) hi van participar el mateix Picabia, Guillaume Apollinaire i Max Jacob. La celebració de l'Exposició Internacional de 1929 va permetre rebre les influències de la modernitat artística, un bon exemple de la qual n'és el pavelló d'Alemanya construït per l'arquitecte racionalista Mies van der Rohe així com també la cadira emblemàtica que va dissenyar i que duu el nom de Cadira Barcelona. Malauradament, la Guerra Civil i la llarguíssima postguerra van truncar els intercanvis i les influències mútues entre Catalunya i la resta del món, particularment Europa: moltes personalitats europees rellevants haurien continuat visitant Catalunya si no hagués triomfat un règim dictatorial enemic de les democràcies occidentals, a la vegada que des del propi règim franquista s'anava establint una autarquia econòmica, social i cultural respecte de l'estranger. Si durant els període anteriors i posteriors a la Guerra Civil les galeries havien jugat un paper determinant en la introducció de l'art europeu a casa nostra, amb el retorn de la democràcia van ser les noves administracions públiques les que es van convertir en agents de modernització artística i cultural, com ho demostren les obres encarregades amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992 a noms mítics de l'escultura pop art americana com Roy Lichtenstein i Claes Oldenburg. Com hem anat veient, les influències artístiques europees han estat nombroses a Catalunya des de finals del segle XIX i si la inversa no ha estat tan abundant, tampoc no es pot dir que la influència dels artistes catalans a Europa hagi estat insignificant, ni de bon tros. Un dels primers ha imposar-se va ser el pintor Anglada Camarasa que va triomfar pertot Europa fins a la Primera Guerra Mundial. La següent aportació catalana, potser la més impactant juntament amb la de Gaudí, va ser la de Picasso que, tot i ser malagueny, va créixer com a persona i com a artista a Catalunya. Simultàniament, també tingueren èxit i deixaren la seva petjada en el món artístic europeu els escultors Manolo Hugué, Arístides Maillol i Pau Gargallo, a la vegada que Josep Maria Sert s'imposava com a mestre de la decoració mural amb les seves obres en palaus públics i privats de Londres, París, Brussel•les, Venècia, Ginebra...
Apunts sobre fenòmens de contacte de llengües en la població japonesa a Catalunya
2016
La present recerca explora la presència del català i del castellà en les parles dels japonesos residents a Catalunya. A partir de les dades recollides mitjançant entrevistes i observacions dels participants, s'ha comprovat que és força habitual que el contacte lingüístic dins aquesta població es produeixi en un sol mot, predominantment en castellà. En canvi, el català hi té molta menys presència, i el seu ús està limitat a determinats mots, sobretot relacionats amb elements distintius de la cultura catalana. Aquest fenomen es produeix pels factors següents: en primer lloc, el castellà s'interposa al català en la relació entre els japonesos i la societat catalana; en segon lloc, fonològicament parlant, el català conté alguns sons difícils de pronunciar per als japonesos; i, en tercer lloc, l'ús del català és poc habitual entre la població japonesa, els components de la qual s'abstenen en l'ús d'aquesta llengua per respectar l'homogeneïtat de comportament.T...
Reflexions sobre la cultura catalana a la Franja de Ponent
Espai Despuig, 2010
L accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels ...