Nius de metralladores de la costa entre Gandia i Dénia (original) (raw)

El corredor costero meridional: los cazadores gravetienses de la cueva de Nerja (Málaga, España)

Carmen de las Heras et al. (coord.). Coloquio Internacional el Gravetiense Cantábrico. Pensando el Gravetiense: nuevos datos para la región cantábrica en su contexto peninsular y pirenaico (Altamira 20-22 octubre 2011). Ministerio de Educación, Cultura y Deporte y Museo de Altamira. 104-113., 2012

Los datos cronoestratigráficos y arqueológicos indican que las primeras ocupaciones de Nerja-Vestíbulo se sitúan en la segunda mitad del episodio crono-cultural gravetiense. La presencia de carroñeros en la base de la secuencia, el incremento de la densidad de restos arqueológicos y su continuidad con respecto al Solutrense son aspectos también valorados. Elanálisis de los restos paleobiológicos permite un análisis de la paleoeconomía de los cazadores gravetienses costeros.

El Cançoner de Gandía

Recerca Musicologica, 1981

més coneguda, per6 no bastantment estudiada capella del Duc de Caliibria a Valtncia. El resultat del meu treball no és encara prou madur per a arribar a afirmacions determinants i concloents. Per tant en aquest article solament crido l'atenció sobre un manuscrit que identifico com el Canconer de Gandia, de molt de temps perdut, el qual amb el M. 1166 conservat a la Biblioteca de Catalunya, potser prova I'intercanvi musical, o almenys la bona relació, entre les dues poblacions ve'ines per mitjanceria de I'insigne compositor Chceres. L'any 1505, Ferran el Catblic nomenava Ferran d'Aragó, duc de Ca-Iiibria, representant seu a Catalunya. Vint-i-un anys després el duc prenia per esposa Germana de Foix, vídua de I'esmentat rei. La boda fou apadrinada pel mateix Carles V, el qual els nomenii, conjuntament, virreis i lloctinents generals del Regne de Valtncia, ciutat en la qual varen passar la resta de la seva vida. 1 LLORENS, JOSE M. a , Cárceres ($*/o XVI), cuam Vdiancicos, Sociedad Espafiola de Musicologia. Madrid. 1980. Uns estudis del professor Josep RomeuZ demostren com el palau del dluc de Calabria fou per molt temps el centre més important i més aristbcrata d'aquell entorn i un cenacle d'activitats literkio-musicals prou valaoses per a satisfer I'anhel dels humanistes i cortesans que s'hi relacionaven. També I'aspecte cultual en les celebracions litúrgiques de la missa era ben esplendorós, segons

ARQUEOLOGÍA DE CAZADORES –RECOLECTORES EN LA COSTA DEL GOLFO SAN MATIAS (RIO NEGRO)

2007

En este trabajo se reúnen los primeros resultados del estudio arqueológico del litoral rionegrino efectuado a partir de los trabajos de campo realizados en los años 2004 y 2005. Esta vasta porción del litoral atlántico tan rica desde el punto de vista cultural, estuvo durante las últimas cuatro década a la espera de investigaciones arqueológicas ya que desde los años ´60 no se realiza un relevamiento sistemático. En aquellos años Marcelo Bórmida había efectuado estudios en este sector como parte de sus investigaciones en Patagonia septentrional financiadas por el CONICET. Este investigador identificó allí asociaciones de artefactos líticos de superficie con las que definió varias industrias (ver más abajo), caracterizando culturalmente a los portadores de las mismas (Bórmida 1964:24). Esta información era la única disponible para la arqueología de la costa rionegrina hasta que se reiniciaron investigaciones a fines del año 2003. El nuevo proyecto en el Golfo San Matías tiene como objetivo analizar el uso del espacio costero por cazadores -recolectores terrestres desde una perspectiva regional. El abundante registro arqueológico de superficie (vinculado al predominio de la erosión) alentó a desarrollar una metodología distribucional, ya que permite conocer el comportamiento humano en el pasado en grandes espacios a partir del estudio de la densidad, composición y distribución de los vestigios arqueológicos (Borrero y Lanata 1992). Estas distribuciones se hallan incorporadas en un paisaje calificado de acuerdo a determinadas propiedades espaciales y temporales a partir de las cuales podemos aproximarnos a la historia ocupacional de una región. Entre las preguntas a responder se encuentran algunas muy generales como cuál es la antigüedad de las ocupaciones humanas en esta porción de la costa atlántica, qué papel tuvieron los recursos marinos en la dieta de estos grupos cazadores-recolectores, y cuáles fueron los patrones de uso del espacio costero a lo largo del tiempo.

Els trencadors de marès en la toponímia. El cas de s'Arenal i Son Sunyer

I Cicle de Conferències d’Onomàstica: Antroponímia i toponímia – XXX Jornada d’Antroponímia i Toponímia: Passat, present i futur, 2024

S’Arenal i Son Sunyer constitueixen un bloc territorial particular amb una geomorfologia comuna formada pel sòl de marès. Aquesta circumstància va originar que, des de l’edat mitjana fins a mitjan segle XX, nombrosos trencadors de marès s’hi traslladassin per explotar el sòl i formassin una geografia antròpica amb pedreres de distinta tipologia. Aquests moviments vinculats al treball del marès han produït històricament significacions i resignificacions de l’espai, i han donat lloc a una xarxa de cada vegada més densa de topònims, molts dels quals són producte directe dels malnoms de la societat naixent al segle XX i de la indústria de la construcció que l’acompanyava. En aquest treball es proposa una lectura en clau diacrònica sobre les derivacions toponímiques de la presència de trencadors de marès als barris i pobles de s’Arenal i Son Sunyer, des de la doble mirada de l’extern i l’intern i partint del punt de vista de la territorialització de l’espai i les relacions de poder. Finalment, es presenta un recull toponímic inèdit sobre l’espai de pedreres de Son Sunyer i s’analitzen els seus aspectes lingüístics.

Dos abocadors del començament del segle V dC al suburbi portuari de Tàrraco

Lasheras, Ada (2015) Dos abocadors del començament del segle V dC al suburbi portuari de Tàrraco. Revista d'Arqueologia de Ponent, 25: 103-133., 2015

The interest of the roman port of Tarraco and its suburb have been recently renewed by the archaeological investigation, specially since the multiple excavations that took place in this area during the 1990s. Nevertheless, specific and detailed studies of this interesting and large sector are still required. The aim of this paper is to contribute to its knowledge by studying the pottery of two domestic dumps located at the so called "parcel·la 22B" (Av. de Vidal i Barraquer, 44-46 - C. de Felip Pedrell, 12) and chronologically situated in the early fifth century A.D., moment in which, on the other hand, the suburb lived an important socioeconomic and urban increase.