L'entonació del pallarès i les preguntes absolutes dels erasmus: dues investigacions en curs (original) (raw)
Related papers
El parlar pallarès. Aproximació als patrons entonatius bàsics
Phonica, 2012
Aquest article aporta els primers resultats sobre l’estudi dels trets melòdics bàsics del parlar del pallarès. La investigació, de caràcter experimental, s’ha dut a terme al Laboratori de Fonètica Aplicada de la Universitat de Barcelona i està format per 96 enunciats de parla espontània emesos per 21 informants de diferents zones del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà. S’han obtingut contorns dels sis primers patrons entonatius descrits en el català, i també diversos trets d’èmfasi bàsics (Font-Rotchés, 2007, 2011). Cal destacar la identificació de dos tipus d’èmfasi que, fins ara, només s’havien descrit per al menorquí: èmfasi de paraula ascendent-descendent i de paraula descendent-ascendent.
Ironies de l'assaig: Ors, Pla, Fuster: història intel. lectual de l'adhesió incompleta
Caplletra: revista internacional de filología, 2006
Per a començar a reflexionar sobre el paper de la ironia en l'assaig, pot ser un bon punt de partida una de les sempre interessants reflexions sobre el gènere que Joan Fuster (1965: 9) tenia per costum regalar cada cop que en preparava un recull, rescatats de la calaixera o de l'hemeroteca: D'això que jo escric-proses divagatòries de tímida especulació, oscil•lants entre la ironia i la bona feels ls experts solen dir-ne «assaigs».
Interrogatives absolutes al barceloní i al tarragoní (estudi contrastiu)
Estudios de fonética …, 2004
En el marc del projecte internacional AMPER (Atles Multimèdia de Prosòdia de l'Espai Romànic) aquest article busca reflectir el comportament dels dos tipus de frases interrogatives absolutes que es produeixen habitualment en barceloní i en tarragoní, dos dels subdialectes del bloc oriental del català. Els resultats mostren que, tot i que la línia melòdica general és força comuna, ambdós subdialectes es diferencien bastant, especialment en les interrogatives encapçalades amb la partícula "que" i acabades pel subjecte dislocat. Les dades no indiquen diferències rellevants en l'estudi de la durada i la intensitat de les vocals que componen les oracions objecte d'estudi.
Anàlisi de les parèmies en l’assaig contemporani. Josep Pla i Joan Fuster
Catalonia 8, 1-17, 2011
On se propose ici d'analyser les parémies dans les essais de Josep Pla i Joan Fuster, El quadern gris et Diccionari per a ociosos. Il s'agit de trouver le rapport entre les parémies et le style dans l'essai. On se demande si ces expressions familières aident à créer l'atmosphère idéale pour établir une certaine complicité culturelle et nationale entre l'auteur et le lecteur. Mots-clés : Parémie, Essai, Josep Pla, Joan Fuster.
L'entonació de les oracions interrogatives absolutes en valencià
prosodia.uab.cat
* Aquest treball forma part d'un estudi més extens, el meu treball de recerca, Les oracions interrogatives absolutes en valencià (2008). Voldria donar les gràcies a tots aquells que han contribuït en l'elaboració d'aquest treball, entre els quals m'agradaria destacar Pilar Prieto, Maria del Mar Vanrell i Xavier Molina.
2005
L'estudi se centra en els interrogatives del català parlat a Barcelona, de l'espanyol de Canàries parlat a Tenerife i el gallec parlat a Santiago de Compostela. Després d'una breu descripció acústica de la melodia de cada llengua, les frases que constitueixen el corpus (frases de tres accents tonals cadascuna) se sotmeten a tests perceptius després de ser sintetitzades i de ser eliminat el seu contingut lèxic que es presenten oients de totes tres punts enquesta. Els resultats indiquen que, tot i que cada grup d'oients reconeix amb més facilitat i interpreta com a més «normals» les frases que corresponen a la seva varietat lingüística, la intercomprensió entre els parlants de les llengües romàniques estudiades és prou bona.
Zeitschrift für romanische Philologie
The spoken Spanish in Leon and Palencia, in the northwestern part of the Iberian Peninsula, bears traces of the historical development at various different linguistic levels. The main aim of this study is to describe the prosody of open questions in the speech of each of the two cities and compare these prosodic patterns with those of other points in the Peninsula and islands (the Balearic Islands and the Canary Islands), and those of the Asturian accent of Oviedo. The research falls within the general framework of the projects undertaken for the AMPER (Contini 1992) and the methodology employed in so called dialectometry (Goebl 1981) based on the tool ProDis (Elvira-García/Balocco/Roseano/Fernández Planas 2018; Fernández Planas 2016 a, 2016 b; Fernández Planas/Roseano/Elvira-García/Balocco 2017a). The work is being carried out with data from 20 informants from 12 survey points, with a large corpus of more than 4000 open questions. The results show that the two above-mentioned surve...
Contribució a l'estudi de les preposicions en el Tirant lo Blanch (segona part)
Llengua I Literatura, 1987
La preposicid <> La preposicid a' figura en el Tirant to Blanch 10.242 vegades: 10.175 rota la forma a, 61 sota la forma ha i 6 sota la forma an.2 No s'hi troba mai la variant ad, documentada en forca textos antics i general avui en valencia davant d'un pronom comengat en vocal.' La preposicid a es contreu sempre amb Particle masculf ; d'aquesta contraccio , en resulten les formes at i als, que apareixen en 1.918 casos, la primera , i en 259 casos , la segona. A 1'incunable , aquestes formes contractes apareixen sempre escrites aglutinades , tant si el mot que les segueix comenga en vocal com si comenca en consonant, i, en general, separades del mot seguent:°< Com Tira*n*t manifesta al hermita les magnificencies dela roca>> (53.1.2, 199.18), <<Suplicacio que fa Tirant al Emperador) (219.1.2, * La primera part d'aquest treball va set publicada a <<Llengua i Literatura< , 1 (1986), ps. 51-109. 1. Per a 1'etimologia d'aquesta preposicid , vid. A. M. ALCOVER i F. de B. MOLL, Diccionari catald-valencia-balear (DCVB) (Palma de Mallorca 1968-1975), s. v. <> (I , 4a), i J. COROMINES , Diccionari etimoldgic i complementari de la liengua catalana (DECLC) (Barcelona 1980-1985), s. v. <> (I, la). 2. El valor de les formes ha i an ha estat analitzat a la primera part d'aquest treball, en l'apartat dedicat a 1'estudi de (des preposicions a, ab i en i el complement indirecte>>. 3. Vid. DCVB, s. v. <> (I, 177b). 4. Les transcripcions que figuren a continuacio i les del paragraf segiient son diplomatiques. Els asteriscos hi senyalen l'inici i ]a fi d'una abreviatura que ha estat desenvolupada.