Converses espontànies o converses prefabricades? Les interjeccions en comèdies de situació catalanes i doblades (2005, Estudios catalanes) (original) (raw)
Related papers
Un tema oblidat: les relacions interdialectals del català
2015
This article analyzes language attitudes regarding the most important varieties of Catalan: Catalan from Barcelona, Valencia and the Balearic Islands. With this objective and using the matched-guise technique, we studied how speakers of these varieties evaluate their own variety and one other. In the case of Valencian and Balearic speakers, the exovariety assessed was Catalan from Barcelona, while speakers from Barcelona evaluated the Valencian variety. The study shows the influence of the speakers’ gender when rating a language, as well as the problems to identify it geographically. This identification is essential when considering languages with little variation or when speakers know it diffusely. The results are interpreted in the framework of pluricentric languages: speakers adhere considerably to their own variety, which is only accompanied with the rejection of foreign varieties by speakers from Barcelona, the dominant variety.
Estudis Filològics i de Traducció
En aquest treball s'ha dut a terme una anàlisi comparativa de l'atenuació pragmàtica entre un corpus de converses col•loquials en espanyol i un altre en català. L'objectiu d'aquest estudi és l'observació del contrast d'ús d'aquesta estratègia pragmàtica, d'una banda, entre el castellà i el català, i, de l'altra, entre converses col•loquials prototípiques i converses col•loquials perifèriques. És per això que s'han elegit dues converses prototípiques i dues de perifèriques del corpus Val.Es.Co (Briz et al., 2002), i per al català s'ha recopilat un corpus propi (gravat i transcrit) en el qual s'han seleccionat els mateixos paràmetres situacionals que en les converses del corpus Val.Es.Co. La metodologia seguida per a l'anàlisi de l'atenuació és la proposada per Albelda et al. (2014), en la qual es tenen en compte les variables situacionals, sociolingüístiques i enunciatives, així com una llista de possibles procediments candidats a expressar les formes d'atenuació.
L’acord i el desacord en català en tres gèneres discursius: anàlisi sociopragmàtica
2017
Esta tesis tiene como objetivo principal estudiar la expresion del acuerdo y el desacuerdo en catalan en tres generos discursivos diferentes: conversaciones coloquiales, reuniones y tutorias universitarias. Para llevar a caso este estudio, se ha compilado un corpus oral ad hoc que se ha explotado con una metodologia que combina elementos propios de la pragmatica, la linguistica de corpus i el analisis de la conversacion. El analisis del corpus parte de la aplicacion de una taxonomia que contiene cinco niveles diferentes (situacion comunicativa, informacion sociolinguistica, pragmatica, interaccion y estructura), cuya aplicacion ofrece unos resultados cuantitativos que proporcionan una vision global del acuerdo y el desacuerdo y de las diferencias que aparecen debido a la incidencia de distintos factores de la situacion comunicativa en la que tienen lugar. El analisis cuantitativo se complementa con un analisis cualitativo en el que se profundiza en la realizacion de estos actos con ...
Les vocals del català central en parla espontània
2016
ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora.
Entre converses: una recerca narrativa en pràctiques d'educació social
2011
La investigacio explora les practiques educatives en educacio social. Tanmateix, transitar per les practiques educatives implica obrir-se a un mon de gran complexitat. Per aquest motiu, la tesi esta estructurada en tres parts que responen als tres eixos principals d'articulacio tant del contingut com del proces d'investigacio.La primera part "Obertura metodologica" esta destinada a presentar el corpus principal que dona sentit i forma a la tesi des del principi fins al final. El contingut versa entorn els dos grans pilars que han sostingut la recerca: les educadores i l'experiencia investigadora.Cada un dels pilars provoca l'exposicio mes o menys explicita de les decisions metodologiques que he pres en el proces, sigui en el seu inici, sigui un cop iniciat el recorregut investigatiu. La centralitat de la metodologia no exclou la referencia als aspectes epistemologics i ontologics de la investigacio, ans al contrari. L'obertura metodologica em permet don...
El diàleg com a forma. Usos antics i moderns
Anuari de filologia, 2020
És habitual llegir que el diàleg va ser inventat, com a forma escrita, a l'Atenes democràtica i que l'obra de Plató n'és l'origen tant des del punt de vista literari com filosòfic. Després de Plató, a l'antiguitat, la forma continua viva, sovint amb la voluntat de seguir l'autoritat que expressar-se com Plató representava, però no sempre, ja que diàlegs com els de Llucià, per exemple, són igualment celebrats però en realitat tenen ben poca cosa del projecte amb el qual Plató s'hi va posar. El propòsit d'aquesta comunicació és fer un breu repàs dels canvis que experimenta la forma del diàleg a la mateixa antiguitat i veure'n la petja en els diàlegs de Paul Valéry, amb l'objectiu d'escatir quina mena de tradició clàssica comporta la utilització d'aquesta forma.