Mirades polièdriques. Guia per a l’aplicació de la interseccionalitat en la prevenció de violències de gènere amb joves (original) (raw)

La prevenció de la violència de gènere ha estat una qüestió central de la intervenció amb joves. D’entre les diferents mesures adoptades per les administracions a fi d’erradicar aquest tipus de violència, el treball amb noies i nois joves s’ha vist com a fonamental per transformar la realitat. Sovint, però, tant la recerca com les accions relatives a violència de gènere es basen en una mirada adultocèntrica, que parteix de pràctiques, problemàtiques i accions que tenen a veure amb la violència que pateixen dones adultes. D’acord amb aquesta lògica, la prevenció amb joves s’acostuma a fer amb l’objectiu de transformar les noves generacions, entenent la joventut com a futurs adults que es poden modelar en etapes anteriors. Aquesta mirada tendeix a centrar-se en unes determinades formes de violència de gènere, com la que es dona en les relacions de parella, que no és la forma més comuna de violència contra les dones joves, en gran mesura perquè, a determinades edats, ni es té parella ni se n’ha tingut. En canvi, en edats com l’adolescència hi ha altres formes de violència que poden tenir una incidència molt més important: agressions sexuals en espais d’oci, violència sexual per part d’amistats, assetjaments per part d’iguals en centres educatius, ciberassetjament, etc. A més, a part dels biaixos per raó d’edat que s’observen en algunes intervencions, és habitual trobar propostes sobre prevenció que es basen en una idea de dona que es presenta com a neutra en relació amb altres eixos de desigualtat. S’acostuma a pensar en dones víctimes de la violència de gènere com a dones (adultes) blanques, autòctones, cisgènere, amb plenes capacitats, heterosexuals, etc. La realitat, però, és que les dones que pateixen aquest tipus de violència són dones posicionades de forma molt diversa en tots aquestes eixos: dones gitanes, nenes migrades amb discapacitat visual, noies catòliques lesbianes, etc. I les formes en què aquestes persones patiran la violència de gènere es configuraran per l’entrecreuament de totes aquestes posicions. Així doncs, la seva experiència de la violència serà ben diferent segons la seva situació i el context en què es doni. D’altra banda, i en consonància amb la legislació sobre aquesta matèria, la concepció de la violència de gènere generalment es focalitza en les agressions que pateixen les dones per part d’homes. Aquesta violència, la masclista, és un tipus de violència de gènere molt important i amb una incidència altíssima en la joventut. Dins la violència de gènere, però, hi ha altres tipus de violència, com la causada per la identitat de gènere, l’expressió de gènere o l’orientació sexual. El fet que aquestes violències es tractin de forma separada de la violència masclista implica una concepció molt limitada del gènere, i no permet veure les relacions entre els diferents tipus de violència ni crear una visió més àmplia sobre les configuracions de les normes de gènere i les discriminacions i les desigualtats que comporten. Per això, en aquesta guia parlem de violències de gènere, en plural, i ens proposem donar algunes eines per aplicar una perspectiva interseccional sobre la prevenció de les violències de gènere amb joves que tingui en compte: 1. Els diferents àmbits i formes en què es produeixen les violències de gènere en la joventut, de manera que se superin les concepcions adultocèntriques. 2. La interacció entre diferents eixos de desigualtat i la importància d’aquests eixos en la configuració de les violències de gènere. 3. Les diferents dimensions del gènere i les normativitats, violències i discriminacions que provoquen. Aquestes tres idees guien els plantejaments que presentem en aquest document i pretenen servir també com a proposta política que estableixi vincles entre les diferents formes de violència i reconegui, alhora, les especificitats de cadascuna.