Escenes de la vida de sant Bernat i Frontal de Crist i els Evangelistes, Convidats d’Honor al MNAC (original) (raw)
Related papers
2010
Del 2 de desembre de 2009 a l’11 d’abril de 2010 va tenir lloc al Museu Nacional d’Art de Catalunya l’exposició Convidats d’Honor. Exposició commemorativa del 75è aniversari del MNAC, comissariada per Cristina Mendoza i Maria Teresa Ocaña, subdirectora de col·leccions i directora del MNAC, respectivament. A la mostra es van aplegar una setantena d’obres mestres de l’art català, entre les quals hi havia dues peces que procedien del Museu Episcopal de Vic: Escenes de la vida de Sant Bernat i Frontal de Crist i els Evangelistes.From the 2nd of December 2009 to the 11th of April 2010 took place at the Museu Nacional d’Art de Catalunya the exhibition Convidats d’Honor. Exposició commemorativa del 75è aniversari del MNAC, curated by Cristina Mendoza and Maria Teresa Ocaña, assistant director and director of MNAC, respectively. In this exhibition were showed about seventy works of Catalan art, between which there was two pieces that were coming from the Museu Episcopal de Vic: Escenes de l...
Bolleti De La Societat Arqueologica Lul Liana Revista D Estudis Historics, 2002
Hospitalet dels capellans de Sant Pere i Sant Bernat Una nova lectura del testament del fundador (1475)* JOAN ROSSELLÓ LLITERAS JOSEP BARCELÓ ADROVER Mn. Antoni Llana, un personatge gairehé desconegut cn la nostra història eclesiàstica dc la diòcesi, cs el fundador dc l'Hospitalcl dels Capellans dc Sant Pere i Sant Bernat, situat just devora la seu, de la qual solament el separa el carrer que hi ha enmig. En el testament que atorgà cn poder del notari Francesc Mil ià dia primer dc juliol de 1475, hem trobat les següents notícies referents a la seva persona i a l'hospital que intentava erigir. Fill dc Mateu Llana i de Catalina. Era prevere, beneficiat de la seu a on la seva família tenia dret dc sepultura a la capella dc St, Pere en el vas del seu pare i dels Bauçans. Els mannesors designats, persones dc la seva confiança, foren misser Pere Gual, ardiaca i canonge i Bartomeu Duran, ambdós doctors en jurisprudencia i mossèn Jaume Roig, prevere, beneficiat dc la seu i Pere Munlanyans, ciutadà dc Mallorca, però solament les confià cl compliment dc les deixes pies i reservà l'administració dc l'hospital que vol fundar al procurador i conseller de la Caixa i Confraria dc Sant Bernat dc la seu. Era confrare dc la Confraria dc l'Hospital General i per tal motiu tenia obligació de pagar quatre sous annuals. ço és, dotze diners per Ics qualre festivitats dc la Mare de Deu: deixa quaranta sous per pagaments endarrerits, i si per ventura resulta ésser major el deute, ho remet a la prudència dels marmesors. Hi ha llegats per l'Ohra dc la seu (deu sous), per la sagristia (vint sous) pels marmesors (vint sous) pel bisbe de Mallorca (cinc sous) i pel rector dc Santa Eulàlia de la qual parròquia es parroquia (cinc sous) Sufragis: vol li sien celebrades les trenta tres-misses de sant Amador, que dirà Mn, Jaume Roig o, cn tol cas, les farà dir cl procurador dc la Caixa dc Sant Bernat de la seu. Per caritat quaranta sous. Llegats: a Gabriela, muller dc Valentí Lloret, braser qu. l'usdefruil dc 8 lliures 10 sous cens que paga Bartomeu sa Rovira : més 4 quarteres de blat cens que fa Pere Ferrer de sant Jordi per una alquería apellada ses Arnaulcs, situada en cl Pla dc Sani Jordi. Una pnmera versió fou donada a conèixer per E Ad Ull.d: "Testament de Antoni Lana, fundador del liospual de preveres pobres de S. Pere i S. Bernal (1475)". BSAL, VII. I8°7. 201-205. sense cap tipus de comentari.
EL “CONCEIO DE CRISTIANOS E DE MOROS” DEL CABALLERO Y TROVADOR DON GONÇAL’EANES DO VINHAL
ESTUDIOS DE FRONTERA. 11, 2018
La comarca de la campiña cordobesa se fue entregando por capitulación al rey Fernando III una vez conquistada la ciudad de Córdoba en 1236 en una de sus primeras campañas. El resultado a efectos políticos supuso “la apertura del valle medio del Guadalquivir a las tropas (…), que, entre 1240 y 1243, se extendieron en abanico por la Sierra y la Campiña, ocupando sin apenas encontrar resistencia los principales núcleos de población de la zona”, y a efectos humanos “constituyó un tremendo golpe para la quebrantada moral de los andalusíes”, como señala M. González2. La incorporación de este territorio de la campiña se lleva a cabo por capitulación, permitiendo, en una primera fase, la permanencia de los musulmanes. “En la primera etapa de este proceso repoblador –afirma M. C. Quintanilla Raso– buena parte del territorio fue adscrito a la jurisdicción de la ciudad hasta que se comprendió la necesidad de constituir otras jurisdicciones que fueran capaces de repoblar y defender esta amplia zona”, lo que explica el desarrollo del “proceso señorializador de la Campiña”
Els manuscrits del Cançoner sagrat de vides de sants
L’estudi de l’obra de Miquel Ortigues comporta una sèrie d’obstacles difícils de resoldre ateses les mancances documentals que es tenen a l’abast. Tot i això, l’estudi minuciós dels manuscrits del Cançoner sagrat de vides de sants pot oferir molta informació i encendre algunes llums per tal de resseguir les petjades d’aquest autor. Així ha ocorregut en analitzar aspectes formals com les filigranes del paper, el tipus de lletra, la composició dels quaderns o la pròpia història dels manuscrits. És ara que es pot començar a parlar de forma empírica de les dates, del procés de redacció i plantejar acaraments amb altres documents d’Ortigues per a albirar noves informacions que podrien resultar reveladores.