Vint-i-cinc anys de política i planificació lingüístiques (original) (raw)
Related papers
Revista de llengua i dret / Journal of language and law, 2009
Per assolir l’èxit en els objectius de la política lingüística a Catalunya cal disposar dels millors recursos del país i integrar-hi les millors ments. Cal aprofitar el saber de totes les ciències socials i polítiques i del dret per poder energitzar creativament el projecte col·lectiu, cal debatre públicament les opcions possibles, i cal demanar també eficàcia i responsabilitat als representants i autoritats polítics. Aquests, especialment els que tenen càrrecs executius, han de saber concitar la complicitat de tots els sectors socials —econòmics, mediàtics, laborals, acadèmics, etc.—i han de dotar els diversos òrgans que intervenen en accions de política lingüística des de les distintes conselleries, dels recursos humans i materials necessaris perquè puguin dur a terme la seva tasca de manera òptima. Alhora—i també és important— han de tenir cura de no caure en l’error de desaprofitar els recursos humans amb què les administracions i altres organismes públics ja compten. Superant els defectes de l’estructura empresarial jeràrquica clàssica, han d’aprofitar més la potència creativa del seu personal —que és el que sovint més coneix els problemes pràctics reals i el que ha pensat en possibles solucions eficaces. Per a tot això, doncs, cal arribar a consensos políticament amplis, traient la qüestió lingüística del debat partidista, i veient en conjunt també les necessitats comunicatives de les noves generacions en un món més interdependent i mòbil.
Martín Vide, C. (ed.), Elementos de lingüística. Barcelona: Octaedro., 1996
Las decisiones que en materia lingüística adopte el poder político tienen consecuencias de gran importancia para el ecosistema sociolingüístico existente hasta el momento. De hecho, la regulación espontánea y, frecuentemente, incluso acéntrica de las formas de la comunicación social habitual se verá afectada por la superposición de los nuevos factores de influencia. Los hablantes de las variedades vernaculares existentes entrarán en contacto con modelos lingüísticos de los que diferirán en mayor o menor grado según la distancia estructural. El conocimiento y la adopción para determinadas funciones públicas del código o códigos seleccionados por el estado para estos fines podrá repercutir en diferente intensidad sobre las variedades existentes. Los hablantes de algunos vernáculos podrán hacer evolucionar éstos gradualmente hacia formas y sentidos más próximos a la variedad oficializada pero conservando aún importantes rasgos propios, mientras que otros pueden llegar a abandonar totalmente sus hablas propias y adoptar en la vida cotidiana una variedad simplemente coloquial del código público instaurado. En los casos en que además de distancia lingüística estructural existe conciencia de colectivo diferenciado históricamente y esta diferencia, no vivida negativamente, no ha sido reconocida por el estado en su organización lingüística, sus hablantes pueden optar por aprender y usar la lengua oficializada sólo en aquellas funciones estrictamente necesarias, mientras conservan plenamente el uso de sus variedades propias -más o menos interferidas por las formas de la variedad oficial- en el resto de sus actividades cotidianas.
Les llengües planificades com a mètode d’investigació lingüística
Kataluna Esperantisto, 362-363, 2014, 20-34, 2014
Aquest treball presenta diferents usos de les llengües planificades en lingüística. En primer lloc s’estudia el seu ús en treballs comparatius, com en la comparació entre la construcció d’una llengua planificada i la d’una llengua estàndard, o el procés de socialització d’un projecte de llengua i la formació d’un pidgin o un crioll. A continuació, es repassa la construcció de llengües com a mètode per corroborar o refutar hipòtesis en lingüística teòrica o bé com a models simplificats per a l’aprenentatge de llengües. Finalment, es discuteix la complicada relació entre lingüistes i usuaris de llengües planificades, apuntant que sembla estar canviant. Ĉi tiu artikolo prezentas diversajn formojn de uzado de la planlingvoj en lingvistikaj studoj. Oni unue studas ilian uzon en tiaj komparaj laboraĵoj, kiel la komparo inter la konstruo de planlingvo kaj normlingvo aŭ la procezo de ensociiĝo de lingvoprojekto kaj la formiĝo de piĝino aŭ kreola lingvo. Tuj poste oni trarigardas la konstruon de lingvoj kiel metodon por akcepti aŭ refuti hipotezojn en teoria lingvistiko aŭ kiel simpligitajn modelojn en lingvopedagogio. Fine, oni diskutas la malfacilan rilaton inter lingvistoj kaj uzantoj de planlingvoj, rimarkante, ke ĝi ŝajne estas ŝanĝiĝanta.
La política lingüística en les eleccions valencianes de 2011
Revista de Llengua i Dret
En aquest article s'analitzen les propostes en matèria de política lingüística dels grups polítics que van obtenir representació a les Corts Valencianes en les eleccions de maig de 2011, gran part de les quals tenen el seu origen en el document Propostes d'Escola Valenciana per als programes electorals. Des d'una perspectiva sociolingüística, s'estudiarà l'abast de les propostes, dins del marc de la política lingüística valenciana de les darreres dècades. En el cas de les coalicions que no han tingut responsabilitats de govern autonòmic, el comparatisme es durà a terme tant amb les propostes dels majoritaris com amb la política lingüística efectiva, dibuixant així el mapa de la política lingüística possible al País Valencià en un termini mitjà. Paraules clau: política lingüística; plurilingüisme; programes electorals; País Valencià.