Universitat i societat del canvi amb elements explicatius d’una crisi institucional (original) (raw)
Related papers
Universitat, societat i poder polític
L'Espill 11, 145-154, 2002
És un fet suficientment conegut que una de les característiques de les universitats públiques contemporànies, sobretot des de la seva obertura massiva a totes les classes socials, és la independència (que es coneix com "autonomia universitària") respecte al poder polític, encara que depenguin d'ell econòmicament, la qual es manifesta sovint en actituds crítiques de no docilitat. Així, en múltiples situacions de dictadura i per molt que fossin les depuracions i els controls exercits sobre la universitat, les seves aules i despatxos -i també els seus òrgans de representacióhan estat germen de contestació, de crítica i de subversió del règim dictatorial. I en situacions de democràcia formal, també ha estat habitual que sorgissin de les universitats -des de Berkeley a la Sorbonne-molts programes i actuacions tendents a subvertir, en una direcció revolucionària, l'ordre i els privilegis establerts.
2012
L’ultim any s’han pres diverses mesures a nivell universitari, catala i estatal, que afecten tant el preu de l’educacio publica com les condicions laborals dels seus treballadors. El col•lectiu d’investigadors en fase inicial, ja fortament travessat per la precarietat, n’es un dels afectats. En aquest article analitzem quatre d’aquestes mesures —relacionades amb la reduccio salarial i l’encariment de taxes— que incideixen directament sobre aquest col•lectiu a Catalunya i, en concret, a la Universitat Autonoma de Barcelona, i presentem la resistencia i resposta que s’ha generat des de l’Assemblea de Tercer Cicle d’aquesta universitat.
Joves, crisi i accés a la Universitat
A les taules 1, 2 i 3 s'hi han inclòs també les dades referides al curs 2004-05 perquè més endavant es compara la situació abans de la recent crisi econòmica i després.
La reforma universitària: gestió del pas d'un entorn institucional a un entorn parcialment tècnic
2001
A continuació es presenta un treball basat en una part dels resultats obtinguts en una tesi doctoral que analitza el procés de reforma dels plans d'estudis de tres titulacions universitàries d'informàtica a dues universitats diferents. En el context específic de les organitzacions universitàries, s'interpreta que la implementació de la LRU (Llei de Reforma Universitaria, 1983) equival a un exercici de pressió coercitiva per tal de provocar canvis que introdueixin les universitats en entorns més tècnics (responent a les demandes d'estudiants i del mercat laboral). S'analitza com les institucions universitàries responen de manera diferent a aquests nous requeriments establerts per l'Estat. Alguns paràmetres que s'han mostrat essencials en l'estudi se seleccionen aquí: context universitari, naixement dels centres, model de gestió, reclutament del professorat i objectius de la formació. Paraules clau: reforma universitària, entorn tècnic/entorn institucional, professionalització dels estudis, docència i rendiment dels estudiants.