UN FRAGMENT D’HISTÒRIA DINS D’UNA BOSSA TROBADA EN UNA TOMBA DE LA SEU DE LLEIDA (original) (raw)
Petita història d’una pedra menuda
Centro de Estudios del Maestrazgo. Boletin de Divulgacion Cultural, 2020
Es narra, en un exercici de microhistòria, la vida d’una pedra de reduïdes dimensions parant esment als fets biogràfics més rellevants: naixement, grans viatges, desgràcies patides, situació actual i perspectives de futur. A little story of a small stone. The life of a small stone is recounted in a micro-story paying attention to the most relevant biographical facts: birth, great trips, misfortunes suffered, current situation and future prospects
LA TOMA DE TOLEDO. UN PARTEAGUAS EN LA HISTORIA DE LA RECONQUISTA
Goliardos. Revista estudiantil de Investigaciones Históricas, 2021
El presente artículo se propone indagar el significado de la toma de Toledo para la Reconquista. El periodo tratado abarca desde el inicio de la ruptura del califato de Córdoba, en 1009, hasta cuando Toledo es tomada, en 1085. Se revisan los momentos anteriores a la fragmentación del califato, la división de este en taifas y la entrada de los almorávides en la Península Ibérica. Se trata cómo Castilla y León avanzaron hacia el sur y cómo aprovecharon la división del territorio musulmán. Después, se aborda la toma de Toledo, su sitio, caída y entrada de los cristianos a la ciudad. Por último, se revisa lo sucedido en la Península Ibérica luego de que Toledo cayera.
LA PIA ALMOINA DE LLEIDA I EL RECURS AL CRÈDIT CENSAL COM A FONT
La institució benèfica, coneguda com a Almoina o Pía Almoina, vinculada a la Seu de Lleida probablement deuria existir ja abans del 1168 quan, Guillem Pere de Ravidats, primer bisbe després de la conquesta cristiana de la ciutat (1149), publicava la Ordinatio Ecclesiae Ilerdensis. 2 Desconec quin deuria ser l'ajut concret que la canònica inicial oferia als pobres, peregrins i en general els acollits a l'Almoina catedralícia. Possiblement rebrien racions d'aliments sobreres de la taula canonical, donat que en els primers temps la comunitat de canonges de la seu lleidatana seguien la regla agustiniana i practicaven la vida en comunitat. Tanmateix no és fins a les acaballes del segle XIII que constatem el costum d'instituir pobres que fossin alimentats en el claustre de la seu. La primera referència localitzada a fundacions per mantenir i alimentar pobres estables és del 1277, per part del canonge Ventre, que en dotà tres per a què fossin alimentats de forma continuada i quotidiana en el refetor, 3 gràcies a la deixa d'un cens anual de 240 sous. 4 1 Aquest treball s'ha dut a terme en el marc del Projecte «Monarquía, ciudades y elites financieras en la Cataluña bajomedieval» (ref. HAR2008-04772/HIST). Des d'aquestes línies vull agrair molt vivament l'ajuda del Dr. Pere Verdés i Pijuan, de la Institució Milà i Fontanals del CSIC de Barcelona. Sense ell aquestes planes no haurien tirat endavant.
UNA MIRADA ROBINSONIANA DEVELANDO LA MEMORIA HISTORICA DE UN PUEBLO EN LUCHA
2023
Esta es una investigación que tiene como propósito teorizar sobre cómo se desarrolló la lucha de clase en la década de los setenta. Para ello, caracterizaremos el contexto político económico y social donde se desarrollan los acontecimientos. Desenmascararemos la política de terrorismo de Estado que se implementó en este período. Además, registrar los principales conflictos desarrollado en esa década. Identificando los aportes de los diversos sectores sociales a la lucha por la liberación nacional y el socialismo. Dicha investigación forma parte de un proyecto más amplio que viene desarrollando la autora orientado a dar aportes en la recuperación de la memoria histórica de un pueblo en lucha. Es una investigación documental donde se trabajan con fuentes hemerográficas, bibliográficas y documentos oficiales. Dicho estudio, asume como referente de análisis la visión compleja de nuestro maestro Simón Rodríguez, que parte de abordar la realidad como totalidad, dinámica y cambiante y en constante movimiento. Analizarla desde múltiples dimensiones para comprender las circunstancias en que se presentan los conflictos sociales, con el criterio de que nada está aislado. Asumiendo una visión de proceso que nos permita identificar los desencadenantes. El maestro asume al pueblo como sujeto y constructor de su propia historia, en ese sentido es una investigación enmarcada desde la perspectiva de la historia insurgente, donde nuestro pueblo es el sujeto histórico y constructor de su historia
Esclavatge i saviesa: fluctuacions d’una anècdota entre biografia, novel·la i els Fets de Tomàs
Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia 14, 2024, pp. 51-73, 2024
Scholars tend to draw attention to the characteristics shared by various texts considered “open”, “pluriform”, “fluid” or even “lowbrow literature”, such as, especially, the Life of Alexander by Pseudo-Callisthenes, the Life of Aesop, or some Apocryphal Acts of the Apostles, in particular those of Paul, Peter and Thomas. Undoubtedly, the fluidity of this type of texts explains well some of their compositional devices and the complex vicissitudes of their transmission, but it is important not to lose sight of the fact that their redactors come from a common rhetorical training and that the expectations of their audience were also very similar, with the differences for each work that should not be ignored, of course, but that, in any case, allow to trace some significant common trends. To prove this, I will consider the fluctuation between some of these works of an essentially novel narrative material: the sale of the protagonists as slaves, with the frequent presence of kidnappings by pirates. This shared anecdotal pattern also make it possible to explain the “sapiential” characterization, the image of the clever and cunning sage, which the protagonists of all these works usually present to a greater or lesser extent.
Revista d'Arqueologia de Ponent, 2017
This paper analyses two Iberian unpublished inscriptions from Vilademuls, a spindle whorl, and a small vase. Among the various familiar lexical elements that are documented in the two inscriptions, highlight kaśtaum, which is confirmed as a lexical element characteristic of spindle whorls, and baikar, which is confirmed as a lexical element characteristic of small vases, repeating the same fact already documented at the nearby site of Sant Julià de Ramis. These inscriptions are also interesting from the palaeographic point of view because they present a rare sign, named B’oïde for its shape, close to the shape of a Latin B, so far only clearly documented in the ostrakon of Pontós, a site very near to Vilademuls, in a segment that has to be read now turin and that can be related to the first element of the personal name TVRINNVS (TS). In this case, the fortune made that the conflicting sign appear in three well known elements baikar in the little vase and egiar and the morph ar in the spindle whorl, which allows to classify it as a local variant of the sign r. ______________________________________________________________________________ En aquest treball s’estudien dues inscripcions ibèriques inèdites procedents de Vilademuls, una tortera i un petit vaset. Entre els diversos elements familiars que s’hi documenten, destaquen kaśtaum, que es confirma com a element lèxic característic de les torteres, i baikar, que es confirma com a element lèxic característic dels petits vasos, repetint el mateix fet ja documentat al jaciment proper de Sant Julià de Ramis. Aquestes inscripcions també són molt interessants des del punt de vista paleogràfic pel fet de presentar un signe molt poc freqüent, anomenat B’oïde per la seva forma propera a una B, fins ara només documentat clarament a l’ostrakon de Pontós, jaciment molt proper a Vilademuls, en un segment que ara s’haurà de llegir turin i que es pot relacionar amb el primer element de l’antropònim TVRINNVS (TS). En aquest cas, la fortuna a fet que el signe conflictiu aparegui en tres elements lèxics ben coneguts, baikar al vaset i egiar i el morf ar a la tortera, cosa que permet classificar-lo com una variant local del signe r.