EL CONJUNT MONETARI RECUPERAT ALS JACIMENTS DE CAL METGE SOLÉ I CAL MORATÓ DE SOLSONA EN LES CAMPANYES DEL 2009, 2010, 2011 I 2012 (original) (raw)
Related papers
ANÀLISI DE LA INDÚSTRIA LÍTICA DEL JACIMENT CALCOLÍTIC DE MOLETA GRAN (SÓLLER)
II JORNADES D’ESTUDIS LOCALS A SÓLLER. pp. 171-201, 2008
RESUM Al llarg dels anys i d'intervencions de diferents tipus, s'ha anat recuperant una col· lec-ció d'indústria lítica del jaciment calcolític de Moleta Gran que resta dipositada el Museu de Sóller. En aquesta comunicació es realitza una anàlisi de la dita col·lecció amb una apro-ximació de tipus tecnològic, morfomètric i funcional. Aquesta triple línia d'anàlisi ens per-met aproximar-nos al comportament i significat econòmic d'aquestes restes. INTRODUCCIÓ L'any 2007 es va iniciar un projecte que té com objectiu l'estudi en pro-funditat de la indústria lítica dels jaciments calcolítics de les Balears. Aquest projecte s'integra dins un marc d'investigació molt més ampli i multidisci-171 1 Grup Arqueobalear Universitat de les Illes Balears. vdhamct0@uib.es. Aquest treball es realitza sota el marc del projecte HUM2004-00750 HIS
LA CONQUISTA DE MONJARDÍN EN EL CODEX CALIXTINUS
LA CORTE NORMANDA DE TUDELA EN EL SIGLO XII, 2023
La segunda conquista de Pamplona por Carlomagno es una genial mistificación literaria que inicia un nuevo relato de la liberación de España del yugo sarraceno siguiendo el Camino de Santiago. Con un tenso duelo guerrero y dialéctico entre Carlomagno y Aigolando de notable racionalidad ática que va del Capítulo XI al XIV de la Crónica de Turpín. Y donde el debate eclesial y teológico concluirá con la derrota y muerte de Aigolando, supuesto Yúsuf ibn Tásufín almorávide de la ficción literaria. Desde aquí, siguiendo fielmente el Camino Francés, se produce la acampada de Carlomagno. Termina así el Capítulo XIV: "ad pontem Argae, via iacobitana, et ibi hospitatus est". Es la única y significativa mención que hace el Turpín de Puente la Reina para situarla en la ruta de Carlomagno, villa a la que se otorgó fueros en 1122 como burgo de francos y que tanta relevancia alcanza en la Guía del Peregrino: "hasta el puente de Arga, vía jacobitana, y allí se instaló". EL CAPÍTULO XVI DE LA CRÓNICA DE TURPÍN NARRA LA CONQUISTA DE LA FORTALEZA DE MONJARDÍN POR CARLOMAGNO AL PRÍNCIPE FURRE QUE MANDABA UNA ALIANZA DE SARRACENOS Y NAVARROS. CURIOSAMENTE ESTÁ REPRODUCIENDO UN ENFRENTAMIENTO HISTÓRICO ENTRE EL OBISPO DE PAMPLONA PEDRO D´ANDOUQUE TITULAR DEL CASTILLO Y LOS NATURALES DEL PAÍS. LO CUAL CONSTITUYE UNA PRUEBA DE LA CERCANÍA DEL AUTOR DEL TURPÍN A LA CANCILLERÍA EPISCOPAL.
C` ALCUL DE CORRENTS CRITICS PER MITJ` A DE MESURES DE CAMP MAGN` ETIC
Resum. Calculem la corrent que circula per una mostra de material superconductor de gruix no menyspreuable a partir de mesures de camp magnetic vertical amb sonda Hall. No es suposa cap mena de simetria en la circulació de corrent en els plans horizontals, ni es requereix coneixement previ dels dominis en la mostra.
ALGUNES CONSIDERACIONS ENTORN AL TEMPS EN EL MESOLÍTIC, NEOLÍTIC I CALCOLÍTIC DE CATALUNYA
Cypsela, 2008
Malgrat que el temps no constitueix per ell mateix una categoria d'anàlisi històrica, pels/les historiadors/res constitueix una dimensió ineludible en qualsevol estudi. El control del marc temporal esdevé imprescindible en qualsevol recerca històrica per a poder ordenar els fets i comprendre el desenvolupament dels diferents processos que els han causat, amb els seus canvis i les seves recurrències. Però aquesta necessitat de controlar el marc cronològic dóna pas a que el temps esdevingui un element dinàmic, susceptible de diferents 35 El tiempo constituye una coordenada básica en la investigación histórica. A pesar que por él mismo no explica nada, no disponer de una adecuada ubicación temporal del objeto de estudio constituye un obstáculo fundamental. En este trabajo, presentamos algunas reflexiones y consideraciones alrededor de los diferentes aspectos que plantea la realización de diferentes lecturas del tiempo entre 12.000 cal ANE y el 2.000 cal ANE. Se incide sobretodo en algunos aspectos clave que se vienen utilizando para proponer y explicar algunos momentos de inflexión significativos. Asimismo, proponemos abrir un debate sobre otras formas posibles de utilizar la investigación sobre el tiempo en la Prehistoria Reciente de nuestra zona de estudio. Mesolítico, Neolítico, Calcolítico, marco temporal, nordeste de la península Ibérica Time is a fundamental coordinate in historical research. Though it does not explain anything by itself, the lack of an adequate temporal framework for the object of study becomes a critical obstacle. In this paper we present a number of ideas and considerations regarding the diverse aspects that are evoked by the different readings of time between 12,000 cal B.C. and 2000 cal B.C. Here, particular emphasis is placed on some of the key aspects usual often frequently to suggest and explain significant turning points in history. Thus, we propose opening a debate on other possible exploits of time research in the Recent Prehistory of our study area. Mesolithic, Neolithic, Chalcolithic, Temporal Framework, North-east of the Iberian Peninsula Le temps constitue une coordonnée de base dans la recherche historique. Bien que celui-ci n'explique rien, ne pas disposer d'une localisation temporaire adéquate de l'objet de l'étude constitue un obstacle fondamental. Nous présentons dans ce travail, certaines réflexions et considérations concernant les différents aspects qu'aborde la réalisation de différentes lectures du temps entre 12.000 cal. A.N.E. et 2.000 cal. A.N.E. On se penche en particulier sur certains aspects clés employés actuellement pour proposer et expliquer certains moments d'inflexion significatifs. Ainsi, nous proposons d'ouvrir un débat sur d'autres formes éventuelles d'utiliser la recherche sur le temps dans la préhistoire récente de notre zone d'étude. Mésolithique, Néolithique, Chalcolithique, cadre temporel, nord-est de la Péninsule ibérique 36 XAVIER CLOP, MARIA SAÑA, XAVIER TERRADAS CYPSELA 17, 2008. 35-50
L'any 1028, l'arquebisbe de Milà, Heribert d'Intimiano, estava ocupat en la visita de la diòcesi de Torí, que en aquella època encara era depenia de la seu de Milà. A Torí algúva parlar a Heribert d'un grup d'heretges que vivien al voltant del castell de Monforte, a prop de la ciutat d'Alba: l'arquebisbe va manar que li portessin davant seu un dels "caps" d'aquells heretges , i quan va tenir aquell home, de nom Gerard, davant seu, el va sotmetre a interrogatori. El cronista milanès Landulphus Senior, en la sua Mediolanensis Historia, 1 ens refereix el contingut d'aquest interrogatori: Segons Landulphus, Gerard, "feliç si hagués pogut acabar la seva vida amb els més grans turments, va contestar totes les preguntes d'Heribert amb cara volenterosa":