L’aigua a la protohistòria. Les estructures hidràuliques d’àmbit urbà a Catalunya (original) (raw)
Related papers
Arquitectura hidràulica protohistòrica: algunes propostes metodològiques per a un nou tema
2011
In this paper we explain the main problems affecting the study of protohistoric hydraulic architecture. We propose new methodological nuances for their study, based on the presentation of the methodology developed and used in the study of the protohistoric architecture in the urban area of the Lleida Plain. The methodology we wish to illustrate has allowed us to study the hydraulic structures on a morphological, spatial and functional level, as well as to situate the different elements and structures within the global operating system of the settlements, taking account of the more modest elements, such as canals and barbicans, which are generally forgotten. In summary, it has allowed us to achieve our main goals, which were to ascertain the most important features of the hydraulic structures, to see how they worked and were developed, and to evaluate their real utility.
Sistemes d'abastiment i evacuació d'aigua protohistòrics a la plana occidental catalana
2011
Amb el present treball volem posar el nostre granet de sorra per al coneixement de les diferents solucions que la humanitat ha enginyat per gestionar l'aigua, amb l'examen i estudi de les principals obres hidrauliques dutes a terme al llarg de la protohistoria a l’actual Plana de Lleida. La exhaustiva recollida d’informacio i la confrontacio i complementacio d’aquesta amb l'estudi directe sobre el terreny, han permes ampliar les informacions sobre les diverses estructures d'abastiment i evacuacio d'aigua en ambit urba desenvolupades durant la protohistoria, moltes de les quals encara no havien rebut el degut estudi. Els resultats aportats en el treball han permes coneixer amb mes profunditat quines son les principals caracteristiques de les estructures hidrauliques, saber una mica mes sobre el seu funcionament, aixi com avaluar el seu proces de desenvolupament.
2013
L’estudi te per objectiu ampliar el coneixement sobre les diferents solucions que la humanitat ha enginyat per gestionar l’aigua, amb l’examen i estudi de les principals obres hidrauliques dutes a terme al llarg de la protohistoria als diferents territoris del nord-est peninsular, Catalunya i Arago, i terres litorals de la Gal•lia meridional fins a l’Herault. El treball es centra en l’estudi detallat -a nivell morfologic, espacial i funcional- de les estructures d’abastiment, de distribucio i d’evacuacio de les aigues, i en situar els diferents elements i estructures dins del sistema de funcionament global dels poblats, per tal de poder avaluar la significacio social i utilitaria de les obres destinades a la gestio de l’aigua i poder-ne seguir el seu proces de desenvolupament en els diferents territoris al llarg del pas d’aquests primers temps.
L’aigua al Castell Vell. Una aproximació des de l’arqueologia i la historiografia
Mes clar, aigua! De begudes i de Beure, 2022
L'any 1982 la filòloga Carme Barceló va assenyalar la possibilitat que el topònim ḥiṣn Khadrel, amb què era conegut el Castell Vell pels musulmans, derivés del vocable àrab al-hadrāl que podríem traduir com «la verdeta» (Barceló, 1982). Crida l'atenció que el lloc s'identifique amb un substantiu femení fent referència a la muntanyeta i no pas al castell que en ella es troba. Aquesta anomalia probablement estigué motivada perquè els musulmans encarregats de batejar el castell s'enlluernaren per la verdor de l' entorn sense qüestionar-s'hi l' origen de l'aigua que produïa eixa exuberància. Tal volta, si ho hagueren fet, s'haurien adonat com realment el Tossal de la Magdalena era menys «verdet» que la resta de les muntanyes que l' envolten ja que, a diferència d'aquelles, no disposa de cap font ni ullal als seus vessants. Cal cercar, doncs, l'absència de brolladors naturals en els condicionants geogràfics i climàtics del tossal que, ubicat en l' extrem sud-oriental de la serralada del Desert de les Palmes, es troba més influenciat pel règim pluviomètric sec de la Plana que no pas pel més humit de la serralada (Ginés, 2013). Com a coneixedors de la tecnologia necessària per a la captació i emmagatzematge d'aigua (Glick i Kirchner, 2000), els pobladors del Castell Vell intentaren pal•liar aquesta carestia amb la construcció d'aljubs i cisternes per recollir l'aigua de pluja però que, com abordarem més endavant, M és cla r, aig ua ! De beg ude s i de beu re
L urbanisme protohistòric a la Costa de Catalunya
1994
Com ja hem assenyalat en altres treballs ROVIRA, SANTACANA, 1982b, 99-102), I'existkncia d'assentaments que poden ser qualificats de aprotourbans)>l es limita durant aquesta etapa a les comarques de la Catalunya meridional i de la vall del Segre, mentre que a la Catalunya septentrional només es documenta l'existkncia d'ccagrupacions de cabanes>>, que no responen a un Ús controlat de I'espai i que, per tant, no es poden incloure en el grup de jaciments que ara ens ocupa. Conseqüentment, en aquest treball només ens és possible considerar els assentaments de la Catalunya meridional, com sigui que els de la vall del Segre són estudiats en una altra contribució en aquest mateix volum.
Cota zero: revista d'arqueologia i ciència, 1994
un sentit tripartit (privat, comunitari, col.lectiu) i, doncs, de la mateixa manera, els sistemes econbmics de les pobla-En aquest estudi s'analitzen els dispositius dombstics de cions afectades. combustió i d'emmagatzematge que constitueixen els principals elements definitoris de la unitat dombstica habitacional, de l'espai comunitari i del col.lectiu dins un hhbitat. El marc cronolbgic estudiat compren des del Bronze final fins Els dispositius de combustió a la romanització a la zona de la Catalunya mediterrhnia i en la seva hrea d'influbncia econbmica i histbrica.
En aquest artiele proposem una tipologia de la casa protohistorica a Catalunya, a partir de les dades proporcionades pels assentaments excavats en els darrers anys, i la comparem amb les dades existents per a les zones del Llenguadoc i País Valencia. Previament, hem cregut necessari d'establir una terminologia adequada aplicable a I'estudi deIs espais construits, especialment domestics. La intenció d'aquestes propostes (terminologica i tipologica) és doble: per una part, posar en evidencia la diversitat de tipus estructurals, per tal de plantejar-ne les causes; d'altra part, facilitar la descripció de l' arquitectura domestica en treballs posteriors.
Estudis d'Història Agrària, 24, p.329-346, 2012
Presentem quatre exemples d’usos de l’aigua a l’edat mitjana i moderna que hem pogut documentar a través de la recerca arqueològica portada a terme els darrers anys i que es corresponen a cronologies diferents: L’aprofitament de l’aigua de pluja en l’hàbitat tardoantic i altmedieval d’Els Altimiris (segles v-viii); El control i l’ús de l’aigua en l’establiment siderúrgic de Fabregada (segles xi-xiii); El circuït de l’aigua en el Castell de Mur (segles xi-xv) i La captació d’aigües subterrànies a partir del sistema de qãnat, a la Sínia (segle xvi).Cada un d’aquests exemples l’interpretem dins del seu context històric i arqueològic i finalment fem una valoració general de l’eficàcia d’aquests modestos sistemes hidràulics i de la importància que tingueren a l’edat mitjana i moderna