Les fosses comunes del fossar dels jueus de Tàrrega, testimoni de la realitat monetària de mitjan segle XIV (original) (raw)
Metges jueus contractats pel govern municipal de Tàrrega durant els segles XIV i XV
2012
Entre las diferentes responsabilidades que el gobierno municipal de Tàrrega fue asumiendo durante la Baja Edad Media, se encontraba la atención de la situación sanitaria de la villa. Los paers y consellers se afanaron para que en la villa residiera, como mínimo, un médico que tuviera cuidado de los hospitales y de los enfermos, y por ello decidieron contratar, con los fondos que anualmente se destinaban a dicho concepto, a aquellos profesionales de la medicina que, una vez examinados y considerados aptos, estuvieran dispuestos a residir en la villa y a ejercer en ella su arte. La mayor parte de estos médicos pensionados, según los documentos recuperados de la segunda mitad del siglo XIV y de la segunda mitad del siglo XV, fueron de religión judía: médicos judíos que debían velar por la salud de los cristianos. En el apéndice se transcriben y se traducen dos licencias reales para ejercer la medicina otorgadas a Itskhaq Salom y a Iossef Abenaçaya, judíos de Tàrrega. Among the responsibilities that the municipal government of Tàrrega took on during the Late Middle Ages was attention to healthcare in the town. The councillors worked to ensure that there was at least one doctor living there to look after the hospitals and the sick and so decided to use the funds allocated yearly for this to contract those medical professionals who, after being tested and found suitable, were willing to live and exercise their skills there. According to the surviving documents from second halves of the 14th and 15th centuries, of these doctors were Jewish: Jews who had to look after the health of the Christians. The appendix contains the transcription and translation of two royal licences to practice medicine awarded to Itskhaq Salom and Iossef Abenaçaya, Jews from Tàrrega.
Les fosses comunes de la necròpolis medieval jueva de Les Roquetes, Tàrrega
Urtx: revista cultural de l'Urgell, 2009
La excavación de un amplio sector de la necrópolis medieval judía de Tàrrega, realizada en 2007, puso al descubierto ciento ochenta y dos fosas individuales con restos humanos y seis fosas comunes con un número mínimo de sesenta y nueve individuos. El estudio antropológico ha permitido determinar una muerte violenta para un buen número de los individuos de las fosas comunes. Este hecho, sumado a los hallazgos numismáticos y a la documentación que hace referencia al asalto a la judería de Tàrrega, permite adscribir dichas fosas al año 1348, fecha del único pogrom que se documenta en Tàrrega. Durante la excavación, se recogieron numerosos indicios de que los muertos fueron enterrados con ropa y con algunos objetos personales, que aparte de evidenciar un enterramiento precipitado, que incumple aspectos del ritual funerario judío, nos permiten tener un conocimiento más extenso sobre costumbres, creencias y otros aspectos sobre la comunidad judía de Tàrrega de mediados del siglo XIV. El estudio antropológico del conjunto y, en especial, de las trazas de violencia en los restos óseos nos permite confirmar el alcance y la gravedad del pogrom de 1348 en Tàrrega, que hasta la fecha sólo se conocía por la documentación escrita.
Butlletí Arqueològic Tarragona, 2019
El Butlletí Arqueològic és l'anuari que, des de 1901, edita la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, i que basa la seva línia d'actuació en la publicació de treballs d'Història i ciències auxiliars, amb preferència per l'àmbit de l'Arqueologia i la Història Antiga de Tarragona i el seu territori. https://www.raco.cat/index.php/ButlletiArq Tots els articles d'aquesta revista han estat sotmesos a un sistema d'avaluació per parells cecs (peer review)
El jaciment arqueològic de la necròpolis de les Roquetes ha estat identificat com el fossar dels jueus de Tàrrega. La intervenció a les Roquetes es va iniciar a principi del 2007, atesa la voluntat de construir a la zona habitatges particulars. Durant la intervenció arqueològica, es van documentar i excavar un total de cent vuitanta-dues tombes individuals que presentaven inhumacions (més o menys ben conservades) i sis fosses comunes. L'excavació arqueològica va permetre excavar una gran part del cementiri medieval jueu targarí (fig. 1). 5.2. EL FOSSAR DELS JUEUS DE TÀRREGA I EL RITUAL FUNERARI JUEU anna colet marcé jordi ruiz ventura Figura 1 // Vista aèria d'un tram del sector nord del jaciment de les Roquetes durant l'excavació arqueològica del 2007. Foto: Oriol Saula, MCUT. 136 EL FOSSAR DELS JUEUS, LES FOSSES COMUNES DE LES ROQUETES I L'ASSALT AL CALL DE TÀRREGA EL FOSSAR DELS JUEUS, LES FOSSES COMUNES DE LES ROQUETES I L'ASSALT AL CALL DE TÀRREGA 137
La Comunitat jueva de Barcelona (segle XIV
2001
L'estudi de la comunitat jueva de Barcelona que es proposa aquesta recerca es planteja des d'una triple premissa que I'afecta en contingut i metodologia. S'aborda, doncs, l'estudi socioeconbmic de la comunitat jueva de Barcelona en un marc cronolbgic concret -el període compr2s entre 1348 i 1391-i a partir d'una font documental ben determinada: els documents notarials conservats en la ciutat de Barcelona pertanyents a aquell moment.
El conjunto monetario del Pla de la Foia (Alfara de Carles, Tarragona)
Revista Numismática Hécate, 2023
En octubre de 2017 se recuperó, en el marco de un hallazgo casual, seguido de una intervención arqueológica de urgencia, un conjunto monetario compuesto por 76 piezas, acuñadas entre inicios del siglo I a.C. y finales del siglo IV d.C. Dicho descubrimiento se realizó en la zona conocida como Pla de la Foia, en el término municipal de Alfara de Carles (Tarragona, Cataluña). Las monedas se encontraron junto a una serie de materiales arqueológicos y vestigios constructivos en un lugar de alta montaña, ubicado a 1200 metros de altura dentro del macizo de Els Ports, lo que lo convierte en un conjunto singular. Por las características del hallazgo, su composición, y el estado del numerario, cabría considerar a este grupo de monedas como un atesoramiento que probablemente se habría ocultado en la primera mitad del siglo V d.C.
Aproximació a la circulació monetària a la Catalunya del segle XVI .El tresor de Sant Pere de Rodes
1994
a l'Alt Empordà. Els orígens del monestir són tan antics com desconeguts, degut a la manca de testimonis escrits. Tot i això, les primeres dades documentals sobre el monestir es remunten a final de segle IX, quan s'esmenta la presència d'una simple cel•la monàstica. A partir d'aquest moment el lloc de Sant Pere de Rodes es va anar convertint en un important i pròsper centre eclesiàstic. El moment de màxim esplendor se situa durant els segles XI i XII, quan el centre va passar a ser un lloc important de peregrinació i de celebracions de jubileus, fets que van proporcionar al monestir reconeixement i riquesa. També és en aquest moment quan el monestir determina la seva estructura bàsica, a partir de la qual es va configurar l'edificació actual. Però tot aquest esplendor va començar a decaure a final del segle XVII, a partir de la desaparició dels jubileus, i de diversos saqueigs que perjudicaren greument el monestir. En els primers anys del segle XIX els monjos de la comunitat van passar a residir definitivament a Figueres, fet que marca el final de Sant Pere de Rodes. Junt amb les obres de restauració de l'edifici, la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya va portar a terme una investigació * Gabinet Numismàtic de Catalunya-MNAC.