Circulació monetària a l'Alt Penedès. Les monedes de Santa Maria de Foix , segles XIII-XX (original) (raw)
Butlletí Arqueològic Tarragona, 2019
El Butlletí Arqueològic és l'anuari que, des de 1901, edita la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, i que basa la seva línia d'actuació en la publicació de treballs d'Història i ciències auxiliars, amb preferència per l'àmbit de l'Arqueologia i la Història Antiga de Tarragona i el seu territori. https://www.raco.cat/index.php/ButlletiArq Tots els articles d'aquesta revista han estat sotmesos a un sistema d'avaluació per parells cecs (peer review)
Aproximació a la circulació monetària a la Catalunya del segle XVI .El tresor de Sant Pere de Rodes
1994
a l'Alt Empordà. Els orígens del monestir són tan antics com desconeguts, degut a la manca de testimonis escrits. Tot i això, les primeres dades documentals sobre el monestir es remunten a final de segle IX, quan s'esmenta la presència d'una simple cel•la monàstica. A partir d'aquest moment el lloc de Sant Pere de Rodes es va anar convertint en un important i pròsper centre eclesiàstic. El moment de màxim esplendor se situa durant els segles XI i XII, quan el centre va passar a ser un lloc important de peregrinació i de celebracions de jubileus, fets que van proporcionar al monestir reconeixement i riquesa. També és en aquest moment quan el monestir determina la seva estructura bàsica, a partir de la qual es va configurar l'edificació actual. Però tot aquest esplendor va començar a decaure a final del segle XVII, a partir de la desaparició dels jubileus, i de diversos saqueigs que perjudicaren greument el monestir. En els primers anys del segle XIX els monjos de la comunitat van passar a residir definitivament a Figueres, fet que marca el final de Sant Pere de Rodes. Junt amb les obres de restauració de l'edifici, la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya va portar a terme una investigació * Gabinet Numismàtic de Catalunya-MNAC.
ACTA NUMISMÀTICA 52, 2022 p. 199-208, 2022
Both ancient and archaeological sources offer little information about the ancient and high medieval period in La Garrotxa. This territory has often been away from the main centres of power and decision-making, and only in recent decades archaeology has shed some light on its knowledge. This work aims to provide numismatic evidence to this effort, through the publication of the main monetary findings. Tant les fonts antigues com l'arqueologia ens han aportat poca informació sobre el període antic i alt medieval a la Garrotxa. Territori sovint allunyat dels principals centres de poder i decisió, només en les darreres dècades l'arqueologia ha ofert una mica de llum al seu millor coneixement. El present treball té com a objectiu aportar l'evidència numismàtica a aquest esforç, a través de la publicació de les troballes monetàries que donen testimoni de la presència a la comarca de les principals cultures que han passat pel nostre país.
Circulació de monedes i bitllets durant els segles XIX i XX
Canelobre, 2023
Título del Artículo Circulació de monedes i bitllets durant els segles XIX i XX Judith Santos-Olmo Santamaría Historiadora Resum: L'article presenta la història de la circulació monetària més rellevant dels segles XIX i XX al territori valencià. S'inclou a grans trets la política monetària més rellevant així com la iconografia més significativa representada a les monedes i bitllets emesos.
Serie de Trabajos Varios 130 (Museu de Prehistòria de València, Diputació de València), 2023
Les monedes catalanes. Estudi i descripció de les monedes carolíngies, comtals, senyorials, reyals y locals propries de Catalunya, 3 vols., Barcelona. MHC A. Heiss (1867-1869): Descripción general de las monedas hispano-cristianas desde la invasión de los árabes, 2 vols., Madrid. NCCAM M. Crusafont (1982): Numismàtica de la Corona Catalano-Aragonesa Medieval, Madrid. Comuns anv. anvers desc. descentrada e. err. encuny amb error e. mod. encuny modificat e. rep. encuny reparat e. trencat encuny trencat e. despl. encunyació desplaçada rev. revers sim. similar, semblant a vt. variant vt. indet.
Veleia: Revista de Prehistoria, Historia Antigua, Arqueología y Filología Clásica, 8-9, 1992
Pág. 262. Moneda n. 0 38. Este sestercio presenta en el anverso el busto de Faustina tocado con la diadema. En el reverso la figura de la Salud alimentando a una serpiente enroscada alrededor del altar corresponde a RIC III 3 , 1668. BPEJO: LAS ERMITAS-BARCABAO 4. Pág. 243. Moneda n. 0 2 de Nerón 5 • El ejemplar tiene la referencia del RIC I, no de la edición antigua sino de la de Sutherland 6 de 1984 y le dan como referencia la n. 0 605. Sutherland realiza la clasificación de las monedas de Nerón en base al trabajo realizado por Mac Dowall 7 , y la incluye en la V emisión de Roma. En realidad la moneda que mejor se aviene a la de la fotografía es la n. º 593 de Mac Dowall 8 que corresponde a la n. 0 543 de Sutherland 9. Esta moneda pertenece a la emisión n. 0 V de Mac Dowall y a la n. 0 4 de Sutherland. Ambas se emiten en el año 66, un año antes que la número 605, acuñada en el año 67 d .C. Pág. 245. Moneda de Alejandro Severo que corresponde al RIC 10 , IV, parte 11, 648 a. Pág. 246. Moneda n. 0 9. Antoniniano de Claudio 11, que corresponde o bien a RIC 11 , V, parte l.ª, núm. 14 de ceca Roma, pág. 212 , o bien a la moneda n. 0 197 de ceca Antioquía, pág. 228. Pág. 246. Monedan .º 10. Antoniniano de Claudio 11, que corresponde a RIC V, parte l.ª , núm. 32 ceca Roma, pág. 214. Pág. 246. Moneda n. 0 14. Antoniniano de Tétrico I , que presenta en el reverso de leyenda LIBERALITAS. Esta palabra finaliza en dos posibles variantes: AVG o AVGG. En ambos casos lleva el motivo de la Liberalidad o Liberalitas de pie a la izquierda. Según cual sea su variante sostiene diferentes objetos. Con AVG sostiene balanza y cornucopia (RIC 12 , V, parte 11, n. º 92) , con AVGG palma en lugar de balanza (RIC V, parte 11 , n. º 93). Pág. 24 7. Moneda n. 0 15. Antoniniano de Tétrico l. Según la descripción correspondería a la número 70 del Cohen , ya que la 72 tiene doble G en A VGG, mientras que la 70 sólo lleva AVG. Ambas llevan la misma descripción: la figura de Laetitia o la Felicidad de pie , a la izquierda, sosteniendo corona de laurel y áncora. Dependiendo de ello con AVG la atribuiríamos a la número 86 del RIC 13 , y con A VGG a la número 87. Esta última en caso de corresponder a este número, sería acuñada posiblemente en Tréveris .
Les inscripcions, figures i símbols en les monedes catalanes medievals
Fa pla bé Joaquim Botet i Sisó d'encapçalar la seva monumental i rigorosa obra "Les monedes catalanes" 2 recordant la precisa i, en el seu moment, exacta definició de moneda que dóna sant Isidor de Sevilla: "In nomismata tria quaeruntur: metallum, figura et pondus; si ex iis aliquid defuerit, nomisma non erit". 3 El metall, el pes i el símbol són els tres elements essencials de les monedes en l'antiguitat i en l'edat mitjana. És més, la característica que s'ha revelat més duradora és la "figura"; el metall, tot i perviure, ha estat suplantat en bona part pel paper i el plàstic, matèries en què el pes té poca rellevància. És la "figura", la representació figurada en què no manquen les llegendes, la que dóna la "garantia del poder públic", com encertadament indicà el mateix Botet 4 , i, per tant, la més imprescindible, la principal. Fins al punt que no pot sorprendre que aquesta essencialitat faci que s'hagi vist en el mot nomisma una derivació de nomen, i que una de les accepcions de nomisma sigui precisament la de diners portadors dels noms de qui els feren encunyar, tal i com es veu en les actes del Concili de Francfurt de l'any 794. Podríem dir que d'alguna manera es culmina així un procès que, en la nostra cultura llatina, va del valor donat al simple metall sense més, del valor material en sentit propi, al valor figurat, al 1 Aquest text reprodueix la conferència dictada el 16 de maig de 2012 dins el XXII Seminari d'història monetària de la Corona d'Aragó, organitzat, sota coordinació del Dr. Albert Estrada-Rius, pel Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d'Art de Catalunya. 2 BOTET I SISÓ, Joaquim.Les monedes catalanes: estudi i descripció de les monedes carolingies, comtals, senyorials, reyals y locals propies de Catalunya. Barcelona: Institut d'
Moneda y circulación monetaria en el País Vasco durante la Antigüedad (siglos II a.C. - V d.C.)
1990
Este estudio comprende dos partes bien diferenciadas. En la primera de ellas presentamos un catálogo de los hallazgos monetarios procedentes del País Vasco peninsular, recuperados tanto en excavaciones y prospecciones arqueológicas como en recogidas casuales fuera del ámbito de la investigación. En la segunda parte se tratan los aspectos relacionados con los orígenes y condicionantes del uso de la moneda entre los pueblos que ocupaban la región en época antigua, las razones que motivaron la emisión de las primeras series indígenas y la extensión geográfica de su uso. Más adelante nos ocupamos de las primeras acuñaciones romanas y la posterior ampliación de su circulación, sus fuentes de aprovisionamiento y otros aspectos relacionados con el origen de las emisiones.