El 'Viatge de Pere Porter a l’Infern'. Tradició literària i context barroc (original) (raw)
Related papers
El 'Somni de l'infern' de Pere Jacint Morlà i la tradició satírica en el barroc
2005
Somni de l’infern by Pere Jacint Morlà epitomizes the conventional, satirical motifs of Baroque poetry and also offers a truly complete spectrum of seventeenth-century society. Furthermore, from a literary point of view, it shows an affinity with the literary output of Francisco de Quevedo and Jacint Alonso Maluenda. In fact, Morlà’s composition is indebted to Sueños and the ballad Los que quisieren saber by Quevedo, in which hell is used as a pretext for the satirical and burlesque. The case of Maluenda only appears to be different: although neither in Cozquilla del gusto nor in Bureo de las musas del Turia nor in Tropezón de la risa is hell represented satirically as in Quevedo or Morlà, the social types satirized are the same. What is more, Maluenda’s plays do indeed offer us a vision of hell in the form of Infierno, baile famoso entremesado, included in Ramillete gracioso, compuesto de entremeses famosos y bailes entremesados, por diferentes ingenios (València, Silvestre Esparsa, 1643).
2015
Entre el gran nombre d’edicions de la «Peregrinació del Venturós Pelegrí» ab les «Cobles de la mort» impreses a Cervera als segles XVIII-XIX, n’estudiem setze que transmeten la mateixa sèrie de gravats, en la qual es representen algunes escenes del pelegrí visionari i/o l’ànima del purgatori que se li apareix. A banda de reproduir en facsímil tota aquesta sèrie, la portada de quinze edicions i la primera pàgina conservada d’un exemplar únic acèfal, en fem una descripció bibliogràfica i ressenyem els exemplars localitzats en biblioteques d’arreu del món. Tant des del punt de vista quantitatiu com cronològic, aquesta sèrie destaca per ser la més reiterada i documentada entre totes les que s’han imprès des del segle XVII fins a l’actualitat en edicions d’aquestes obres.
La creu, un jove Stefan Zweig a Hostalric. Entre el viatge i la història
La creu, Stefan Zweig. Hostalric: Ajuntament d'Hostalric. 2021, pp. 25-46. ISBN: 978-84-09-26043-0, 2021
Estudi del relat de juventut de Stefan Zweig, "La creu". Es fa una anàlisi del viatge de Zweig a Espanya, durant la primavera del 1905, tenint en compte el carteig de Zweig amb Hesse i els articles de viatge de Zweig escrits en aquell viatge. Emergeix la importància i el gran coneixement de la cultura francesca en Zweig, la voluntat d'expressar un sentiment antibèl.lic a través d'un fet històric concret, la Guerra d’Independència Espanyola (1808–1814) en un espai, Hostalric, també especific.
Revista de cancioneros impresos y manuscritos, 2020
Francesc Fontanella (1622-1682/83) fou un dels personatges més actius en la societat del segle xvii a Catalunya, una època difícil i poc estudiada des del punt de vista estètic que s'emmarca entre l'enlluernament pel Barroc castellà i la decadencia política espanyola. El nostre autor, membre d'una família de juristes del Principat, va viure la Guerra dels Segadors (1640-52), intervingué amb el seu germà Josep en
2014
Among the volumes published in eighteenth century Cervera, we examine seven editions of the «Peregrinació del Venturós Pelegrí» ab les «Cobles de la Mort», which reproduce the same series of eight woodcuts illustrating some of the events that happen to a visionary pilgrim and a ghost from purgatory. These editions have no date, but they indicate the name of a printer called Emanuel/Emmanuel Ibarra. Some of the ornaments and other formal elements visible on these editions were used by the same printer in other books dating from 1739 to 1747.
Cinc capelles de la banda nord de la catedral gòtica de Girona contenen nou tombes episcopals, sis amb jacent i quatre amb epitafi. Dins el claustre romànic es conserven les làpides epigrafiades dels sepulcres d’altres quatre bisbes, i encara una més es troba al lapidari. Aquest estudi justifica que la majoria d’aquests túmuls es van concentrar i conservar a la desapareguda sala capitular romànica entre finals del segle XII i els voltants de l’any 1365. Atesa la profusió textual dels sepulcres, amb mètrica lleonina en la major part dels casos, i considerant la redundància d’alguns dels termes emprats, és factible interpretar que els prelats i canonges gironins van conformar a la sala del capítol una veritable capsa de reverberació visual, textual i ocasionalment acústica, que va ser desmantellada amb el desenvolupament de la fàbrica gòtica i el trasllat de les tombes a una segona i definitiva ubicació que ha perviscut fins avui.