Entrem dins d'una casa medieval (original) (raw)
2022, L'Erol, Revista cultural del Berguedà, 151, p. 21-127
Jordi Bolòs i Imma Sànchez-Boira (2022): Entrem dins d'una casa medieval, L'Erol, Revista cultural del Berguedà, 151, p. 21-127
Sign up for access to the world's latest research.
checkGet notified about relevant papers
checkSave papers to use in your research
checkJoin the discussion with peers
checkTrack your impact
Related papers
Entrada del complex episcopal dins murs entre els segles X-XI, L
2004
La més recent investigació textual i arqueològica sobre la seu gironina ens permet presentar una de les evolucions més notables i singulars que hagi pogut veure cap altra ciutat europea en el trànsit de l'antiguitat tardana a l'alta edat mitjana. Les dades, resumides, són aquestes: fins a la darreria del segle VIII, el complex episcopal gironí se situava fora murs, al voltant de l'església martirial de Sant Feliu; a principis del segle IX, el complex es desdoblà amb la consagració d'una segona església episcopal, Santa Maria, dins murs, raó per la qual la seu fou coneguda, al llarg d'aquella centúria, amb la doble advocació de Santa Maria i Sant Feliu. Al llarg del segle X, s'afermà la preeminència de Santa Maria fins al punt que, en l'últim terç del segle. Sant Feliu ja no és esmentada com a seu episcopal, encara que hi continuà vinculada com a una església dependent, sense personalitat ni administració pròpia. Des de final del segle, el procés s'accelerà amb la construcció d'una nova església catedral a Santa Maria, que complementà l'aixecament d'un nou complex episcopal dins murs, en gran part culminat a mitjan segle XI i format per xenodoquium, catedral, palau episcopal i conjunt canonical, a banda de noves residències de canonges i altres clergues en el seu entorn. Aquests fets significaren la consolidació de Santa Maria com a seu única, però també la profunda remodelació urbanística d'un sector significatiu de la ciutat, prop d'un 20% del total, expressió del nou domini del bisbe i dels clergues sobre la "seva ciutat".
Les finestres de Centcelles. Una aproximació a l'edifici baixmedieval
Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura. Homenatge al Dr. Alberto López Mullor, 2020
The Roman villa of Centcelles conserves 8 original windows and evidences of other two with a great variability of forms and constructive typologies. In fact, it can be said that no window is the equal of another. In this work we study this singularity and try to give an explanation. Five different types of windows are identified, indicating the architectural complexity of the building. In addition, it is noted that one of these types only has parallels in chronologies ranging from the 2nd century to the beginning of the 4th century AD and that it is unknown in post-Constantinian and 5th century architecture.
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.
Related papers
E. Pascual - A. Shelly - J. Maymó (eds.), El moble medieval a la Corona d'Aragó, Museu de les Arts Decoratives - Institut de Cultura de Barcelona, Barcelona, 2006, 2006