L'Empedrat CPR-247 de la necròpolis d'incineració de Can Piteu-Can Roqueta (Sabadell, Barcelona): un conjunt funerari del bronze final (original) (raw)
Related papers
2005
1. EL MARCO FÍSICO: EL CONTEXTO GEOLÓGICO 87 2. EL MARCO FÍSICO: EL CONTEXTO GEOGRÁFICO 88 3. EL MARCO BIOLÓGICO: EL CONTEXTO PALEOECOLÓGICO 90 CAPÍTULO III 97-117 HISTORIA DE LAS INVESTIGACIONES EN EL PARAJE DE CAN ROQUETA Y METODOLOGÍA APLICADA EN CAN PITEU-CAN ROQUETA X La necrópolis de incineración de CPR: estudio de los materiales cerámicos Javier López Cachero La necrópolis de incineración de CPR: estudio de los materiales cerámicos Javier López Cachero que caracterizarán el período III (750-600 ANE). Las necrópolis más representativas son Les Obagues, contemporánea a Can Missert II en Barcelona, Llardecans y Roques de St. Formatge en Lleida, y el complejo de El Molar -La Tosseta, respectivamente. En esta última fase también se observa la introducción del hierro, puesta en relación con nuevas "penetraciones culturales" procedentes de los palafitos suizos (Vilaseca, 1973: 262). El período IV (600-450 ANE) significa la llegada de las primeras importaciones coloniales y el inicio de las transformaciones que llevarán a la configuración del mundo protoibérico durante el período V (450-300 ANE). De nuevo son las necrópolis, en este caso Can Canyís y el Coll del Moro de Gandesa para el período IV y el Coll del Moro de la Serra d'Almors en Tivissa para el período V, las que definirán mejor estas dos fases finales. Por último, habrá un período VI, representado por la sala P de Cova de la Font Major, que fechará entre el 300 y el 250 ANE. La influencia de los trabajos de Vilaseca se dejará sentir en los siguientes trabajos que desarrollarán esta misma temática a lo largo de la década de los años 70. El primero en hacerse eco de estos nuevos planteamientos será Maluquer de Motes (1971) que transformará radicalmente su modelo de 1946. En primer lugar, subirá la La necrópolis de incineración de CPR: estudio de los materiales cerámicos Javier López Cachero Foto 10.-Tumba CPR-495. Vista de su loculus situado en el mismo centro de la fosa.
La necròpolis de Can Piteu – Can Roqueta (Sabadell, Barcelona) ha proporcionat un conjunt de materials quantitativament molt nombrós. Com a exemple podem citar les poc més de 2.000 peces ceràmiques individualitzades o els més de 550 objectes metàl·lics de coure/bronze, ferro i bimetàl·lics identificats. Una primera aproximació al ritual, però, ens permet observar una considerable diferència entre el bronze final i la primera edat del ferro, amb una col·locació d’objectes molt modesta en el primer cas, on el més usual és l’aparició del vas cinerari amb la corresponent tapadora ceràmica. Igualment, la presència d’aixovar metàl·lic a l’interior de les urnes cineràries i de les tombes del bronze final és bastant escassa. Així, d’un total de 412 estructures estudiades i datades dins d’aquesta fase (399 de les quals, tombes), només 44 contenen algun element metàl·lic fins a sumar un total de 62 objectes. Malgrat tot, quan aquests objectes apareixen al nivell superficial de la tomba i/o associats al seu nivell de destrucció, la interpretació com aixovar i, fins i tot, la seva atribució cronològica resulta complicada de valorar. Per tant, si els valorem a part, haurem de concloure que només 19 tombes contenen aixovar i que el seu nombre total és de 24 objectes. Aquests objectes són tipològicament molt homogenis entre si, ja que responen a tres funcionalitats molt concretes: l’ornamentació del cos (braçalets, denes i arracades), complements del vestit (botons, anelles i cadenes) i la cura del cos (navalles i pinces). A més, hi ha un petit conjunt de restes indeterminables d’interpretació difícil. La nostra intenció en aquest treball és analitzar detalladament els contextos arqueològics associats a aquests objectes i aprofitar el significatiu volum de dades de què disposem per tractar d’interpretar alguns dels aspectes rituals que hi ha darrere d’aquests dipòsits funeraris.
2015
Els ornaments personals en matèries dures animals i en argila cuita estan presents a la necròpolis de Can Piteu-Can Roqueta de forma residual, donat que la gran part de l’ornamentació està representada bàsicament en metall. El nombre de peces evidencia l’abandonament de certes matèries primeres per a la producció d’habillament com a conseqüència de la introducció de noves manufactures. Pel que fa a les espècies de malacofauna marina determinades a Can Piteu-Can Roqueta pertanyen al tipus Mollusca (mol·luscs, animals tous), al subtipus Conchifera (Mol·luscs amb closca) i a les classes Bivalvia (bivalbs) i Gastropoda (cargols).
The research focuses on the use of animals in ritual deposits. It is based in the analysis of the faunal remains recovered from the internal funerary and ritual structures carved in the clay, in the settlement of the Early Bronze Age Can Roqueta II (Sabadell, Barcelona). The results show that children, women and men were buried together in a very similar ceremony and accompanied by animals. Sheep and goats, cows, pigs and dogs are the best-represented, although carnivores and birds are also documented. While many of these animals were offered as a meal to accompany the deceased on his journey, the dogs, which were not consumed, were probably sacrificed as guides of the soul. The research aims to show that animal sacrifice is a universal response to death, with slight differences that probably reflect cultural and social adjustments.