A la memòria de Lluís Alcanyís: en el V centenari de la seua eixida d'aquest món (original) (raw)

Esclavatge i saviesa: fluctuacions d’una anècdota entre biografia, novel·la i els Fets de Tomàs

Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia 14, 2024, pp. 51-73, 2024

Scholars tend to draw attention to the characteristics shared by various texts considered “open”, “pluriform”, “fluid” or even “lowbrow literature”, such as, especially, the Life of Alexander by Pseudo-Callisthenes, the Life of Aesop, or some Apocryphal Acts of the Apostles, in particular those of Paul, Peter and Thomas. Undoubtedly, the fluidity of this type of texts explains well some of their compositional devices and the complex vicissitudes of their transmission, but it is important not to lose sight of the fact that their redactors come from a common rhetorical training and that the expectations of their audience were also very similar, with the differences for each work that should not be ignored, of course, but that, in any case, allow to trace some significant common trends. To prove this, I will consider the fluctuation between some of these works of an essentially novel narrative material: the sale of the protagonists as slaves, with the frequent presence of kidnappings by pirates. This shared anecdotal pattern also make it possible to explain the “sapiential” characterization, the image of the clever and cunning sage, which the protagonists of all these works usually present to a greater or lesser extent.

Lluís Alcanyís y la instrumentalización del Santo Oficio.

Buttletí de l’Institut d’Estudis Calpins, nº 1, 2009

En 1506 era quemado en la hoguera Lluís Alcanyís, médico valenciano de primer orden y el primer catedrático de medicina de la Universidad de Valencia. El ejercicio médico le había reportado un gran prestigio, sancionado por las autoridades locales en diversas ocasiones, pero la condena de su mujer, por criptojudía, le arrastró a la muerte. Pese a su notable posición social, su círculo de amistades y su papel entre la intelectualidad, no pudo salvarse. ¿Fue una motivación religiosa lo que le condenó?

El cos d’un text únic, més que singular: l’Alcorà

2020

Més de 1.600 milions de persones creuen que l'Alcorà no és un llibre qualsevol. Constitueix el text fundacional de l'islam i conté la seva doctrina i la seva normativa tot proporcionant als lectors el criteri necessari per poder distingir entre el bé i el mal. Així s'explicita, per exemple, al fragment següent: Vàrem donar a Moisès i Aarón el criteri, una claredat, una amonestació per als temorosos de Déu que tenen por del seu Senyor en secret i es preocupen per l'Hora [Final] / Això és una amonestació beneïda que nosaltres hem revelat (Alcorà, 21: 40/48-51/50). 1 * Escric en ple confinament pel covid-19 i sense accés a obres de referència, circumstància que compensaré donant-les com a bibliografia final. 1 Cito adaptant al català la traducció castellana de Julio Cortés (Herder, Barcelona 1999) encara que existeixi la traducció al català de M. de Epalza (Proa, Barcelona 2001), magnífica en molts aspectes, però, al meu entendre i lamentablement, no en tots.

La Memòria fragmentada a les Reflexions de la vellesa d'Anna Murià

2015

La tesi compren l’ultima etapa d’Anna Muria, una autora que va viure la practica totalitat de la vida dedicada al poeta Agusti Bartra. L’objecte d’estudi es el periode posterior a la mort del company. En concret, es basa en Reflexions de la vellesa: una obra que inclou dues parts diferenciades tant en l’estil com en la finalitat. La primera es un dietari singular que va escriure del 1984 al 1990, un conjunt de cavil·lacions a l’entorn de temes tan diversos com la vellesa, la mort, la curiositat filosofica, entre altres. La segona part la conformen un recull de ressenyes i d’articles publicats a L’Actualitat i El 9 Nou de Terrassa entre els anys 1993 i 2000. S’hi analitza la idiosincrasia de les recensions i els articles i les relacions de l'escriptora amb altres autors de l'epoca amb qui comparteix experiencia vital i/o intel·lectual. L’estudi recorre a l’obra assagistica anterior (tant autobiografica com biografica) i a col·laboracions periodistiques diverses per tal de com...

Presència de Víktor Frankl, en el centenari del seu naixament (1905-1997)

Jordi Segura i Bema1 E nguany hem commemorat el centenari del naixement de Viktor E. Frankl, fundador de la logoterapia, el mctode psicoterapPutic que, com ha definit X.M Domínguez "pretén ajudar la persona a posar-se en disposició de trobar el seu sentit existencial i descobrir els valors que dimanen d'aquest sentit". (Dominguez, 2005, o.c., p. 40). V. Frankl ha estat un autor prolífic, llegit i molt escoltat arreu i reconegut en gran nombre d'universitats, encara que marginat per alguns col.lectius de psicoterapeutes. Aixo es deu a diverses raons. La primera, i potser més important d'aquests fets, és que fou el mateix Frankl qui voluntariament no va voler "crear escola" a l'estil d'altres innovadors. Ell sabia que la logoterapia no era un model psicoterapPutic tradicional, sinó més aviat una manera d'enfocar la vida, d'entendre el mateix procés terapcutic i de complementar altres metodes de treball. Així ho pensava i així ho feia saber. Fidel a si mateix, als orígens de la seva proposta i a la concepció de la terdpia, assumia com a missió difondre aquests principis. Per tant, no va voler constituir "societats internacionals ..." ni amb prou feines organitzar "masters especialit

Les falles d'Alàs: del pergamí a la baixada

Actes del Simposi Internacional Festes del Foc dels Solsticis als Pirineus, 2022

La descoberta d'un esment documental que situava el primer esment conegut de la celebració de les falles al Pirineu català al nucli d'Alàs al segle xvi ha servit de pretext per crear un esdeveniment d'aquestes característiques en aquest nucli de la comarca de l'Alt Urgell, que no comptava amb una tradició prèvia en aquest camp. La presentació del document i el procés d'organització i de desenvolupament d'aquesta primera baixada de les falles d'Alàs són els aspectes que es desenvolupen en el present article.

In memoriam Lluís Garcia Ballester: herència i record

2001

Nota editorial: El 10 d'octubre del 2000 l'amic i col·laborador Lluís Garcia Ballester ,viam est universae carnis ingressus' (per dir-ho amb la fórmula medieval); no sols havia estat atent als primers passos d'aquest anuari, sinó que compartí la responsabilitat de preparar la «I Trobada Internacional d'Estudis sobre Arnau de Vilanova» i el nostre volum XIV. ATCA, per la seva banda, fou sempre sensible a la successiva aparició dels volums de la seva obra principal, les «Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia», les noces d'argent de les quals havíem celebrat cinc mesos abans, el maig del 2000; fou la seva darrera intervenció pública entre nosaltres; deixem, en primer lloc, constància d'aquell acte, que té tota la significació d'un testament, i després recordarem la seva vida. Aquest és el nostre tribut a la memòria de l'amic i col·laborador, bo i desitjant que prest arribin a bon port les dites obres completes. Seran per a l'amic un «monumentum aere perennius». Lluís Cifuentes IN MEMORIAM. LLUÍS GARCIA BALLESTER: HERÈNCIA I RECORD El 25 de maig del 2000 se celebrà el 25è aniversari de les Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia (AVOMO), un projecte internacional inciat el 1975, i encara obert, per a l'edició de les obres mèdiques d'Arnau de Vilanova ben conegut dels lectors d'aquest anuari, codirigit per Luis García Ballester, Juan A. Paniagua i Michael R. McVaugh.