Els testaments del jurista i polític Miquel Sarrovira (c.1514-1604) i d’Altília Cordelles (†1602) (original) (raw)
Related papers
Llibre de testaments (1397-1429) d'en Pere Oriola, notari de Fondespatla. Edició i estudi lingüístic
2019
El lector trobarà en aquest estudi una doble aportació: d’una banda, l’edició acurada d’un text antic inèdit, redactat entre els anys 1398 i 1429, i de l’altra una visió general de la llengua en què està escrit, un llenguatge jurídic ple de formulismes, on els arcaismes i els dialectalismes hi troben acollida, amb l’explicació dels condicionants externs que els afavoriren o els determinaren; qüestions complexes i suficientment estudiades que permeten al filòleg iniciar un recorregut per cada un dels nivells de l’anàlisi gramatical. Per últim, un complet apartat onomàstic i l’estudi de la toponímia menor de la zona, que de ben segur ajudarà a completar els treballs ja iniciats sobre els noms de lloc de la comarca.
El llibre de testaments del notari de Ciutadella Jaume Comes (1451-1462)
Revista de Menorca, 99 , 2020
Resum: El present treball aborda l’anàlisi d’un llibre de testaments de la segona meitat del segle XV, del notari ciutadellenc Jaume Comes. A partir de l’estudi de les característiques i del contingut d’aquest volum, un dels pocs conservats per a la Menorca medieval, és possible oferir una imatge aproximada tant del funcionament i de l’activitat d’una notaria menorquina baixmedieval, com dibuixar un petit esbòs de la societat de la Ciutadella del 1400 en el moment transcendental de la mort. Paraules clau: Notariat, baixmedieval, testaments, mort, mentalitats, Menorca. Abstract: The present paper analyses a book of testaments of the second half of the 15th century, by Ciutadellian notary Jaume Comes. By studying the characteristics and the contents of his work, one of the few preserved from Medieval Menorca, it is possible to offer a broad image of the functioning and activity of a Late Medieval Minorcan notary, as well as outlining the society of Ciutadella in 1400 during the transcendental moment of death. Key words: Notary, Late Middle Ages, testaments, death, mentalities, Minorca.
El testament de Manuel Mercader i Torà (1674-1737), rector de la Universitat de València
L’objectiu del present paper no és un altre que el de donar a conéixer el testament d’un dels homes clau del moviment austriacista al regne de València, Manuel Mercader i Torà, les darreres voluntats del qual foren fetes efectives en juny de 1737 a Londres, tot quedant registrades en la cort provincial de Canterbury, d’on ara les hem pogut rescatar. Tot i que l’instrument jurídic no inclou excessives dades, aporta, si més no, la datació del naixement i la mort del mateix Mercader, alhora que proporciona informacions personals sobre el seu desventurat final a la capital anglesa. En conseqüència, hem decidit reunir i ordenar en un sol text les diverses notícies que es coneixien fins el moment sobre les seues activitats a través de monografies ja publicades, bo i afegint en l’apèndix documental la transcripció i traducció del testament.
Estudis del Baix Empordà, 2015
Aquest article pretén donar a conèixer una sèrie de comissions artístiques realitzades a la Catalunya d’inicis del segle XVI. Es tracta de diverses comandes pietoses vinculades amb el testament de Galceran de Requesens, a qui també dediquem una breu biografia. Unes obres que es porten a terme en llocs importants en la trajectòria vital del personatge, i que s’inicien després de la seva mort, el 1505. Un dels indrets principals fou el santuari de Montserrat, on es rehabilita una capella, es decora amb un nou retaule, i s’adeqüen les set creus del camí vell de Collbató. A Barcelona es reforma l’església de Sant Miquel, també amb un nou retaule. I, finalment, s’executa un sepulcre a la parroquial de Palamós, del qual no han quedat testimonis materials.
Testament de Ferran de Cardona-Anglesola i Requesens (1543)
Quaderns de "El Pregoner d'Urgell", 2017
Article on fem la transcripció i l'anàlisi del testament d'un dels barons de Bellpuig, Ferran de Cardona-Anglesola (1521-1571). El personatge fou conegut per la defensa dels interessos de la noblesa catalana front a la política dels virreis, per patrocinar l'edició de l'obra poètica d'Ausiàs March, perquè durant la seva minoria d'edat s'acabà l'obra gòtica del convent bellpugenc i per ser fill del virrei de Nàpols enterrat en un mausoleu de marbre a la vila urgellenca. La redacció del testament està realitzada al 5 de juny de 1543, 28 anys abans de la seva mort a Sant Cugat del Vallès, on s'hi conserva una memòria sepulcral en una làpida (vegeu foto). El testament aporta major coneixement sobre la família Cardona-Anglesola i altres detalls d'organització i patrimoni (servents, joies, diners, entre altres).