L'eixample de Girona i l'urbanisme de la segona meitat del segle XIX (original) (raw)
Estudi General, 1986
LA INTEGRACIO A L'<<ALOU FEUDAL)) DE LA SEU DE GIRONA DE LES TERRES BENEFICIADES PEL ((REGIM DELS HISPANS)). ELS CASOS DE BASCARA I ULLA, SEGLES IX-XI (*) RAMON MARTÍ L'objectiu d'aquest paper és resseguir el procés de subjecció econbmica fiscal, a la Seu de Girona, de l'espai agrari comprks al seu domini durant els segles IX-XI. Aquest resseguiment és restringit als indrets més ben documentats i que ens aporten dades fiables al llarg dels tres segles. Veurem com el procés de subjecció seguira uns passos diferents i obtindra uns resultats diferents a cadascun dels llocs estudiats, conseqiikncia de la participació de circumstancies locals concretes. No hem trobat ((gironins)) fidels del bisbat de Girona, només propietaris de terres i habitants d'una vila (villa) o ((vilan) (villare) a l'hora de fer valer els seus drets sobre la terra. Recentment Th. N. Bisson ha fet palesa l'ínfima <(catalanització>) de Catalunya al segle XII'; amb més raó cal suposar-ho encara als segles precedents. Aquests (<catalans)) tenen per identitat la del lloc on viuen i la heretada dels seus avantpassats. De vegades l'únic testimoni de l'origen d'un home és el seu nom; puntualment anotarem a peu de pagina la relació d'antropbnims d'origen germanic/llatí quan tinguem un grup coherent de pobladors2. El primer precepte carolingi conservat és el que atorga el 834 Lluís el Pietós al bisbe Wimer, on li reconeixia drets fiscals sobre 9 viles i 4 ((vilars)). El darrer el rebra Wigo el 922 de Lluis d'Ultramar i hom hi fa menció de gairebé 30 viles, 15 ((vilars)), 2 cenobis i diverses valls3. Aquest increment del nombre de propietats proper al 200 O/ o en menys d'un segle i l'adquisició de nous drets fiscals és la pauta seguida per la Seu gironina en el període estudiat. En els dos preceptes citats es reconeix al bisbe la facultat de jutjar i fer justícia en el seu domini, la qual cosa li sera útil per fer-se justícia ell mateix i por-' d'essor de la Catalogne: identité, pouvoir et idéologie dans una société du XII. sitcle>), Annales E.S.C., 1984, n." 3 , pp. 454-79. ((... au début du XII. sikcle, lorsque italiens et étrangers parlent pour la premikre fois de ((catalans)) et de ((Catalania)), c'est-a-dire, selon l'étymologie la plus plausible, (d'hommes issus) de la ferre des chdtelains (((castlans). Ilparait douteux que cette perception implique d'autres dimensions culturelles de l'identité social. Ni les juges, ni les moines, pour ne mentionner que deux catégones sociales caractéristiques, ne manifestent un intér2t ou un attachement ouvertement régionalistes au x~=sit?cle)), p. 456. Dintre del grup d'antropdnims llatins compte també els d'origen grec i hebraic que deuen la seva difussió al cristianisme. De vegades la tasca de classificació dels noms presenta dificultats, degut a la corrupció de les formes que ens han arribat a les copies. Ens ha estat una gran ajuda rellegir AE-BISCHER, P., Essai sur l'onomastique catalane du IX au x~~~s i k c l e ,
La representació cartogràfica de la Riera d'Argentona a la primera meitat del segle XIX
Durant la segona meitat del segle XIX es produiria a bona part de Catalunya el que podríem anomenar una explosió creadora de diferents documents cartogràfics. Probablement la categoria cartogràfica per excel·lència seria aquella associada a la reforma tributària de 1845 i plasmada en atles i plànols parcel·laris que es van elaborar amb especial intensitat durant el període comprès entre els anys 1848 i 1854.