Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (original) (raw)
Related papers
La investigació al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. XII Jornades sobre Recerca al Parc Nacional, 2022
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici es va crear el 1955 sobre un territori amb una llarga història d’aprofitament humà dels seus recursos naturals. Aquest article vol oferir un breu repàs dels canvis en la gestió d’aquests recursos al llarg del segle xx, fent èmfasi en el potencial polític desigual dels diferents actors socials que hi han participat, així com en la variació de la percepció respecte d’aquests recursos i ampliant, en alguns casos, l’abast geogràfic al conjunt de les quatre comarques que tenen part del seu territori situat dins el parc nacional.
Rubrica Contemporanea, 2022
Los temas ambientales fueron una preocupación menor para el régimen franquista, con una salvedad, al menos a nivel retórico: la protección de la naturaleza. Este artículo tiene como objetivo analizar la relación entre la conservación de la naturaleza y su imagen pública, teniendo en cuenta el papel que jugó la divulgación, en el caso del Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici (creado en 1955), y sacando a la luz también las tensiones existentes entre estas cuestiones y las circunstancias socioeconómicas de la población local del momento. Para ello, se han analizado fuentes de diversa índole y dirigidas tanto a un público general como a un público específico: legislación, obras que hablan del parque nacional, relatos de viajes a esa zona del Pirineo catalán, textos sobre conservación de la naturaleza y sobre parques nacionales, prensa, publicaciones periódicas de colectivos, grabaciones del NO-DO y documentos de archivo del Centro de Documentación del parque. A partir de las fuentes examinadas, se identifican distintos discursos y visiones acerca de la naturaleza y su conservación en distintos actores sociales. Environmental issues were a minor concern of Franco’s regime, with one exception, at least on a rhetorical level: the protection of nature. The aim of this article is to analyse the relationship between nature conservation and its public image, taking into account the role played by popularisation in the case of the Aigüestortes and Estany de Sant Maurici National Park (created in 1955), and to bring to light the tensions that existed at the time between these issues and the socio-economic circumstances of the local population. To this end, a wide range of sources were analysed, both those aimed at the general public and those for specific audiences: legislation, works that mention the national park, accounts of trips to this area of the Catalan Pyrenees, texts on nature conservation and national parks, the press, periodicals published by various groups, NO-DO films and archive documents from the Park’s Documentation Centre. From the sources examined, various discourses and visions about nature and its conservation in different social actors are identified.
Beltran, O.; Estrada, F.; Vaccaro, I. Les muntanyes... In: La investigació al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. IX Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, p. 235-247. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2013
Els usos tradicionals de les muntanyes tradueixen un coneixement empíric sobre els ecosistemes d'aquestes que s'ha anat acumulant durant generacions, expliquen la configuració històrica dels seus paisatges i són, per això, una part fonamental del patrimoni immaterial de la seva població. Les ciències socials estan capacitades per fer contribucions rellevants en les polítiques de conservació a través d'aportar un coneixement sistemàtic sobre els atributs socials del paisatge. A partir de l'anàlisi de les muntanyes del PNAESM, es presenten en aquest text els trets principals d'una metodologia per l'estudi dels entorns antropogènics des de l'Antropologia Social. Traditional uses of the mountains translate an empirical knowledge about these ecosystems that has been accumulated over generations, explaining the historical configuration of its landscapes and are therefore an essential part of the intangible heritage of its people. Social sciences are capable of making contributions relevant in conservation policies through providing systematic knowledge about social attributes of the landscape. From the mountains of PNAESM analysis, we present in this document, the main features of a methodology for the study of anthropogenic environments from Social Anthropology.
Més de 2000 anys d'arquitectura ramadera al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
IX Jornades sobre recerca al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Boí (LLeida).
The archaeological explorations realized inside the National Park have discovered more than three hundred points of archaeological interest a good part of which correspond to architectural structures in open air linked provisionally to pastoral activities. In this work we want to describe the enormous variability that we can observe in this type of deposits, expose the methodology that has followed for the study of this type of remains and to present the empirical documentation obtained in 4 deposits that consist of big sets of architectural structures.
The aim of this study was to relate soil fertility with stand structure and composition of Pinus uncinata forests reforested naturally in the past 50 years in the Aigüestortes and Estany de Sant Maurici National Park. Overall, the soil in the 29 sampled plots is acid with high levels of nitrogen and organic matter, low rate of mineralization, low levels of phosphorus (Olsen), a very low cation capacity exchange, and low sodium contents and high potassium, calcium and magnesium concentrations. Young forests developed over granite soils are sandy, with a high content of organic matter. These stands are mainly originated by the expansion of the forest into rhododendron bushes. New forests developed over schists and calcosquists, from colonization of abandoned pastures or managed forests had finer soil texture and higher levels of phosphorus (Olsen) and CIC. The highest density of young Pinus seems to be linked to organic soil fertility, while soil fertility in forests with a higher den...
2015
For the last 14 years, archaeological research at the National Park and its surrounding areas has facilitated the documentation of archaeological records with a chronological density, diversity and breadth that would have been unimaginable just a few years ago. This fact has opened the door to understanding the processes of occupation and settlement in mountain areas above 1,500 m. Combining archaeological research with other paleoenvironmental studies has also enabled correlating the sequences of human occupation with the climatic dynamics and evolution of paleovegetation. The excavation of a small cave at Lake Coveta and the dolmen at Font dels Coms and, in recent years, the cave in Sardo complete the dataset currently available for this area, illustrating the main vectors that could have guided the Neolithic occupation of these high mountain areas.