Educació i immigració a les Illes Balears: cap a una dualització escolar i social? (original) (raw)

2004, Anuari de l’educació de les Illes Balears 2004

RESUM L'objectiu d'aquest treball és analitzar un dels fenòmens més significatius dels darrers anys del segle XX i primers del segle XXI a Espanya i a les Illes Balears: la immigració escolar a la comunitat autònoma de les Illes Balears i els seus efectes més importants.Així, d'una banda, s'analitza l'evolució del procés d'immigració escolar a les Balears, a partir de l'anàlisi de diverses dades, com el nombre d'estudiants per nivells, per illes, per tipus de centre o per procedència, i, d'altra banda, es fa una valoració d'aquestes dades, amb una especial referència a la possibilitat d'entrar en una dinàmica de dualització escolar i social en funció de la forma com es duu a terme el procés d'escolarització a les Illes Balears. RESUMEN El objetivo de este trabajo es analizar uno de los fenómenos mas significativos de los últimos anos del siglo XX y los primeros del siglo XXI en Espana y en las Islas Baleares: la inmigración escolar en la comunidad autónoma de las Islas Baleares y sus efectos mas importantes.Así, por una parte, se analiza la evolución del proceso inmigratorio escolar en las Baleares, a partir del analisis de los diversos datos, tales como el número de estudiantes por niveles, por islas, por tipo de centro o por procedencia, y, por otra parte, se hace una valoración de estos datos, haciendo una especial referencia a la posibilidad de entrar en una dinamica de dualización escolar y social, en función de la forma como se lleva a cabo el proceso de escolarización en las Islas Baleares. EL FENOMEN DE LA IMMIGRACIÓ A LES ILLES BALEARS És evident que la immigració és un dels fenòmens més significatius amb què s'enfronten els països més desenvolupats i, sobretot, els països de la Unió Europea que tenen un nivell de riquesa més alt (França,Anglaterra,Alemanya, Itàlia o Espanya); es tracta d'un dels reptes a què s'haurà de fer front amb la finalitat de possibilitar que el dit fenomen no provoqui problemes d'exclusió social, de xenofòbia i de racisme, sinó que suposi una oportunitat per fer una política d'inclusió social i que reforci els mecanismes de cohesió social de les societats receptores d'aquests fluxos immigratoris. Tanmateix, la realitat actual, lluny d'ésser optimista, és plena d'ombres que poden produir efectes negatius en els processos de construir un teixit social vertebrat, i en el qual la sostenibilitat social sigui un element fonamental, tant des de la perspectiva dels països desenvolupats com en els paï¬ sos del tercer i del quart món. Efectivament, és un fet cert que la immigració ha d'ésser aborda¬ da en el marc del procés de globalització econòmica que s'està desenvolupant, i com una conseqüència d'aquesta globalització. I aquest fet implica respostes globals dins cada zona geopolítica determinada. Espanya, fa un seguit d'anys, era un país d'emigrants que, com a conseqüència d'una situació políti¬ ca i econòmica determinada, tenia els països més desenvolupats d'Europa-Alemanya i França, fonamentalment-com a destinacions de la mà d'obra que el nostre mercat de treball no podia absorbir. En aquest context s'ha d'assenyalar que les remeses de divises que els emigrants espan¬ yols enviaven foren un factor fonamental de desenvolupament econòmic d'Espanya. Actualment, i des de fa un seguit d'anys, Espanya-i sobretot algunes comunitats autònomes com Madrid, Catalunya, el PaísValencià, les Illes Balears o Andalusia-s'ha convertit en una terra receptora d'im-Anuari de l'Educació de les Illes Balears. 2004 migrants procedents, bàsicament, del nord d'Àfrica, de l'est d'Europa i de l'Amèrica del Sud. I aquest fet està provocant una visibilitat real d'aquest fenomen, amb totes les conseqüències des de les perspectives econòmica, social, cultural, educativa, religiosa, policíaca o judicial. En aquest context de canvis demogràfics i socials, les Illes Balears, pel seu creixement econòmic, pel seu nivell de vida, per les seves característiques geogràfiques i insulars, pel seu poder d'atracció i per la seva situació estratègica dins la Mediterrània, presenten unes característiques demogràfiques molt concretes, i es destaca de forma específica la qüestió de la immigració; i en aquest sentit s'ha d'assenyalar que la comunitat autònoma de les Illes Balears incorporava un altre tipus d'immigració, que s'afegia a la que s'havia rebut de les diverses regions espanyoles i la que procedia d'Alemanya i d'Anglaterra, fonamentalment. Una realitat que comença a provocar debats socials i polítics molt concrets, i la necessitat de posar en marxa, juntament amb mesures judicials i policí¬ aques, polítiques socials dins l'àmbit de l'educació, de la salut, dels serveis socials o de l'habitatge, a través de plans integrals sobre aquest fenomen. No hi ha cap dubte, doncs, que la immigració a les Illes Balears és un fenomen cada vegada més trans¬ cendent, tant des d'una perspectiva social, econòmica, política i urbanística, com des d'una perspectiva cultural, lingüística, ciutadana o escolar. Es tracta d'un reconeixement d'una realitat que de cop i volta, de forma progressiva, de forma quasi imperceptible, s'ha fet visible, s'ha fet real, tal com va succeir fa uns anys a la majoria dels països del nostre entorn europeu. Fins i tot es pot afirmar que les Illes Balears, en termes relatius, són una de les primeres comunitats autònomes en la recepció d'immigrants. Quina és la realitat demogràfica de les Illes Balears? Un primer element que resulta necessari tenir en compte és el fet que la població balear en els darrers cinquanta anys s'ha duplicat i les Illes Balears, tal com hem manifestat anteriorment, han passat d'ésser una terra d'emigració a ésser una zona d'acollida d'immigrants, procedents de diversos països i de perfils diferencials.Així, s'ha d'assenyalar que s'ha passat d'una població de 419.628 habitants als anys cinquanta a 847.293 l'any 2001 (Marí 2002). Fins i tot les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (Consell Econòmic i Social 2003, 370) ens diuen que la xifra d'habitants l'any 2002 arribava a 916.968; a més, segons algunes dades fetes conèixer darrerament sobre la població de l'any 2003, arriba, gairebé, al milió d'habitants, la qual cosa demostra que el procés de creixement continua, malgrat l'alentiment econòmic dels darrers anys. Fins i tot s'ha d'assenyalar que el creixement demogràfic que hi ha hagut durant la dècada dels anys noranta ha superat el creixement que hi va haver durant els anys setanta. I en aquest procés de creixement demogràfic, la immigració ha tingut i té un pes fonamental. Així, s'ha de fer referència, segons dades de P. Salvà (2002, 320-324) al creixement absolut de la població durant l'any 2001, en un percentatge superior al 94% en relació amb el saldo immigratori, mentre que el creixement vegetatiu, malgrat un cert increment, només representa el 5'3%, tot i que una part d'aquest creixement es deu a l'aportació de la immigració. En aquesta mateixa perspectiva s'ha d'assenyalar que, segons dades de l'any 2002 de l'INE de l'IBAE (Consell Econòmic i Social 2003, 370), el creixement absolut de la població fou de 38.341 habitants, essent el guany procedent de la immigració de 35.410 habitants, la qual cosa representa més del 90% del creixement total. Un segon element que s'ha de tenir en compte és la diversitat geogràfica i cultural de la immigra¬ ció, d'acord amb l'evolució demogràfica de les Illes Balears.Així, el boom del turisme durant la dèca¬ da dels anys seixanta i setanta va provocar l'existència de corrents migratoris procedents de les