Joan Comas Camps i els seus estudis pedagògics a Ginebra pensionats per la JAE (original) (raw)

Francesca Comas Rubí, Bernat Sureda Garcia, (2013) Joan Comas Camps i els seus estudis pedagògics a Ginebra pensionats per la JAE

Pedagogic activism, at its different levels –new schools, active methods, experimental psychology and pedagogy, psychoanalysis, etc.– was the subject of study of the primary education inspector Joan Comas Camps during the two years he studied in Switzerland through a grant he was awarded by the BAS (Board for Advanced Studies). The knowledge acquired both at the University of Geneva and the J. J. Rousseau Institute not only completed his education, but also enabled him to carry out an important task of dissemination in Spain. Preceded by a few brief biographical pointers, his education in Geneva along with his contributions to our pedagogy arising from this are the object of analysis of this article which aims, as well as providing hitherto unpublished information on one of our most relevant primary education inspectors in the first third of the 20th century, to demonstrate, yet again, the potential and possibilities the Spanish pedagogy could have had, had it not suffered the upheaval of the war in 1936 and the setback of the subsequent decades of the Franco dictatorship. KEY WORDS: Joan Comas Camps, educational renewal, Board for Advanced Studies, J. J. Rousseau Institute.

Josep M. Camps i Arnau (1879-1968): un artista ’oblidat’?

Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2020, Vol. 34, p. 87-102, 2020

En aquest article, s'aborda la figura d'un escultor poc conegut, Josep Maria Camps i Arnau (1879-1968). El cas de l'escultor és un bon exemple del perquè convé evitar l'ús no justificat de l'adjectiu oblidat. L'objectiu principal de l'article és el de reflexionar sobre aquells factors que expliquen el poc coneixement actual de la vida i la trajectòria de l'escultor, amb la intenció que les dades aportades contribueixin a una comprensió general dels processos de reconeixement artístic i, a més, puguin extrapolar-se a d'altres contextos i d'altres figures. S'hi aborden arguments com la disjuntiva art-artesania, la variabilitat en l'apreciació de l'escultura religiosa al llarg del segle XX, a banda d'altres aspectes com el talent, els orígens familiars i la formació a Llotja. S'hi inclouen dades inèdites de caràcter biogràfic, algunes de les quals procedeixen de l'arxiu familiar. --- This article addresses a Catalan scarcely known sculptor, Josep Maria Camps i Arnau (1879-1968). The case of the sculptor is a good example of why unjustified use of the adjective forgotten should be avoided. The main objective of the article is to reflect on the reasons explaining why his life and trajectory are hardly known today. The aim is to contribute to a general understanding of the processes of artistic status and, to provide an example that can be extrapolated to other contexts and other artists. Considerations such as the art-craft debate, the variability in the appreciation of religious sculpture throughout the twentieth century, as well as other aspects such as talent, family origins, and training at the Barcelona School of Fine Arts are addressed. Unpublished biographical data is included, some of which coming from the family archive

Els bastidors de la GIEC: els papers de Joan Solà

II Jornada Joan Solà, 2021

Text en curs de publicació de la contribució a la II Jornada Joan Solà organitzada per la Secció de Lingüística Catalana del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona (16 d'octubre de 2020). El text tracta del paper que va tenir Joan Solà en l'elaboració de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2016) i els papers de Joan Solà relacionats amb aquesta activitat que conserva l'Oficina de Gramàtica de l'IEC. Es pot accedir al videoenregistrament de la intervenció en la jornada a la UBTV: https://www.ub.edu/ubtv/video/els-bastidors-de-la-giec-els-papers-de-joan-sola.

Sobre uns diaris de classe de lInstitut Jaume Vicens Vives.pdf

175 anys de l'Institut Jaume Vicens Vives, 2017

This study analyses the class journals written by students in the old 3rd batxillerat grade (15-16 year old) during the years 1987-88 and 1992-93, while attending the Institute Jaume Vicens Vives in Girona. Both the students’ vision of daily life in the classroom and their linguistic and literary skills are highlighted.