L'aliança Agropyro-Rumicion a la la meitat oriental dels Pirineus Ibèrics (original) (raw)

Els prats de l'aliança Xerobromion als Pirineus catalans

Collectanea Botanica

En este trabajo se intenta dar una visión sintética de las comunidades de la alianza Xerobromion conocidas hasta el momento de los Pirineos catalanes. Se distinguen en dicho territorio nueve asociaciones distintas, cinco de ellas ya descritas con anterioridad (Koelerio-Avenuletum mirandanae, Achilleo-Dichanthietum ischaemi,. Teucrio (pyrenaici)-Brometum, Lino (viscosi)-Brometum, Koelerio-Globularietum punctatae) y las cuatro restantes propuestas como nuevas (Cleistogeno-Dichanthietum ischaemi , Teucrio (montani)-Avenuletum mirandanae, Adonido-Brometum e Irido (germanici)-Brometum)• De todas ellas, y más especialmente de estas últimas, se hacen comentarios relativos a su estructura, composición florística, ecología y distribución. Además de las tablas de inventarios correspondientes a cada una de las nuevas asociaciones, se ha elaborado una tabla sintética que agrupa el total de las comunidades consideradas. En los Pirineos catalanes los prados xerófilos incluibles en la alianza Xerobromion revisten su mayor importancia en la zona interior (de clima relativamente seco y continental) que se extiende entre el límite occidental del Conflent y el valle de la Noguera Pallaresa. Son comunidades propias del piso montano, donde ocupan las vertientes orientadas al Sur, casi siempre desforestadas. En tales ambientes los calores estivales desecan fácilmente el suelo que, por otra parte, es a menudo poco profundo. La asociación con mucho la más extendida es el Koelerio-Avenuletum mirandanae, que suele vivir sobre esquistos o, menos frecuentemente, sobre sustratos carbonáticos (subasociación artemisietosum albae). También bastante extendido, aunque mucho más esporádico, es el Cleistogeno-Dichanthietum, que se halla en los enclaves más cálidos y en terrenos abruptos o rocosos. Las demás asociaciones se hallan aparentemente restringidas a áreas bastante concretas. El Adonido-Brometum, caracterizado en primer lugar por Adonis vernalis, es una asociación calcícola muy peculiar que se halla acantonada en los declives umbríos de la baja Cerdaña. El Teucrio (montani)-Avenuletum, por su parte, ocupa las fuertes pendientes del Sola d'Espot, interesante Dianthus carthusianorum Carlina acanthifolia subsp. cynara Arabis hirsuta Veronica austriaca subsp.

El món ibèric a les comarques meridionals de Catalunya

Actes del XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, 2003

pectius territoris. En aquest sentit, aquesta ponència ha de ser un inici i no un final del camí que ha de dur a la investigació a la publicació de resultats globalitzadors, almenys pel que respecta als models de poblament ibèrics d'aquestes àrees meridionals.

Los pirineos : un nexo de uniÓn entre el occitano y el aragonés

2001

Oans ce travail on essaye de montrer eomment au long du temps les Pyrénées ont été, plus qu'un obstacte, un trait d'union entre l'occitan et l'aragonais. Ainsi, en partant d'un substrat linguistique prerrnniain similaire, les relations entre les deux versants experimentent un acroissement ayee I'aide des béarnaises dans la Reconquéte aragonaise, le commerce et le p~lerinage par le Chemin de Sant Jaeques. Et á tout ceta s'ajoutent les activités traditionnelles, le paturage, l'émigration, le contrebande. Cettes relations ont eu son reflet dans la langue. En effet, c'est possible d'observer similitudes et échanges en différents domaines: 1) la rédaction de documenis en occitan A l'Aragón au Moyen Áge (MF et XIlIe si~cles); 2) les correspondances phonétiques entre l'occitan gascon et l'aragonais; 3) coincidences et parallélismes dans la morphosyntaxe; 4) échange de lexique; 5) d'autres correspondances de texique; 6) l'adaptation actuel de chansons traditionelles. Tout ceta sont témoignages des relations entre l'aragonais et J'occitan, dans quelques cas influences, dans quelques autres affinités, reflet de la proximité entre ces deux peilpíes el ces deux langues, et produit d'une vie en commun séculiére dans le cadre géographique des Pyrénées. Mots clefs: Pyrénées. occitan, aragonais; similitudes, empmnts, échanges. Los espacios del occisano y del aragonés [éste se queda un poco cono en la parte suroestel. Mapa tomado de Viaut (¡996). occaan I~mitede Iéngue ir,,ite densembhe díatecta, acotan tnond,anat narita de ddparteflrent occg'an gascon [imite de regio, nard acaran rontiére franco espagnole Mapa 1

Primula hirsuta All. als Pirineus orientals

2009

Our new collections and field observations confirm the presence of this species in the Eastern Pyrenees. Moreover, we present a critical revision of the previous doubtful citations and of the extant herbarium sheets. Finally, we sum up the chorology of the species on the Pyrenean range and we conclude that the species should be considered as vulnerable (VU) in Catalonia according to criteria UICN.

Aportacions a la flora dels Pirineus centrals

2010

En aquest treball aportem noves dades de 27 plantes rares trobades recentment al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o en àrees properes. De cadascuna, en donem les localitats on l'hem observat i en valorem l'interès fitogeogràfic tenint en compte el coneixement actual de la flora pirinenca. Moltes d'elles són novetat per al catàleg del Parc Nacional o per als Pirineus centrals catalans; per a la resta, n'ampliem o en precisem la distribució, en termes de nous quadrats UTM o d'altitud, i l'ecologia. Destaquen sobretot Vicia argentea Lapeyr., endemisme dels Pirineus centrals que només es coneixia de quatre localitats isolades, i Xatardia scabra (Lapeyr.) Meissn., un interessant paleoendemisme restringit sobretot als Pirineus orientals.

Les àmfores ibèriques de la Catalunya meridional

Quaderns De Prehistoria I Arqueologia De Castello, 1998

La producció amfòrica és encara actualment un dels aspectes més endarrerits dels estudis de ceramologia ibèrica, malgrat la importància evident que té aquest tipus de materials per al coneixement de l'economia del món antic i malgrat l'existència d'alguns intents notables de sistematització realitzats ara fa una quinzena d'anys Miró, 1983 Miró, -1984. Les raons que expliquen aquesta situació són diverses: d'una part, el nombre relativament reduït de peces completes, que a la vegada s'explica per la dificultat que sovint suposa la reconstrucció d'aquests envasos de grans dimensions, que solen fragmentar en un gran nombre de bocins. En segon lloc, el petit nombre de centres de producció ben coneguts i investigats, que suposa una important limitació a l'hora de definir les àrees de producció dels diferents tipus coneguts. Una tercera dificultat deriva de la relativament escassa diversitat morfològica entre els diferents tipus existents, sobretot quan s'ha de treballar amb material fragmentari, i el mateix es pot dir en relació a les pastes, que, considerades macroscòpicament, són d'una homogeneïtat considerable en el conjunt del territori ibèric. Totes aquestes circumstàncies, en definitiva, han conduït a un notable escepticisme quant a la possibilitat d'elaborar una ordenació tipològica coherent, en l'espai i en el temps, de la producció amfòrica ibèrica.

Dos plomos ibéricos de Ruscino (Perpignan, P.-O)

El descubrimiento en Ruscino en 2004 de dos textos en escritura ibérica sobre tablillas de plomo constituye una aportación importante y un punto de partida para reexaminar la documentación epigráfica del yacimiento. Los soportes de los grafitos ibéricos, en su mayor parte sobre cerámicas locales mejor conocidas hoy día por las excavaciones y los estudios recientes, demuestran el uso habitual de la escritura por al menos una parte de la población del oppidum. Las dos tablillas de plomo estaban relacionadas entre sí y tal vez son de la misma mano; el sistema de escritura no parece ser dual y la paleografía podría situarse entre 250 y 150 a.C. Los textos presentan elementos onomásticos ibéricos pero no galos, tal vez topónimos y algún indicio léxico de su carácter económico. The discovery in Ruscino in 2004 of two texts written in Iberian script on lead tablets is an important contribution and a starting point to re-examine the epigraphic documentation of the site. The material of the Iberian graffiti, mostly on local ceramicsbetter known today by the excavations and recent studies, demonstrate the common use of writing for at least part of theoppidum population. The two lead strips were associated each other and perhaps were written by the same hand, the writing system does not seem to be dual and the palaeography could be between 250 and 150 BC. The texts show Iberian onomastic elements but not Gaulish, perhaps place names and some lexical indication of its economic character.

La ramaderia transhumant entre el Pirineu i el Pla de Lleida. Una aproximaci� diacr�nica

2005

La ramaderia transhumant entre el Pirineu i el Pla de Lleida. Una aproximació diacronica lgnasi Ros Fontana Ecomuseu de les valls d'Aneu 1. Sol>re les esi~iiigics canvi;i[s de les cxploi3cions iransliuniants durani la scgoru riiciiat dcl seglc XX vcgeu cl riostn: irehall Ros. 20(>2. 'lanihC és inieressant tenir cn cornpie corii divergeixen i vltricn any a :rny les cst~irtCgies clcls ~iriiriders trrrrish~~rnants rindoinns, vegeu: Ilos, 2005.