Poesia, sonoritat i electrònica (original) (raw)

Poesia, música i escola: un triangle sonor

2012

L'article parteix de tres idees fonamentals: a) la importància de l'oralitat, en l'educació general i en l'educació poètica i artística en concret; b) la necessitat d'educar de forma holística, més enllà de cada disciplina; i c) els forts lligams històrics entre cançó i poesia en l'àmbit de la didàctica. A partir d'aquí, s'aborda la relació entre poesia i música des de quatre dimensions (fenomenològica, comparativa, complementària i integradora) i se n'extreuen implicacions educatives i didàctiques. Des d'aquest plantejament i de cara a facilitar un ús integrat d'ambdues disciplines, l'article planteja un marc comú entre poesia dita en veu alta i música que en faciliti l'anàlisi. Es proposa un esquema amb tres dimensions (recepció sonora, interpretació escènica i creació) que permeti la comprensió de les obres i l'adquisició del sentit crític. Finalment, com a exemple il•lustratiu, es mostra l'aplicació de l'esquema a un poema recitat per Enric Casasses.

Poesia, música i escola : triangle sonor

2012

L’article parteix de tres idees fonamentals: a) la importancia de l’oralitat, en l’educacio general i en l’educacio poetica i artistica en concret; b) la necessitat d’educar de forma holistica, mes enlla de cada disciplina; i c) els forts lligams historics entre canco i poesia en l’ambit de la didactica. A partir d’aqui, s’aborda la relacio entre poesia i musica des de quatre dimensions (fenomenologica, comparativa, complementaria i integradora) i se n’extreuen implicacions educatives i didactiques. Des d’aquest plantejament i de cara a facilitar un us integrat d’ambdues disciplines, l’article planteja un marc comu entre poesia dita en veu alta i musica que en faciliti l’analisi. Es proposa un esquema amb tres dimensions (recepcio sonora, interpretacio escenica i creacio) que permeti la comprensio de les obres i l’adquisicio del sentit critic. Finalment, com a exemple il·lustratiu, es mostra l’aplicacio de l’esquema a un poema recitat per Enric Casasses _____________________________...

Fulls de poesia, prosa, i costumari: la meva musica

Quan vareig néixer (jo no recordo) és fonien els himnes de la guerra i naixien els anomenats els anomenats nacionals. El "Cara al Sol"sonava fort i dins l'església la salve, també alguna impertinent i tremolosa sardana. La generació benestant de la postguerra es divertia fen "guateques"en els terrats de les cases: Pérez Prado amb el seu Cha cha cha, Bonet de Pedro amb el seu "Rascayut (que fou prohibit pel regim ) també sonava la Raspa, els passos dobles, el tango, els boleros, sense deixar de banda el "Cante Flamenco" amb Pepe Marchena, Pepe Pinto, Antonio Molina i mols d'altres. Aquesta era mes o menys la musica de fons que dins el bressol o pel carrer sonava per la Radio. Diuen els entesos,que la musica de fons que senties sonar pel carrer a la infantesa (jo no recordo res) marcant el sons de de la vida. Dins el meu record musical i tinc la musica religiosa que sentia a l'església i que ningú ens havia explicat res sobre ella. Formava par del culte i de la nostre educació conductiva , dins del regim del Nacional Catolicisme. Recordo al Hermano Miquel (Estivill)que inicia un cor a l'escola i ens ensenyava cançons catalanes a mi en deia " que fes veure que cantava movent els llavis, però que no volia sentir la meva veu" (sempre he estar negat amb el cant,) no he tingut prou oidà per la musica, m'agrada molt escoltar-la però no ser cantar i si ho intento crec que faig ploure. L'hermano Miquel ens introduir a les cançons folklòriques catalanes, fet que disgusta al hermano German Director del convent (de pensament Franquista) i el veren destinar (crec a la Guinea Española). Els alumnes verem perdre el contacte amb la nostre cultura. Ja de més gran vaig descobrir la musica de Ray Conniff (1960 més o menys). L'escoltisme més tar en va portar a les cançons de muntanya ,moltes d'elles musicades per en Jaume Arnella amb lletres de i traduccions de Joan Soler Amigó. En a dècada dels anys 60 ens emmirallava la revolució Cubana, el porter del Che penjava de mols dels nostres dormitoris o llocs de casa .jo en baix embale-dir amb la cançó "Se que ven pels camins" que cantava en Jaume. La tenia gravada en un aparell de cinta de la marca Ingra i la vaig escoltar tantes vegades,que la cinta és va mig esborrar.

Alguns aspectes del Tirant lo Blanch i la música

Estudios de literatura medieval, 25 Años de la AHLM, pp. 389-395, 2012

Las referencias musicales que encontramos en cualquier texto medieval adquieren un mayor interés si la obra de la que hablamos es el Tirant lo Blanc. No queda prácticamente ningún aspecto de la obra que haya quedado fuera del estudio de los diferentes especialistas, pero sin duda uno de los menos estudiados es precisamente la presencia del léxico musical, su interpretación y el contexto donde aparecen dichas referencias. Acercarse al aspecto musical de la novela de Martorell es precisamente la voluntad de este trabajo.

"Escoltant la ciutat: del paisatge sonor a l'espai sonor"

2010

Les ciutats "sonen". Cada barri, cada carrer, cada cantonada, cada espai genera formes acústiques pròpies que constaten i relaten la seva existència, les seves dinàmiques i també les seves transformacions. El so és, en aquest sentit, part integrant de la vida social: el cant d'uns obrers mentre treballen, el so d'una pilota colpejant contra les persianes metàl·liques d'un comerç tancat, el pas de motos i cotxes, les converses creuades en un bar qualsevol, o el so de passos en una plaça buida són tant l'expressió immediata de la societat com la manera que té de constituir-se i definir-se a si mateixa.

De la poesia a la composició musical col·lectiva

Temps d'educació : revista de la Divisió de Ciències de l'Educació, 2012

Aquest article s'emmarca en un context d'innovació didàctica i de recerca a l'escola de música. Concretament, s'exposa el model didàctic en relació a una composició musical col•lectiva que caracteritza l'experiència duta a terme a l'aula de 3r elemental (alumnat de 10-11 anys), i que pren com a punt de partida el poema Els ous ferrats, de Miquel Martí i Pol. Aquest model didàctic emergeix de l'anàlisi rigorosa de l'esmentat procés de composició, i posa de manifest les oportunitats d'aprenentatge i els processos implicats en cada una de les parts que el constitueixen. Com a exemplificació del seu funcionament, es descriu el procés de musicar un dels seus versos, tot evidenciant la gran influència del recitat i la dicció (aspectes consensuats pel grup classe) en l'activació de la imaginació musical dels nens i nenes. El procés de composició musical col•lectiva, per tant, és concebut com un context propici per al desenvolupament de competències tant musicals i lingüístiques, com de relació amb els altres. Paraules clau innovació didàctica, escola de música, composició musical col•lectiva, poema musicat, interacció a l'aula

L'obra musical, folklòrica i literària de Joan Moreira

Recerca, 2009

Joan Moreira Ramos (Lleida, 1878-Tortosa, 1951) és un dels escriptors tortosins més destacats de la primera meitat del segle XX. L'article només pretén donar una idea de la magnitud de la seva labor cultural i artística, que va més enllà del seu llibre Del folklore tortosí (1934), l'obra més coneguda. Paraules clau: Joan Moreira, folkolre musical, Orfeó tortosí Resumen Joan Moreira Ramos (Lleida, 1878-Tortosa, 1951) es uno de los escritores tortosinos más destacados de la primera mitad del siglo XX. El artículo solo pretende dar una idea de la magnitud de su labor cultural y artística, que va mucho más lejos de su libro Del folklore tortosí (1934), su obra más conocida.

Sobre la poesia i sobre la meva poesia. Enterrament, Intelligere

2004

Textos de creació 27 ANNA AGUILAR-AMAT La poesia és un joc infinit que es fa per tal de superar les limitacions del llenguatge i del pensament convencional i consensuat. La poesia no està limitada a l'àmbit del verbal i es pot trobar en tota mena de gèneres. Jo diria que és l'art de la combinatòria i del reciclatge: l'habilitat de relacionar coses que existeixen per separat i que juntes sumen molt més que dos, la virtut de sublimar els aspectes dolorosos de la vida en objectes estètics que poden transmetre bellesa i energia al mateix autor i també als seus lectors. Això no vol dir que la manifestació artística no tingui, com tot, un cantó fosc. Com deia l'escriptor cubà Reinaldo Arenas, «escribo para vengarme», i així és com, sovint, el poeta és, d'alguna manera, un ésser lúcidament fracassat, la qual cosa el fa terriblement humà dins la seva pretesa divinitat.

Viure la poesia clàssica des de l’oralitat amb l’ajut de les TIC

2012

Es descriu una experiencia didactica a l’entorn de la poesia llatina i grega consistent en la preparacio d’una recitacio. Els alumnes han de preparar de forma col·laborativa el recitat d’un fragment d’epica classica de tema mitologic i materialitzar aquest recitat en una presentacio en PowerPoint o similar amb preses de veu fetes amb el programa Audacity. Els objectius son l’aprenentatge col·laboratiu d’un mite a traves d’una font literaria de qualitat com Ovidi, la practica de l’oralitat en llengues classiques i la sensibilitzacio estetica i intel·lectual de l’alumnat