Projecte estratègic per al Castell de Can Feu (original) (raw)
Related papers
Can Pèlags - Estudi arquitectònic
Plaça Vella n°56. Revista de l'arxiu d'història de Castellar del Vallès, 2015
This paper (in catalan) is the architectonic study of the fortified farmhouse of Can Pèlags (XIV c.) located in Castellar del Vallès, near Barcelona city.
• El Castell de Port a Montjuïc: un enclavament estratègic per a la consolidació d’un territori
XI Congrés d’Història de Barcelona – La ciutat en xarxa. , 2009
El Castell de Port, ubicat al vessant sud-oest de la muntanya de Montjuïc, és una de les estructures defensives de la ciutat de Barcelona més desconegudes malgrat la seva importància estratègica i de control. Proposem dur a terme un estudi històric i arqueològic que comprengui des del moment de la seva construcció, al segle XI, fins la pèrdua del seu caràcter polític i defensiu, a la segona meitat del segle XV: l'anàlisi documental, en relació amb la interpretació arqueològica, ens ajuda a entendre el valor estratègic del castell dins de la xarxa viària que relaciona la ciutat de Barcelona amb els pobles veïns, especialment els del delta del Llobregat. Així mateix, s'intenta definir el context geogràfic i històric de la talaia en relació a la ciutat i el seu territori. La consolidació o estabilització de les terres del delta del Llobregat al segle X, la defensa d'un territori conreat i l'aprofitament dels seus recursos van fer que a inicis del segle XI es bastís el Castell de Port a Montjuïc. La identificació de les propietats feudals d'aquest paratge ens proporciona l'explicació sobre les donacions i vendes d'un territori en contínua explotació agrícola i ramadera. La possessió de les terres en la zona deltaica, de naturalesa semi-aquàtica entorn a l'estany del Port, en contraposició al paisatge conreat de la muntanya, va fer augmentar el control per a l'apropiació dels anomenats prats i de la muntanya de Montjuïc. Al segle XIII, el Castell anà acompanyat de masoveries, marines litorals i estanys. L'estudi comparatiu i diferencial de les torres de guaita a Montjuïc i a la desembocadura del Llobregat mostra com oferiren a la ciutat de Barcelona una completa protecció del litoral contra les intrusions foranes, així com el control d'un comerç marítim, fluvial i terrestre en creixement. L'estudi dels documents sobre transferències de les terres a finals del segle X per part dels propietaris religiosos i laics fa entendre el constant conflicte, que va anar en augment fins el segle XV, per la compravenda de territoris en benefici de la comunitat jueva. Per acabar, vers el segle XV, el Castell de Port va perdre el seu poder econòmic i polític en detriment de la Torre del Farell, situada a l'actual Castell de Montjuïc, amb el suport del Consell de Cent.
El Castell de Port, ubicat al vessant sud-oest de la muntanya de Montjuïc, és una de les estructures defensives de la ciutat de Barcelona més desconegudes malgrat la seva importància estratègica i de control. Proposem dur a terme un estudi històric i arqueològic que comprengui des del moment de la seva construcció, al segle XI, fins la pèrdua del seu caràcter polític i defensiu, a la segona meitat del segle XV: l'anàlisi documental, en relació amb la interpretació arqueològica, ens ajuda a entendre el valor estratègic del castell dins de la xarxa viària que relaciona la ciutat de Barcelona amb els pobles veïns, especialment els del delta del Llobregat. Així mateix, s'intenta definir el context geogràfic i històric de la talaia en relació a la ciutat i el seu territori. La consolidació o estabilització de les terres del delta del Llobregat al segle X, la defensa d'un territori conreat i l'aprofitament dels seus recursos van fer que a inicis del segle XI es bastís el Castell de Port a Montjuïc. La identificació de les propietats feudals d'aquest paratge ens proporciona l'explicació sobre les donacions i vendes d'un territori en contínua explotació agrícola i ramadera. La possessió de les terres en la zona deltaica, de naturalesa semi-aquàtica entorn a l'estany del Port, en contraposició al paisatge conreat de la muntanya, va fer augmentar el control per a l'apropiació dels anomenats prats i de la muntanya de Montjuïc. Al segle XIII, el Castell anà acompanyat de masoveries, marines litorals i estanys. L'estudi comparatiu i diferencial de les torres de guaita a Montjuïc i a la desembocadura del Llobregat mostra com oferiren a la ciutat de Barcelona una completa protecció del litoral contra les intrusions foranes, així com el control d'un comerç marítim, fluvial i terrestre en creixement. L'estudi dels documents sobre transferències de les terres a finals del segle X per part dels propietaris religiosos i laics fa entendre el constant conflicte, que va anar en augment fins el segle XV, per la compravenda de territoris en benefici de la comunitat jueva. Per acabar, vers el segle XV, el Castell de Port va perdre el seu poder econòmic i polític en detriment de la Torre del Farell, situada a l'actual Castell de Montjuïc, amb el suport del Consell de Cent.