Directrius de l’IFLA per al servei de les biblioteques públiques (original) (raw)

Directrices de la IFLA para la Biblioteca Escolar

IFLA School Libraries Section Standing Committee, 2021

Estas directrices constituyen la segunda edición de las Directrices de la IFLA/UNESCO para la Biblioteca Escolar (IFLA Informes Profesionales 77). La primera edición fue desarrollada en el año 2002 por la Sección de Bibliotecas Escolares, entonces llamada Sección de Centros de Recursos y Bibliotecas Escolares. Estas directrices han sido desarrolladas para apoyar a los profesionales de las bibliotecas escolares y a los tomadores de decisiones del ámbito educativo en sus esfuerzos por asegurar que todos los estudiantes y profesores tengan acceso a programas y servicios eficientes de biblioteca escolar, brindados por personal de biblioteca escolar calificado. International Federation of Library Associations and Institutions, IFLA. (2015). Directrices de la IFLA para la Biblioteca Escolar. Editado por Barbara Schultz-Jones y Dianne Oberg, con los aportes de la Plana Ejecutiva de la Asociación Internacional de Bibliotecarios Escolares. Traducido del inglés al español (2021) por Gladys Lizana (Perú) y Pía Allende (España), Nancy Vanegas (Colombia), Analía Morcia (Argentina), Raúl Cremades (España) y Walquiria Salinas (Argentina).

Guia bàsica de propietat intel·lectual per a biblioteques

2005

English abstract Increasingly, libraries need to have a solid base of legal information to permit a more precise understanding of the legal framework in which their main product –information – is situated. The industry related to scholarly, cultural and artistic creation has consistently gained in economic prominence: this has led governments to develop new rules to guarantee protection to this very important sector. The arrival of new technologies has obliged national legislators to guarantee the defence of the legitimate rights of the authors against the possibility of new products and services being based on their works. Traditionally, libraries did not have to worry much about these questions since, as non-profit organisations devoted to the promotion of reading, cultural information and research collaboration, their activities supposedly did not infringe on the normal exploitation of works protected by copyright. For the past decade, with the arrival of electronic information library personnel have been confronted by the need to negotiate licences, defend the incorporation of clauses that they consider essential, understand what they can or cannot do with the resources acquired, answer questions of users concerned by the issue of document copying, etc. This article attempts to respond to the most frequent questions that a librarian might ask about copyright. The author advises, however, that he is not a legal expert and that the information is provided solely for orientation. Some questions are not answered directly, since it would require interpreting the specific meaning of the law and so generalisation is not possible. Catalan abstract Cada cop més les biblioteques necessiten disposar d'una sòlida base d'informació legal que els permeti conèixer amb exactitud quin és el marc legal en el qual es mou el seu producte principal, la informació. Les indústries relacionades amb la creació científica, cultural i artística tenen cada cop més importància econòmica; això ha impulsat sector tan important. L'adveniment de les noves tecnologies ha obligat els legisladors nacionals a assumir el repte de garantir la defensa dels legítims drets dels autors amb els nous productes i serveis. Actualment, les biblioteques tenen davant seu immenses possibilitats de creació de nous serveis i productes, però cal considerar-ne els aspectes legals. Aquest treball intenta respondre les preguntes més habituals que un bibliotecari por fer-se al voltant de la propietat intel·lectual: podem fer còpies?; és possible fer enllaços a pàgines web?; és lícit que un usuari copiï un article de revista? L'autor adverteix, però, que no és jurista, i que la informació es dóna a títol orientatiu. De vegades no s'ha pogut donar una resposta directa, atès que cal interpretar el sentit de la llei i no sempre tots els casos són generalitzables.

Directrius de biblioteques de presons: un estudi comparatiu

BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació, 2001

S'analitzen de manera comparativa les directrius de biblioteques de presons de l'IFLA, la Library Association (LA) i l'American Library Association (ALA). Després de fer un breu repàs del procés d'elaboració de cadascuna d'aquestes directrius, es comparen les tres propostes dividides en nou apartats: administració, pressupost, personal, localització i condicionament, serveis, col·lecció, catàleg, accessibilitat i promoció. A partir d'aquesta anàlisi, es fa una recomanació sobre quina directriu podria ser el punt de partida per desenvolupar un text similar que es pogués aplicar a les biblioteques de presons de Catalunya.

«Fonts per a l’estudi del llibre i de les biblioteques a la Biblioteca de Catalunya»

2006

Una de les dificultats amb què es troben els estudiosos que volen dedicar-se a la recerca en el camp de la història del llibre és que molts dels actors d'aquest món -editors, impressors, llibreters, col·leccionistes-són persones o institucions privades, raó per la qual, en molts casos, els seus papers -que podrien explicar la seva activitat o la formació de les seves col·leccions-desapareixen o són destruïts amb gran facilitat. És per això que sovint els que es dediquen als estudis sobre aquest món han de recórrer bé a la documentació oficial -normalment més ben conservada-bé a la pròpia producció de l'empresa -els mateixos llibres, catàlegs, inventaris, publicitat-per tal de poder dur a terme les seves recerques.

Política local d'informació i biblioteca pública

RESUM: S'analitza la relació entre la biblioteca pública i la política local d'informació. Es destaca la necessitat que les administracions desenvolupin, en l'àmbit local, sistemes d'informació per a sistematitzar i posar a disposició del ciutadà la informació generada des de l'Administració i d'altres agents municipals. Una de les funcions destacables de la biblioteca pública és facilitar l'accés a la informació. Això fa que la biblioteca tingui un paper clau en la participació en les polítiques locals d'informació. Es presenten exemples d'iniciatives vinculades a aquests àmbits i propostes d'actuació, tant per als ajuntaments com per a les pròpies biblioteques.