Xarxes socials i comportament electoral a Catalunya (original) (raw)

El comportament electoral dual a Catalunya

Eines Per a L Esquerra Nacional, 2008

Cada vegada que finalitza un cicle electoral afloren multitud d'interpretacions sobre el comportament electoral dels catalans i catalanes. Observem els resultats dels diferents comicis i iniciem un joc de sumes i restes per intentar desxifrar qui ha robat vots a qui com si els guanys i pèrdues de cada formació estiguessin determinats per un traspàs automàtic de vots. Una lectura molt simple i sovint tendenciosa dels cicles electorals que no sol correspondre amb el comportament real de l'electorat.

El sistema electoral a Catalunya

2009

El 1979 s'aprova en referèndum l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que recupera les figures del Parlament i de la Generalitat de Catalunya. Des de llavors, totes les eleccions al Parlament han estat regulades pels Estatuts de 1979 i de 2006. Tots dos preveuen la redacció d'una llei electoral catalana que ha de tenir en compte dos principis bàsics: la representació proporcional dels ciutadans-una bona relació entre el nombre d'habitants i el nombre d'escons assignats-i la representació de totes les zones del territori-el prorrateig d'escons entre les diverses circumscripcions és l'eina que permet establir, mitjançant una adjudicació inicial a cada circumscripció, la representació adequada de les diverses zones del territori. Però 30 anys després Catalunya continua sent l'única comunitat autònoma que no compta amb una llei electoral pròpia. Aquesta anormalitat comporta que la normativa electoral vigent a Catalunya sigui la que marca la Llei * Màster en Anàlisi Polític per la UOC VISTA PRÈVIA Catalunya és l'única comunitat autònoma que després de 30 anys de democràcia no ha estat capaç de dotar-se d'una llei electoral pròpia. I és que per fer compatibles els criteris de representativitat poblacional i territorial necessitem una bona dosi d'arquitectura politològica, com demostra Escobar a través de l'anàlisi de les diferents propostes de llei electoral catalana que han aparegut en els darrers temps. Ara només falta una altra dosi, la de l'arquitectura política, per construir el consens necessari per aprovar unes noves regles del joc que millorin la qualitat democràtica.

Sexo y otras estrategias de campaña. El caso de las elecciones al Parlament de Cataluña 2010

Fonseca Journal of Communication, 2011

Fecha de aceptación definitiva: 02/10/2011 RESUMEN La campaña previa a las elecciones al Parlament de Cataluña de 2010 se caracterizó por un uso generalizado del spot, a notable distancia del resto de instrumentos de propaganda propios de una contienda electoral. Se ofrece en este artículo el resultado de un análisis cualitativo de aquellos vídeos que alcanzaron mayor repercusión. El estudio confirma la desideologización del discurso partidario a favor de montajes audiovisuales de marcado impacto que persiguen captar la atención de un cuerpo electoral mayoritariamente desafecto. Destacan entre ellos los vídeos de contenido sexual, calificados por distintos actores durante la campaña como «porno-política». Al margen de la traducción en votos que estas prácticas puedan reportar, se constata la superación del lenguaje político tradicional a favor de un discurso audiovisual de probada eficacia en lo que a repercusión mediática se refiere.

La baladística a Catalunya: entre identitat i societat

Ausa, 2013

L’autor presenta un treball en el que fa un repàs extens sobre la baladística a Catalunya. També estudia les dinàmiques socials, els gèneres i els models d’aquesta categoria musical. I fa unes reflexions sobre l’acte i els moments de cantar i ho relaciona amb la investigació feta pel Grup de Recerca Folklòrica d’Osona.

Actitudes ante la inmigración y comportamiento electoral en España

Anuario CIDOB de la Inmigración 2019, 2019

This paper uses secondary and primary data to examine up to which point the electoral success obtained by VOX during 2018-19 might have been due to unfavorable immigration attitudes. Results suggest that indeed, VOX voters hold more unfavorable views on immigration than the voters of other right-of-center parties. However, it is unclear to what extent those views determined their voting decision. And albeit we find perceptions of discrimination regarding the access to public resources and unease regarding deteriorating work conditions to be widespread among the autochthonous populace, such perceptions trigger rather little hostility against immigrants; rather, those problems are blamed on politicians and entrepreneurs. These results highlight the importance of nuanced approaches that avoid interpreting any migration-related qualms or critique as inherently illegitimate out-group denigration

Institucions i grups socials a la catalunya dels àustries

Pedralbes Revista D Historia Moderna, 1993

Crec que és una satisfacció compartida haver arribat a la cloenda del I11 Congrés d'Histbria moderna de Catalunya, i ens n'hem de felicitar, tant per l'kpoca que ha estat objecte d'estudi, els segles XVI i XVII, com pel fet d'orientar la recerca pel camí de les institucions. Els dos primers segles de 1'Edat Moderna de Catalunya ja no són al 1993, tan foscos cQm els va trobar l'historiador Joaquim Nadal, quan en va fer una síntesi, el 1979'. Les obres generals de Garcia Cárcel i de Núria sales2, cadascuna amb el seu estil i les seves característiques, han ofert nova informació i nous punts de reflexió. El segle XVII és, certament, més conegut que el Cinc-cents. Per conkixer millor el segle XVI catali, seria desitjable incrementar, per les dues bandes, les relacions científiques i l'intercanvi d'informació amb els historiadors medievalistes i amb els Congressos d'Histbria de la Corona &Aragó. Les institucions que han estat estudiades en aquest congrés no s6n les institucions blasmades per Vicens Vives com fredes i estitrils, sinó les que ell mateix posava com a programa en la seva ponkncia bstuma del Congrés Internacional de Cicncies Histbriques 1. Joaquim NADAL i FARRERAS, Conhixer la Histbrin de Catalunya. 3. Del segle XVI nl XVIII. Barcelona 1985. 2. Ricardo G A R C~A CARCEL, Historia de Catnlutin. Siglos XVI-XVIP, 2 vols. Barcelona 1985. Núria SALES, Els segles d e Decndh?zcia (segles XVI-XVIII), volum IV de la Histbrin de Catnluizya, dirigida :per Pierre VILAR, Barcelona 1989. 3. Jaume VICENS VIVES, "Estructura administrativa estatal en 10s siglos XVI y XVII", Obra disperso, pp.359-377.

Marco cultural de referencia y participación electoral en Cataluña

2010

Este articulo aplica el instrumental teorico que nos ofrecen las teorias sobre el marco cognitivo (framing) alestudio de la participacion electoral. En concreto, el articulo demuestra estadisticamente que el marco culturalde referencia es la variable mas relevante para explicar la participacion electoral de los ciudadanos deCataluna, por delante de variables como la edad, los ingresos economicos o el nivel educativo. A la luzde estos resultados, se revisan las hipotesis explicativas de la abstencion diferencial. Se utiliza la inferenciabayesiana y el analisis multinivel para elaborar el modelo estadistico.