Joan Coromines i la filologia romànica (original) (raw)
Related papers
Joan Coromines, editor de textos catalans i occitans
Anàlisi de les virtuts i els defectes de les edicions de textos catalans (de les "Homilies d'Organyà" a les obres de Pere Coromines) i occitans (l'obra poètica de Cerverí de Girona) dutes a terme per Joan Coromines.
2014
que espera que canviï (amenaçant que si això no es compleix tornarà, com Ciceró a les Filípiques, amb un altre discurs "multo truculentiorem"). Però La falsa i inventada donació va ser més que un discurs literari. Pertany a la classe de llibres que van capgirar la manera de pensar a Europa. Concretament va ser un llibre que va ajudar a transformar el nostre món enfrontant-se amb la raó i arguments històrics i filològics a la poderosa teocràcia romana, obrint camí en la creació d'una història moderna. No és casualitat que el mateix any de la publicació de les tesis de Luter el 1517, el seu seguidor Ulrich von Hutten iniciés la guerra amb la publicació d'aquest llibre-juntament, entre d'altres coses, amb un diàleg, Trias Romana, sobre el sagrat misteri de les persones de la Trinitat que pels seguidors del Papa, en opinió d'aquest humanista, eren tres: les dones maques, els bons cavalls i les bules pontifícies. 2 Curiosament l'edició de Hutten, com senyala el pròleg de Coroleu, inclou un petit text, recolzant a Valla i atacant l'autenticitat de la Donatio, de Jeroni Pau, el millor humanista català del s. xv, al servei del llavors cardenal Roderic de Borja, fins a la seva mort, poc abans de l'elecció del seu protector com Alexandre VI. Potser després no s'hauria arriscat a enfrontar-se a la nova cúria papal que seguia tenint una gran estimació per la Donatio. 3 La traducció al català de Coroleu és agradable i es pot llegir bé. Les crítiques a la sintaxi bàrbara de la Donatio i les disquisicions estilístiques de Valla, per exemple sobre la llatinitat de regust bíblic del seu autor (quan Constantí, suposat autor, diu Valla, encara no havia pogut ni llegir el sagrat text) són difícils de reproduir en una altra llengua. Però la solució que s'ha donat marcant el terme català amb lletra cursiva (donat que la llatina és a l'altra plana) sembla que és suficientment clara. Un nombre petit de notes figuren seguides al final del text. Principalment van dedicades a identificar cites o aclarir algun concepte, amb la voluntat de no carregar el text de referències i alleugerir la lectura.
La Filologia romànica alemanya i el seu interès per la llengua catalana: retrospectiva i balanç
Treballs de sociolingüística catalana, 2009
7. En la seva Granuilatili der Romzal~ischen Spracheii, DIEZ tracta el catal& en I'apartat del provenpl, perb a partlr de la segona edictó revisada indica explic~talment que es tracta d'una llengua independent encara que molt enparentada amb el proven~al (DIEZ, 1856: 112-1 15). Només a partir de la cinquena ed~ció de i888 (vegeu pp. 93-96) dedica un capítol separat al catal&, perb de contingut quasl idtntic amb les edicions anteriors. 8. ~P~é n s e s e solamente que una época que desconocia en general incluso el concepto de 'filologia', v16 m b de 3.000 inscripciones en un Congreso filológico, procedentes de iodas las lierras de habla catalana; en la mayor parte de estos congredstas, pesaba mis el valor de apologia y demostración de vitalidad de la lengua que 10s inicios de su estudio cientifico., (BAIDLA, 1955 101)
El mozárabe en la obra de Joan Coromines
He de comenzar manifestando que quienes nos interesamos por los avatares lingüísticos peninsulares conocemos los esfuerzos que Joan Coromines realizó para tratar de esclarecer áreas -a veces inexploradas-de la fonética, la dialectología y el léxico de las lenguas románicas, entre las que él incluyó la que los tratadistas denominan «mozárabe».
2010
La tesi doctoral LA INTERVENCIO DE JOAN COROMINES EN ALGUNS DELS GRANS EPISODIS DE LA HISTORIA DE LA LLENGUA CATALANA DEL S. XX (AMB UN APENDIX D'OBSERVACIONS SOBRE LA LLENGUA CATALANA DE JOAN COROMINES) estudia l'aportacio de Joan Coromines en la historia de la llengua catalana del segle XX. El treball del linguista es situat en el context de l'obra codificadora i modernitzadora de la llengua catalana realitzada per Pompeu Fabra durant les tres primeres decades del segle passat i descriu la intervencio i les aportacions de Coromines en la continuacio del treball normativitzador del catala. La tesi demostra que Coromines es una figura indispensable per comprendre la dinamica, la fesomia i la tessitura de la llengua catalana al llarg del crucial segle XX.
The epistolary relationship between Joan Coromines (Barcelona, 1905 - Pineda de Mar, 1997) and Joan Sales (Barcelona, 1912 - 1983) documents how Sales actively collaborated in the collection of toponymic materials for the Onomasticon Cataloniae in municipalities and parishes of the Camp de Tarragona, Muntanyes de Prades and the Segarra. Joan Sales reported to Coromines his routes and the difficulties that he encountered in these areas. A result of the surveys carried out in these sites is the collection of Vallclara (Tarragona) presented in our work.